“Abans de tancar el mandat, m’agradaria avançar en l’antic hospital i la nova comissaria”
Entrevista a Francisco Romero, alcalde de Vilafranca del Penedès
Francisco Romero, alcalde de Vilafranca del Penedès des d’aquest mandat, iniciat l’estiu del 2023, és a punt d’encetar l’últim curs polític abans de les properes eleccions municipals, a final del maig del proper any 2027. Hi hem parlat per fer balanç de la situació política actual a la vila.
Començo per una pregunta que em comenta el seu amic Fonxo Blanc: la política malmet seriosament la salut?
[Somriu] Si la vius amb molta passió i posant-hi totes les teves energies, té moments que no són fàcils, sí, i pot passar factura. En el meu cas, continuo portant la delegació d’Urbanisme i també mantinc un peu a la meva feina professional com a enginyer a IBM i, esclar, se’n pot ressentir també el teu entorn personal… Ara bé, el món municipal és apassionant i vocacional i has d’intentar trobar l’equilibri amb els familiars. La meva parella, a més, ja em va conèixer essent activista polític…
Anem pels temes polítics: com es pot millorar la gestió de l’hospital?
Aquest setembre es començarà a notar la inversió de dos milions d’euros per posar els aparells a les teulades i evitar els riscs d’una nova dana, però també cal pensar que ja portem anys que el finançament no ha estat al nivell de la necessitat en tres temes: especialment el de la sanitat, el transport públic i l’educació.
La integració del Consorci entre l’Alt Penedès i el Garraf va ser polèmica…
Políticament, sempre vam dir que la fusió no ens agradava. Els hospitals i l’atenció primària son competència del CatSalut i la fusió es va aprovar el 2019, però ja dúiem anys dient que estàvem en contra de les fusions dins del sector públic.
Per què?
Perquè ha de prioritzar la proximitat. Si no, no cal tenir més de 900 ajuntaments, amb un i una sola central de compres ja es faria, no? A l’Alt Penedès ja va fer tothom pinya per l’hospital fa 30 anys. Després de la retallada en sanitat, hauria estat millor la unió de l’hospital i el centre Ricard Fortuny. Amb un canvi de direcció a l’hospital i la negativa de la Generalitat és quan es va obrir una etapa complicada. I pel que fa a la millora pendent, hem de reduir les llistes d’espera, per exemple.
Com?
Amb més professionals i una oferta formativa perquè puguin treballar al territori. I l’hospital necessita millores en instrumentació i robòtica, per exemple.
I com es pot millorar l’atenció primària?
També amb més professionals, cobrint tots els llocs de treball i assegurant un tipus d’atenció que ajudaria molt l’hospital. Caldrà aprofitar els nous pressupostos de la Generalitat per tirar endavant el document d’estratègica territorial en sanitat. Els pressupostos preveuen un increment del 15% en atenció primària i d’un 12% en hospitals…
Com està el projecte pendent a l’antic hospital?
Nosaltres tenim la prioritat de recuperar patrimoni, per exemple amb la biblioteca, més que no pas fer edificis nous, i complim amb tota la puntuació per rebre ajut de la propera convocatòria del Pla de Barris. Ara bé, des del punt de vista socioeconòmic, hi ha altres barris que també competeixen. Ara, no deixem de fer inversió pública a la zona i quan acabem al carrer Sant Pere seguirem cap al de Joan XXIII i rehabilitant habitatges. Pel que fa a la nova biblioteca, l’única de tot Barcelona dins d’un antic celler de vi, serà preciosa.
Com està Vinseum?
Si tot va bé, aquest any serà el primer que tancarà amb un equilibri econòmic després de molt de temps de dèficits acumulats. Mantenint l’aportació de l’Ajuntament, amb l’increment de visitants i la captació de recursos que està tenint ja com a museu d’interès nacional i amb les aportacions dels Amics d’Honor, ens apropem a aquesta fita. Amb tot, Vinseum necessita temps, com a gran projecte transformador, per anar-se consolidant com a motor de Vilafranca. A la vila es fan coses, i se n’han de fer més…
Vostè parla de la coŀlaboració publicoprivada en temes com els de l’antiga Farinera. Com està el futur d’aquest espai cèntric?
Sempre ha tingut molt clares aquestes coŀlaboracions, com vam fer a la Vall del Castell amb l’històric edifici del tot vandalitzat a tocar del Mercat de la Carn. A la Farinera hi ha un deute acumulat superior als 10 milions d’euros i per resoldre el cas calia que algú se’n fes càrrec, i ja hi ha interès per desenvolupar-hi una trama comercial de locals a tota la planta baixa i habitatge a dalt. Soc optimista i abans de Nadal quedarà tot resolt.
A la vila hi ha altres casos similars?
També hem aconseguit tancar l’interès, per exemple, amb el bloc d’Hercesa a l’avinguda de Barcelona, on sortiran unes 300 places d’aparcament de vehicles en tres plantes. El projecte va quedar aturat per la crisi del 2008. Segurament farem com a la plaça Pau Casals: un cop la promotora ens digui quantes places d’aparcament hi haurà vinculades a habitatges, ens en quedarem unes altres per a la rotació d’estacionament a tocar del carrer Papiol.
Un carrer que s’allargarà en direcció al sector de la Pelegrina…
Sí, i totes les naus properes a l’antiga caserna de la Guàrdia Civil podran recuperar l’activitat i s’hi farà una zona verda. Les obres per obrir el carrer Santa Fe, més d’un milió d’euros de la part municipal del conveni amb Adif, començaran ja aquest mes de setembre.
Ara que esmenta Adif; en quina fase es troba el cobriment de les vies?
