“No faig un taller només per passar l’estona, vull que en sortir hagi canviat alguna cosa”
Entrevistem Iraida Llucià, la nova directora de la secció de Belles Arts del Casal de Vilafranca.
Pintora i iŀlustradora, actualment resident a Santa Oliva, va començar fent tallers i visites comentades d’exposicions al Laboratori de les Arts de la Fundació ‘La Caixa’ i posteriorment va treballar com a iŀlustradora per a editorials com Timun Mas, Enciclopèdia Catalana, La Galera i Edebé.
Llicenciada en Belles Arts per la UB, ha realitzat un mural a la plaça Germans Ramon i Vidales del Vendrell (2008) on recrea façanes, personatges i elements de la tradició local. També és coautora del mural dedicat al doctor Dachs, a Calafell.
Ha participat en algunes edicions del Firart i recentment va iŀlustrat una nova edició commemorativa d’El País de les Cent Paraules, de Marta Mata, publicada per la Fundació Marta Mata amb motiu del centenari de l’autora.
La seva pintura parteix d’un llenguatge molt personal, poètic i imaginatiu: animals, arbres, cases, llunes, ocells, peixos i altres elements que funcionen com a representacions simbòliques. Dona molta importància a la relació entre paraula i imatge. Aquesta setmana ha estat presentada com la nova directora de la secció de Belles Arts del Casal de Vilafranca.
Què ha significat per a tu la proposta d’assumir la direcció de la secció de Belles Arts del Casal?
Primer una sorpresa, perquè d’entrada jo em vaig postular per impartir tallers i el que al final em van oferir va ser la direcció. Per mi és un càrrec que requereix molta responsabilitat, perquè el que han volgut ha estat una renovació de la secció. Per mi era una decisió molt important i al final és tot un repte.
Vas tenir clara la resposta?
No, perquè jo sempre he treballat fent molts tallers. És veritat que tinc aquell vessant de tenir clares unes bases pedagògiques i de com jo voldria que funcionés un centre d’art. Mai m’havia plantejat portar una direcció i això ja et genera una resistència. Soc molt racional i davant d’una cosa nova no m’hi llanço així com així.
Què és el que t’iŀlusiona d’aquesta etapa que ara tot just comences?
Sobretot, el fet de portar a la pràctica tot allò que sempre he pensat que era important i que requeria una responsabilitat social. Un compromís per donar un valor a l’educació artística, perquè no estem parlant de fer manualitats, sinó d’una cosa més gran que en el món actual té una rellevància molt important. Tot plegat és el que em situa en un espai diferent del que jo fins ara havia tingut.
Com definiries la teva manera d’entendre l’ensenyament i la pràctica artístics?
Menys analítica del que soc a l’hora de gestionar un equip. Molt més lúdica i de posar una energia de joc, de gaudir del moment, però sempre amb una intencionalitat al darrere. Jo mateixa em dono valor al que faig perquè em poso uns objectius. No faig un taller per passar l’estona, sinó que vull que en sortir d’aquell taller hagi canviat alguna cosa.
Creus que les escoles i seccions d’art han de preservar una determinada tradició o han d’estar obertes a noves formes d’expressió?
Més que noves formes d’expressió el que cal és ser conscient de la importància i el valor que té l’àrea visual. Estem en un món de consum d’imatges continu i això és un paradigma nou. Ens cal entendre quines són aquelles eines que ens estan afectant com a usuaris per protegir-nos d’elles i decidir què fem amb aquestes imatges que ens arriben. Per altra banda, hi ha aquesta part creativa, d’elaborar imatges, que pot venir d’una tradició amb tècniques que són recursos que duem a terme i que formen part d’aquest altre espai de gaudir del moment.
Quin paper ha de tenir la creativitat en una societat que cada cop té més accés a eines digitals?
La creativitat no l’entenem únicament en l’àmbit artístic, sinó que és aquella capacitat que tenim d’unir diferents conceptes per crear una cosa nova. Les eines digitals ens poden ajudar com a creadors en algun moment donat per als nostres processos creatius, però hi ha diferències importants que una màquina no pot captar. Els humans tenim empatia, emocions i les nostres connexions neuronals que ens porten a la creativitat i que formen part del nostre procés d’aprenentatge de vida.
Quin és el teu primer objectiu?
Ara mateix m’agradaria que s’apuntés gent a tots els grups que hem creat i que tots puguin engegar. Per als professors també és una etapa nova, que afronten amb molta motivació.
Què t’agradaria que trobés una persona que s’acosti a la secció de Belles Arts?
Sobretot, que tingui ganes de formar part d’aquesta comunitat que anirem formant. Aquí hi ha l’espai i les eines perquè les persones que vinguin s’enriqueixin. M’agradaria molt arribar al sector de joves i adolescents.
