“L’Estampa de Sant Fèlix és festa major i per això hi he posat els balls i el poble”
Entrevistem Antònia Bonell, creadora de l’Estampa de Sant Fèlix de 2026
Aquesta artista i empresària vilafranquina és llicenciada en Ciències Geològiques, però es va iniciar en la pintura al taller de Francesc Salvà, va formar-se en iŀlustració a l’Escola de la Dona de Barcelona i també ha fet cursos d’edicions personals i àlbums iŀlustrats. Assídua des de fa anys a l’exposició artística del Firart al voltant de la festa major de Vilafranca del Penedès, Antònia Bonell ha estat triada pel quintet administrador d’aquest any per pintar l’Estampa de Sant Fèlix. Una obra que, segons explicava la mateixa autora en la presentació, a final de juliol, se la va plantejar “partint d’una estètica iconogràfica pròpia de l’art religiós clàssic català més tradicional”.
A més, val a dir que Bonell ha participat en nombroses exposicions artístiques i ha iŀlustrat diversos contes sobre la festa major vilafranquina i d’altres temàtiques.
Com va començar en el món de l’art?
De petita ja m’agradava dibuixar i m’hi vaig posar seriosament als 16 anys, tot i que d’entrada em vaig decantar després del COU per estudiar una carrera científica. Al cap dels anys sí que em vaig matricular a l’Escola de la Dona de Barcelona per estudiar il·lustració.
Sempre ha mantingut un estil força personal, oi?
Sí, he anat provant diferents tècniques i segons la temàtica del conte i per a qui va dirigit utilitzo diferents registres, com un de ninotaire en els contes de la ‘Colla Espardenya’, les històries emmarcades en la festa major i de les quals ja hem editat sis títols. De tècniques m’agrada molt l’aquareŀla, amb la qual vaig fer les primeres publicacions com a iŀlustradora i és la que vaig fer utilitzar, entre d’altres, en el conte Les hores de la vinya. Del cep al celler.
Què li aporta pintar?
M’ho passo bé i em sento realitzada. Acostumo a llevar-me amb ganes de pintar i intento esgarrapar hores d’allà on puc, aprofitant molt més els caps de setmana.
Vostè és fixa al Firart…
Fa molts anys que hi vaig i des que va començar l’etapa actual amb la nova direcció m’hi presento amb iŀlustració digital, intentant sempre mostrar una col·lecció d’obres variades i per a tots els públics.
De quina de les seves publicacions se sent més satisfeta?
Del conte La mare està malalta, que vaig fer amb la Quima Ricart sobre la malaltia del càncer de mama. Ens l’estimem molt; i també de la col·lecció de la ‘Colla de l’Espardenya’, amb històries que trobem molt divertides.
Com va rebre l’encàrrec de fer l’Estampa de Sant Fèlix? S’ho podia esperar algun any, potser…
Amb molta iŀlusió. És veritat que podia pensar, que algun any m’ho podrien proposar, però no t’ho esperes. M’ho vaig prendre com un honor i a la primera nit ja hi donava tombs…
Li va costar trobar la idea?
Primer vaig començar amb esbossos del sant i de seguida em vaig adonar que m’agradava fer-la amb un estil clàssic. Després ja vaig tenir més clar que l’estampa representa la festa major per a molta gent i és per això que he posat el sant amb els balls i el poble.
Devia ser complicat lligar-ho tot…
El que em va costar més va ser trobar una estructura que quedés amb el sant destacat, però també amb la resta d’elements integrats. No volia que res distorsionés la imatge del sant i no em convencia cap forma de coŀlocar els balls i el poble fins que un dia vaig pensar de fer un marc perquè els balls i el poble estiguessin al voltant.
Ha integrat sant Fèlix a un territori de vinya…
Sovint em surten les idees quan ja em poso a dibuixar i aquesta de posar-hi un cep en va ser una, perquè amb ella vaig representar l’acolliment de les relíquies per part de la gent del territori. En el cep podem veure-hi pàmpols amb els colors de les diferents estacions, que significa que a Vilafranca sant Fèlix hi és tot l’any; volta per les cases, no és un sant només a l’estiu per la festa major.
Està contenta amb la resposta del públic?
Sí, estic molt contenta. Sobretot, m’ha fet molta iŀlusió que gent jove se m’acosti i em digui que li entusiasma. També és veritat que si no agrada potser no m’ho vindran a dir [riu].
Com porta que el seu fill hagi deixat de ser el Llucifer dels diables?
Ho porto bé, però sí que hauria estat una cosa molt maca i simpàtica que haguéssim coincidit com a estampera i Llucifer. No sé quina crítica em faran els diables, però espero que l’estampa els agradi.
Quan la va tenir enllestida?
Durant el mes de juny, quan vam acabar de fer les proves de color amb la impremta Kerpe.
