“‘El noi de l’autobús’ narra la història de tres generacions de la família Monasterio”
Entrevistem l’olerdolenca Isabel Ullate arran de la publicació del seu llibre ‘El noi de l’autobús’.
Isabel Ullate Valls (Sant Miquel d’Olèrdola, 1973) és llicenciada en Filosofia i màster en Cooperació Internacional. Va debutar com a escriptora amb Olèrdola, el llegat de Pere Clavé Bruna (Edicions i propostes culturals Andana, 2007), un llibre a cavall de la filologia, la història i la literatura biogràfica. L’art de l’escriptura emergeix espontàniament en cadascuna de les feines que desenvolupa com a filòsofa o quan crea i relata contes i redacta projectes educatius, socials i culturals en la seva feina d’educadora, de dinamitzadora sociocultural i de tècnica social. Ara, acaba de publicar El noi de l’autobús, una obra amb la qual consolida la seva faceta literària.
Què explica a ‘El noi de l’autobús’?
La història de la família Monasterio i la seva empresa de transport, coneguda amb tres noms: Hispano-Pontorrina, Transports Monasterio-Monnic i Mon-Bus, originària del Pont d’Armentera. Tres generacions sobre rodes, des d’abans del 1890 i fins al 2011, amb més de vint testimonis i un narrador a qui li he donat veu.
D’on parteix la idea d’escriure aquest llibre?
Del seu impulsor Pau Lluís Monasterio Figueras, que surt a la
portada del llibre fotografiat. És el meu tiet i padrí de naixement. Ell, abans de morir prematurament, ja m’havia expressat el desig que l’escrivís. La seva vídua, la meva tieta Mercè Valls Clavé, s’erigeix finalment en la promotora del projecte amb el suport dels seus fills i família i me l’encarrega.
Quins temps ha invertit per completar aquest llibre de 367 pàgines?
El projecte va començar fa 10 anys, però s’atura i recomença en diverses ocasions a causa de circumstàncies relacionades amb l’empresa. S’inicia amb les entrevistes a les persones més grans i continua amb les converses a la resta de testimonis. Extreballadors, amistats, família, un volum de feina important i molt rica. De fet, els testimonis són un dels eixos vertebradors del llibre, que li donen un cert toc noveŀlístic perquè cada una de les seves anècdotes i records són com una vida. A més a més, després hi ha l’altre eix vertebrador, consistent en la documentació i la investigació, una tasca laboriosa i gratificant.
El llibre també és un repàs de la història del transport per carretera?
A banda d’explicar l’expansió de l’empresa, que s’acaba traslladant
de l’Alt Camp al Baix Penedès, l’Alt Penedès i el Garraf i acaba donant servei fins i tot al Barcelonès o al Baix Llobregat, descriu la transformació dels primers camins de sorra en la xarxa viària actual i evidencia el paper del transport en la prosperitat del país. I amb tot, procuro contextualitzar històricament cada etapa.
Com eren els primers busos d’aquella època?
Després dels carros i cavalls que portaven pocs passatgers, s’avança cap a un cotxe petit que va agafant forma d’autobús i així fins els cotxes de línia moderns, tal com es veu en les fotografies que hem recollit en el llibre.
Una obra on ha inclòs moltes imatges.
He tingut molta coŀlaboració de veïns, amics i familiars, he fet molta cerca, hem pogut reunir prop de 200 imatges i en surten unes 150.
Divideix el llibre en tres parades.
Respon als tres protagonistes principals a qui la família volia donar veu, el Pau Lluís, el seu avi i el seu tiet. Tres empresaris de tres èpoques diferents.
En el transcurs de la narració apareix el canvi de les tartanes a carros per la tracció mecànica.
Sí, també es veu l’evolució de la tecnologia en el llibre. A més a més, durant un interval hi ha el gasogen, aquest combustible tan curiós que també respon a les circumstàncies històriques, que apareix durant la guerra civil i postguerra, quan no hi ha combustible pel tancament de fronteres. Uns autobusos que són molt curiosos perquè portaven com una bombona al darrere.
D’on surt el títol que ha posat?
S’explica en el tercer capítol o parada i respon a una anècdota familiar que té a veure amb l’impulsor del llibre i amb la seva promotora, i que té relació amb la temàtica del llibre.
Tregui’m de dubtes: Mon-Bus és la que actualment opera per les nostres comarques?
No, són diferents. La Monbus d’aquí sembla que és una empresa gallega que s’està expandint molt. Res a veure amb Mon-Bus, que ja va desaparèixer. El llibre acaba el 2011, que és quan mor el Pau Lluís, i l’empresa es ven el 2019.
Per adquirir un exemplar es pot enviar un correu a elnoidelautobus@gmail.com
