“La coherència i el compromís són dos elements molt importants en Pau Casals”
Entrevistem Núria Ballester, directora de la Casa-Museu Pau Casals del Vendrell
Nascuda a Reus (Baix Camp) fa 50 anys, Núria Ballester és llicenciada en Història de l’Art i té un màster en Gestió de Patrimoni i Museus per la Universitat de Barcelona (UB). Va entrar a treballar a la Casa-Museu Pau Casals del Vendrell com a conservadora, l’any 2001, després de fer pràctiques anteriorment en altres museus del país. Des del 2010 és la directora de l’emblemàtic equipament cultural que fa unes setmanes ha reobert amb una nova museïtzació en la que va ser la casa d’estiueig del Mestre, al barri marítim de Sant Salvador.
Com s’inicia el seu vincle amb el Museu Pau Casals?
Quan va tancar el 1997 per fer la gran reforma que es necessitava fer, calia una persona perquè fes l’inventari de tot el fons per portar-lo a un magatzem mentre duressin les obres, i aleshores jo acabava de fer un màster de gestió de museus i sabia fer anar el programa de documentació de la Generalitat i vaig entrar-hi vuit mesos per fer aquella feina. Aquí va començar la meva història amb Pau Casals.
Vostè, però, no arriba a ser-ne directora fins al 2010…
Els anys 1999 i 2000 vaig tenir l’oportunitat d’anar a Washington, per treballar amb la Marta Casals en tots els seus arxius, i vaig entrar a formar part com a conservadora de l’equip en la museïtzació de l’any 2001, coincidint amb la reobertura del museu renovat. El 2010 hi va haver uns canvis en l’estructura de la Fundació Pau Casals i em fan directora i conservadora del museu.
Què li ha transmès Marta Casals, vídua del Mestre?
Ha estat per a mi tota una referència i una guia. Primer, per haver pogut estar tot un any treballant amb ella els arxius, i em va poder transmetre uns coneixements que cap altra persona hauria pogut transmetre, pel que fa a trobades amb molts músics, etcètera. M’ha transmès molts coneixements de primera mà sobre Pau Casals i, a més, a tota la Fundació Pau Casals ens transmet una veneració, una admiració i, sobretot, el missatge i pensament de Pau Casals. Com veia les coses i com sentia la música, i la seva manera de viure i d’entendre el món. És una sort que t’ho expliqui algú que ha estat anys vivint amb Casals.
Vostè no va conèixer Casals personalment, però té la sensació de coneixe’l molt?
Sí que la tinc, a partir del que m’ha explicat Marta Casals i també gràcies a tot el fons documental disponible. Llegint molta correspondència et permet entrar molt en el caràcter de la persona, com si t’expliqués les coses directament. Amb tot, cada vegada que em poso en un projecte nou encara em sorprèn i m’admira tot el que va fer i la capacitat de treball de Casals.
Què en destacaria?
A més d’aquesta capacitat de treball impressionant, sobretot, la seva coherència i el compromís. Per molt que a vegades hi ha gent que s’entesta a fer grinyolar el que són els pensaments i els fets de Pau Casals, no grinyola gens. Quan llegeixo segons què, penso: “Mare meva, quin desconeixement del personatge!”. Per exemple, algú diu que no va fer prou per Catalunya, quan no hi ha cap exiliat que fes tant pels catalans com Pau Casals.
Com s’ha plantejat la nova museïtzació del museu?
S’ha donat més protagonisme a la casa, que a l’antic museu quedava molt en segon terme per explicar més la figura de Pau Casals, i ara s’ha donat valor als arquitectes i s’hi incorpora molta informació i plànols i fotografies antigues molt interessants, a més d’aixecar sostres i recuperar terres i elements arquitectònics de la casa original; i pel que fa al discurs sobre Pau Casals, és més transversal, perquè abans era més cronològic.
Com està explicada la vida del Mestre?
