“Cal adaptar la nostra vida un temps, sense dramatitzar i tenint clar que és una situació temporal”
Entrevistem la vilafranquina Anna Romeu, psicòloga del Servei d’Emergències de Catalunya (SEM) i presidenta de la Secció de Psicologia d’Emergències
La vilafranquina Anna Romeu és psicòloga del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), presidenta de la Secció de Psicologia d’Emergències i representant espanyola a l’Associació EFPA, Crisis & Disaster Division. Amb ella hem volgut parlar sobre la gestió de la crisi del coronavirus.
Com s’està tractant la situació actual de pandèmia?
Hi ha mitjans que ho fan de manera seriosa, amb les fonts oficials. Però n’hi ha d’altres que són molt alarmistes i sovint es basen en notícies sense contrastar i en rumors, la qual cosa genera alarma social. Hi ha una sobreinformació i sovint molta és esbiaixada..
Així doncs, no cal que ens alarmem?
En la majoria de casos, no. Estem en una època de fake news, i com que molts mitjans amb les fonts oficials no en tenen prou –perquè en realitat no hi ha tanta alarma–, el que fan és crear alarmes que no són certes.
Com ha de gestionar la societat una pandèmia com aquesta?
La gent del carrer s’ha d’exposar a la informació d’una manera assenyada, sense sobreexposar-se. És veritat que els canals oficials estan actualitzant la informació minut a minut, però la gent no necessita seguir-lo. Per tant, hem de decidir fins on volem saber i, sobretot, seguir totes les directrius que es donen des de l’administració per intentar que no es propagui i fer vida normal.
Com es fa vida normal enmig d’una pandèmia?
Nosaltres hem de fer el mateix que fèiem fins ara, en certa manera. Si hem de treballar, però des de casa, doncs ho fem. Si tenim fills hem d’estar per ells. Però no podem estar pendents tot el dia de les notícies. Cal intentar desconnectar i posar l’atenció en coses que no siguin el coronavirus.
Cada dia canvien les coses. Com gestionem aquesta incertesa?
Hem d’intentar no fer gaires plans a llarg termini i informar-nos per saber si hem d’anul·lar el que anàvem a fer o no. Aviat vindrà Setmana Santa, i el que recomanen és no viatjar i, en realitat, no cal fer-ho. Hi ha altres anys i moments per marxar. Es tracta d’adaptar-se a la situació un temps tenint clar que és temporal, i no dramatitzar.
Estem veient imatges de supermercats buits. Això és exemple de pànic?
Hi ha gent que surt a comprar de manera desmesurada, però no hi ha res que indiqui que tancaran els supermercats. La gent es posa en el pitjor i, a més, no només tenim la sobreexposició dels mitjans de comunicació, sinó que totes les converses se centren en el mateix, i a mesura que focalitzem el nostre interès en un tema, aquest es fa més gran i se surt de la realitat. Com més parlem d’una cosa, més tendim a exagerar-ho tot de manera innecessària. Hem d’intentar tenir altres converses.
Com expliquem la situació als més petits?
Cal explicar-ho com ho faríem amb els adults, però amb un llenguatge adaptat i fins on vulguem relatar. Ara bé, sense dramatitzar ni posar les coses fora de context.