El conveni que vam signar l’any 2023 es va executant i per la seva part l’empresa està avançant en els projectes urbanístics. Això vol dir treballar en l’estació de rodalies, la resta d’actuacions previstes a la Barceloneta, el parc del Poble Nou, integracions vegetals… Hauran de fer una addenda econòmica perquè la seva part del conveni, que pujava uns 14 milions d’euros, ja passarà dels 25 milions. Aquest tema es tancarà aviat, després de festa major.
Què ha de dir a les crítiques que no fa prou per evitar el tancament de negocis comercials a la vila?
Que cada grup polític té el seu programa i continuem treballant en l’àmbit institucional que ens toca. Li he de dir que no ho segueixo gaire, però ja entenc que els candidats que ho són fan campanya electoral. L’Ajuntament ja estem fent tot el que està a les nostres mans i que vam dir que faríem en l’àmbit del comerç, com és la rehabilitació urbanística i la incentivació fiscal perquè no hi hagi locals buits. Al carrer Santa Magdalena, per exemple, s’estan presentant llicències per obrir gràcies a la millora de la zona. És fàcil i populista fer-se la foto davant de negocis que són rendibles però que et diuen que tanquen perquè les noves generacions familiars tenen altres professions i vida. Hi ha locals històrics que han tancat, sí, però no per no ser rendibles, i també és important el matís que a Vilafranca es manté una estabilitat al voltant de les 400 activitats comercials. Es tanca un negoci, però se n’obre un altre. A Vilafranca hi ha una oferta comercial similar a la d’una ciutat de 80.000 habitants.
A què ho atribueix?
Al fet de tenir una comarca molt potent i que, per exemple, movem 25.000 persones cada mercat dels dissabtes. Tot el que puguem fer, com Fires de Maig, tasts, concerts, desfilades…, suma. Apostem també per un cicle de grau mitjà de comerç, a l’Institut Milà i Fontanals, per mirar de despertar vocacions en aquest sector; i, torno a dir, l’urbanisme és clau per a la dinamització comercial.
Què respon a qui critica per una suposada inseguretat ciutadana o manca de neteja a la vila?
Aquestes crítiques es donen a tot arreu. Fa poc, a Sant Cugat del Vallès, amb una de les rendes més altes de Catalunya, vaig veure escocells trencats i contenidors de brossa plens i amb deixalles a fora en ple centre. L’incivisme en aquests casos es veu molt. I pel que fa a la seguretat, les dades de la Junta Local de Seguretat ens confirmen que anem millorant. Des que soc alcalde, per exemple, hem passat de tenir 60 agents a 77. En podríem tenir més, esclar, però anem ampliant el nombre de places i no hi ha hagut un creixement d’efectius igual per habitant a tot Catalunya.
Fa unes setmanes es va mostrar cofoi pel grau de compliment del programa electoral…
És que estem executant el que vam dir que faríem en urbanisme, comerç i seguretat quan ens vam presentar fa tres anys. Hem creat els serenos, modificat l’app de seguretat per a gent jove, afegit agents cívics, càmeres de videovigilància… I també demanem més mossos d’esquadra, que són els que tenen la competència directa en seguretat; tot i que moltes vegades som nosaltres qui hem d’assumir serveis. El que deia, en seguretat anem millorant i, per exemple, hem celebrat més juntes de seguretat en tres anys que en vuit anys anteriors. I, a més, també calen més recursos als jutjats, on des que tenim Fiscalia s’han reduït molt els casos de multireincidència. Teníem entre 6 i 7 casos de delinqüents multireincidents i hem passat a 2 o 3. Resumint: a Vilafranca estem, en seguretat, molt millor del que veiem a les xarxes socials, on la gent actua molt anònimament.
Vaig acabant. De quin projecte se sent més satisfet?
Més que d’un projecte en concret, d’haver assistit a una reunió de totes les ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona i veure que Vilafranca lideràvem les dades de despesa pública per habitant i distribució d’aquesta despesa a tota la ciutat; és a dir, que repartim els recursos. Aquest és un indicador de cohesió social i, amb 1.400 euros de despesa per habitant, només ens supera Barcelona, amb 2.000 euros de despesa per càpita. Poder mantenir projectes transformadors com els que tenim i ser capaços que ningú en quedi enrere és el que em fa sentir més content.
I del 10% del seu programa que no s’ha pogut executar, què prioritzaria?
M’agradaria molt poder avançar en el projecte de l’antic hospital per ubicar-hi l’escola de música, també fer passos amb la nova comissaria de la Policia Local on hi havia la de la Guàrdia Civil i tancar totes les promocions d’habitatge que estem treballant. Parlem de més de 200 habitatges, entre assequibles amb el preu sota mercat, socials i per a gent gran.
Com està el projecte del polígon Domenys III, ja en obres?
Ja s’estan tancant operacions d’instal·lació d’empreses, sobretot del món agroalimentari, la principal indústria a Catalunya i a l’Alt Penedès. Tenim un hub molt potent en aquest sentit.
I, finalment, el del complex universitari?
S’ha aconseguit el que em pensava que seria molt difícil, com és un solar públic amb possibilitats de cofinançament validat per la Conselleria d’Universitats i la universitat mateixa. Tenim un any per treballar el projecte, que anirà davant del CAP Nord. La conselleria de la Generalitat està molt iŀlusionada, perquè pensa que això pot ser un campus de referència a Catalunya i, per exemple, hem d’intentar trobar sinergies amb el consorci hospitalari, perquè el que volem és que vingui aquí gent a estudiar i s’hi quedi per treballar. Parlem d’estudis d’infermeria, però també de tecnologia vinculada al món de la salut.
