“En una feina seriosa, de dilluns a divendres, no m’hi trobareu mai”

Entrevista a Roger Rius, vilafranquí polifacètic i road mànager del grup Antònia Font

Roger Rius és un cul inquiet, emprenedor i molt pencaire. Pot presumir de passar-s’ho bé mentre treballa i no vol sentir a parlar d’una feina de dilluns a divendres amb un mes de vacances. Ha fet de tot, monitor de menjador i d’esplai, punxa discos, portar les barres per Festa Major i el bar d’una piscina, ha fet d’empresari del lleure i ara fa de road mànager, el “majordom” del grup mallorquí Antònia Font. En paral·lel també porta altres artistes, des de Joan Miquel Oliver fins a Anna Roig i també grups locals com Filibusters. El seu currículum en el món de l’oci i el lleure és gairebé tan extens com les ganes de mantenir l’entusiasta que va ser fent de monitor, si convé fins a la jubilació. Però Roger Rius no defuig la crítica a la seva Vilafranca natal, “Vilagrisa del Penedès”, l’anomena, perquè creu que les polítiques municipals estan matant la que va ser punt de referència de la nit comarcal. Roger Rius ha sigut ànima de molts projectes i així continuarà, sempre i quan s’ho passi bé.

Road mànager d’Antònia Font.
El mànager d’Antònia Font em va dir que el grup tornava als escenaris i que necessitaven algú que portés el marxandatge i com que domino una mica aquest tema vaig acceptar. Per caramboles de la vida el seu road mànager va plegar i m’ho van oferir a mi. Així va ser com vaig passar de vendre samarretes a fer de road mànager.

Què fas exactament?
Principalment és atendre la banda, des d’anar-los a buscar a l’aeroport a buscar una planxa per planxar la camisa. Qualsevol cosa que necessitin. Soc com un majordom.

Això són 24 hores disposició.
També tinc part de responsabilitat amb l’equip tècnic, tot i que portem ritmes vitals diferents, amb els tècnics potser entrem a les 9 del matí.

Quina formació es necessita per a ser road mànager?
No hi ha formació. Tinc formació en moltes altres coses, soc molt autodidacta.

Què t’agrada de la feina?
Sempre els he dit que si m’haguessin proposat aquesta feina per treballar gratis, també l’hauria acceptat. Perquè és guai, és agraïda, perquè aquest món m’agrada. És molt especial. Però he d’anar aprofitant perquè hi ha molts grups que pleguen o si demà algú del grup es trenca un braç, s’acaba la gira.


Antònia Font ja t’agradava a nivell musical?
M’agradava però jo era fan dels Pets, havia fet bogeries per veure’ls.

Sembla que tot el que toques ho converteixen en or.
Perquè pico pedra, però també hi ha hagut patacades. No faig cap feina que no m’agradi, si no m’ho passo bé, ja em poden pagar 10.000€ al minut, que no l’acceptaré.

Et defineixes com a agitador cultural. Creus que a Vilafranca li cal una sacsejada?
Molt! És molt penós, el panorama. Fa 25 anys tenies dues discoteques a la Rambla, el Zè, el Trànsit, la Moderna, el Forat del Pany, l’Arcs, el Dow Jones… Què queda ara?

A què ho atribueixes?
Segurament a la normativa i a les crisis econòmiques.

Com a emprenedor tens una fórmula per revertir aquesta situació?
A Vilafranca tenim molts llocs bonics però et trobes que a les 9, tancat. Només seure ja et diuen que estan a punt de tancar i hauràs de marxar. A tots ens agrada anar de copes, a fer tapes, però sota casa teva, no. I així són les polítiques que tenim, fer del centre un lloc tranquil. L’Ajuntament vol que passin coses, que hi hagi moviment a la vila, però sense molestar gaire.

Però a Vilafranca hi ha molta gent que fa coses, entitats…
Sí, però se’ls ha de deixar fer coses. Muntar algun sarau a la plaça Santa Maria és fotut, tot s’ha de fer a les pistes. A Cal Bolet ja no es pot fer res, el Casal és privat, tot i que s’hi va fer Carnaval perquè amenaçava pluja. Doncs que plogui sempre per Carnaval! Això és Vilagrisa del Penedès.

I la gent ha de marxar de Vilafranca per anar de festa.
A Vilanova, per exemple, tenen La Nau on les entitats hi poden fer festes. N’hi ha cada setmana. Aquí no tenim res, no ha de ser cèntric, però cal un espai per a 500, 800 o mil persones i que hi hagi hòsties per llogar-lo cada setmana.

Què volies ser de petit?
Havia volgut ser cuiner, però he acabat cuinant a casa. Ni futbolista, ni bomber, ni metge. En una feina seriosa de dilluns a divendres, no m’hi trobareu mai.

I cobres per passar-t’ho bé.
Sí, però les meves jornades de feina són molt llargues, eh? Quan treballo en un concert, 12, 14, 17 hores no me les treu ningú. I si són tres dies, doncs tres dies amb aquest ritme. Es tracta de fer bondat, cuidar-te, menjar bé i no xumar ni prendre drogues. Ara, normalment hi ha un ambient sa en aquest mundillu.

Et veus amb 60 anys fent el que fas?
Jo em veig fent de monitor amb 60 anys, fent la croqueta a terra, pintant-me la cara i disfressant-me de pirata, el que sigui. I si em toca la loteria, doncs deixaré de treballar, perquè treballar és dolent, saps?

També et pot interessar

Comentaris