Amb un discurs més conceptual. A la primera part del museu parlem del músic, i a la segona, del músic compromès. Sobretot destaquem les seves quatre facetes com a músic, no només d’intèrpret, sinó de director, mestre i compositor; i al museu hi ha molts més elements interactius i és molt més immersiu, amb les noves tecnologies. Quan s’entra ja és molt impactant, amb un nou audiovisual, i canvia molt respecte del que era abans el museu. I després també és molt important la connexió del llegat de Pau Casals amb avui.
En quin sentit?
Teníem molt clar que havíem d’explicar per què el llegat de Pau Casals, per desgràcia, avui en dia és molt viu i vigent. La seva defensa de la pau la destaquem molt i, sobretot, queda molt evident a l’últim audiovisual que oferim. No diré quina és aquesta connexió perquè la gent vingui i la descobreixi.
Quina impressió s’emporten els visitants quan surten?
Tothom queda molt content. La gent que ja coneixia el museu, evidentment, el troba molt més modern, lluminós i que la casa es veu molt més ara que abans, a més d’aquest nou discurs actualitzat sobre Pau Casals; i els que no el coneixien també en surten encantats. Estic molt contenta del resultat de la millora.
Quin tipus de públic el visita?
Hi ha de tot, però ja ens passava abans: gent que no saben qui era Pau Casals i es queda impressionada, no només per un espai molt bonic; i els que ja el coneixien i que surten molt emocionats. Això que els agradi als que ja el coneixien també és important, per l’equilibri de no donar un discurs massa científic i elevat perquè la gent que no el coneix també hi entri. Era el repte del discurs i crec que l’hem aconseguit.
Continuaran les visites d’escolars a partir del nou curs?
Sí, perquè la nostra vessant educativa és, de fet, la més important. Un dels projectes principals del museu és difondre Pau Casals a les escoles i, per exemple, tenim des de fa anys un web que es diu paucasasalseduca.org, amb recursos i materials perquè els mestres puguin treballar-los abans i després de venir al museu.
Com a directora del museu, què la fa sentir més cofoia?
Que la gent que ja el coneixia surt –molta, emocionada i plorant– coneixent un altre Pau Casals i havent descobert molt més de qui es pensaven que era. A vegades, a Catalunya en tenim el coneixement molt bàsic de l’‘I’m a catalan’ i el Cant dels ocells i que era un gran violoncel·lista, però no tenim la consciència de la dimensió del personatge. Va ser un home que va traspassar la dimensió de gran músic amb tot el que va fer, va viure, la seva actitud… És impressionant!
Un cop reobert el museu, s’hi exposa el mateix material o més que abans?
Hi ha el mateix, tot i que caldrà continuar fent exposicions temporals per mostrar-ho tot; mentre que el fons documental és a l’Arxiu Nacional de Catalunya. La Fundació Pau Casals, a més, hem treballat molt l’últim any amb la digitalització per poder oferir en línia i poder consultar tot el fons d’art, la col·lecció artística i molta part del fons documental. Evidentment, això és diferent del que pots sentir venint a visitar el museu.
I s’ha complert el desig de Marta Casals de portar aquí bona part dels arxius audiovisuals del mestre?
Sí, és una de les novetats del nou museu. Era un dels somnis de la Marta Casals, tenir un espai així. Hem recuperat una sala que abans no es visitava, amb unes vistes al jardí fantàstiques i on tenim entrevistes, imatges de Pau Casals dirigint, tocant, pel·lícules… Les persones que visiten el museu poden després anar-hi per sentir i veure Pau Casals. A més, és un espai que anirà creixent perquè estem recuperant gravacions i material que encara no ha pogut arribar de la casa de Marta Casals a Washington. Sobretot, hi ha pendents moltes coses del Festival Pau Casals de Puerto Rico.
Quines activitats promocionals del nou museu pensen tirar endavant?
A final de juliol començarem amb l’activitat d’estiu del museu, que reprenem aquest any i on fem visites guiades, visites teatralitzades, el ‘Mar de Sons i Vins’, que és una visita al museu que inclou un tast de vins; i també fem una ruta per Sant Salvador per explicar la història del barri marítim i aquesta casa-museu; i a l’agost tenim el cicle de ‘Música als Jardins’, que ja fa anys que fem, amb tot de concerts de música clàssica.
