“Si no m’hagués fet monja potser hauria sigut política, el joc polític m’encanta”
Entrevista a Maria Teresa Gamisans, “Gami”, monja carmelita vedruna
Maria Teresa Gamisans ha estat l’última monja en actiu de Sant Elies de Vilafranca. Coincidint amb els 200 anys de la congregació Vedruna, la Gami ha parlat amb el 3d8 i de la conversa n’ha sortit una entrevista, que ben bé en podrien haver estat dues o tres. Sap del que parla i ho diu sense embuts, “pim, pam, pum”, com diu ella, com és ella. El contacte estret amb les monges Vedruna de la seva Manresa natal la va decidir a seguir el camí d’aquelles dones obertes a tothom.
Diu que sí, que la vida religiosa comporta renúncies, sobretot la de formar una família, però, en canvi, ha obtingut altres guanys, especialment l’enriquiment que dona el contacte amb els infants.
La Gami, geni i figura, continua posant-se a disposició de l’escola quan fa falta per contribuir, encara, a fer persones. Amb aquest tarannà, hi ha Gami per estona.
…] Hi ha una curiositat que vull explicar. L’última signatura que va fer santa Joaquima és de quan les Vedrunes van acceptar instaŀlar una comunitat a Vilafranca. I es guarda a l’ajuntament.
Curiós. Com és que es va fer carmelita vedruna?
Soc de Manresa. Fins als 16 anys vaig anar al col·legi dels Infants (que era Vedruna) i vaig estudiar Comerç. Les monges del col·legi no tenien rellotge. Després de classe, no marxàvem, ens quedàvem amb elles, fèiem teatre i altres activitats… L’escola era com casa nostra, dissabtes i diumenges inclosos. Quan em vaig plantejar què fer amb la meva vida vaig saber quina era la meva crida. Em vaig decidir per aquest camí perquè aquelles dones sempre estaven obertes a tothom, i això va molt amb mi.
Com va continuar el camí?
Vaig anar a Tarragona a fer el noviciat durant gairebé 4 anys. D’allà vaig passar a Montbrió del Camp, després a Balaguer, 6 anys, i mentre hi era vaig acabar batxillerat i COU i després vaig fer Magisteri a Lleida. Quan faltava un any per acabar em van traslladar a Mollerussa. 6 anys més a Manresa, on vaig tornar a ser la Gami.
Jugava a casa.
A tot arreu era la Maria Teresa o la Gamisans, però a Manresa es va recuperar la Gami. I després vaig anar ja cap al Penedès, primer a Sant Sadurní, 12 anys, i finalment a Vilafranca, on fa 27 anys que hi soc.
Com es van prendre a casa la seva decisió?
Vaig haver d’esperar als 21 anys. I això que el meu pare anava a missa cada dia, però… és que abans, un fill capellà tornava sempre a casa, una filla monja no tornava mai més. I això crec que va tenir un pes específic en aquell moment.
Tot ha canviat molt.
Molt. Entre d’altres, les de Vilafranca i Sant Sadurní van ser les primeres escoles a tenir una direcció seglar.
Però hi ha crisi de vocacions.
No hi ha monges, així de clar. Ara n’han professat dues. S’ha fet el pas de confiar en seglars perquè segueixin la nostra línia, i s’ha creat un organisme, Vedruna Catalunya Educació, que funciona prou bé.
Ha sigut l’última monja en actiu a Sant Elies. Com ho viu?
Jo donava classe a primària, les millors edats, perquè t’entenen prou però no massa. Una edat en què es pot potenciar les persones que seran demà. Quan em vaig jubilar vaig continuar venint cada dia i donava un cop de mà en temes pràctics i logístics fins a la pandèmia. I ara vinc puntualment si cal preparar una celebració religiosa, però saben que estic disponible.
Com és el seu dia a dia ara?
Faig força coses de treball a l’ordinador. Faig traduccions sempre que me’n demanen. Encara canto en una coral a Sant Sadurní, on vaig cada dimecres. Llegir m’encanta i seguir les notícies d’actualitat també. També em fa feliç fer la celebració dominical en absència de prevere als pobles on se’m demana.
Es considera una monja moderna?
No ho sé. Perquè treballo amb l’ordinador i condueixo? I a més m’agrada córrer, eh? Això no està gaire bé, oi? Però sí, i també segueixo les curses de motos i cotxes.
Política?
Si no hagués estat monja potser hauria sigut política, perquè el joc polític m’encanta. Però ni de dretes ni d’esquerres, perquè més enllà del color polític, si una iniciativa és bona, entre tots s’ha de tirar endavant i mirar pel servei i el bé del poble.
Quin record creu que tenen de la Gami?
Jo sempre he sigut de fer anar recte. A les persones que no se’ls exigeix res, després no donen res. Entres en una església? En silenci; baixes escales?, doncs sense córrer, ni cridar; corda’t les sabates i la bata… Però és molt gratificant quan et venen alumnes que els has hagut d’avisar molt, et fan una abraçada i penses, potser tampoc em vaig passar tant de rosca. Al final, el que importa és fer persones.
La importància dels valors, també.
Es tracta d’estimar la vida, mirar-ho tot amb ulls positius, deixar de banda l’egoisme. La societat ens ven que l’únic que interessa ets tu, tu i després tu. Home, no! Primer has de saber brindar-te.
