“El Drac de Vilafranca és la figura més emblemàtica del bestiari català”
Entrevistem Ramon Saumell, fotògraf i divulgador, especialitzat en la fotografia i la documentació del bestiari festiu i popular de Catalunya i Occitània.
Ramon Saumell i Poch (Vilafranca del Penedès, 1938) és fotògraf i divulgador, especialitzat en la fotografia i la documentació del bestiari festiu i popular de Catalunya i Occitània. Des del 1970 la seva principal ocupació ha estat la fotografia de figures de bestiari popular (principalment, dracs, àligues, mulasses i cavallets) i el muntatge i publicació d’audiovisuals sobre aquests elements. Amb l’increment del nombre de figures de bestiari arreu de Catalunya, Saumell començà una exhaustiva tasca de seguiment i arxiu fotogràfic de tot el bestiari festiu del país, i disposa d’un fons de milers de fotografies, i de divulgació d’aquestes en audiovisuals, articles, llibres i exposicions. Ha publicat les seves fotografies en nombrosos llibres i articles sobre cultura popular i en audiovisuals propis o d’altres autors. El 2014 va rebre el guardó Premi Best de l’Agrupació de Bestiari Festiu i Popular de Catalunya.
Què el va moure a donar imatges als Castellers de Vilafranca, 52 arxius de moltes hores de gravació amb seqüències inèdites d’actuacions castelleres i de la festa major de Vilafranca?
Ells en faran una catalogació com cal i ho cediran a l’Arxiu Comarcal, on es podrà conservar. Amb aquest pas em sento més tranquil. Ho vaig parlar amb el meu fill i ho vam convenir així. Tot el que fa referència al bestiari ho continuarà conservant ell.
D’on li ve aquesta entrega pel món de la imatge?
De ben petit. A casa de Vilafranca la meva mare i els meus germans cada diumenge i dimecres a la nit anàvem al cinema. Era la meva iŀlusió. Això em va portar a estimar aquest món, però no va ser fins que vaig tenir quatre calés que em vaig poder comprar la meva primera càmera per filmar, abans que la de fotos. A Vilanova vaig descobrir el cinema amateur i m’hi vaig aficionar.
Justament el 1963, quan es va comprar una 8 miŀlímetres?
Exacte. Amb la qual vaig fer molts treballs. He passat per totes les seqüències, del 8 al súper 8 i al 16. Després al vídeo, i de la fotografia normal a la digital. He tocat tota la gamma i al final em vaig quedar amb la diapositiva, que oferia una millor qualitat.
I un dia descobreix la seva passió pel bestiari popular: dracs, àligues…
Em vaig aficionar a fotografiar tot tipus de bestiari festamajorenc d’arreu. On hi havia un correfoc o una festa major ja m’hi tenien. Per la meva feina visitava els pobles de Catalunya i anava a veure l’alcalde perquè em deixés fotografiar el drac del seu poble. M’obrien les portes de bat a bat. Ara això seria impensable. A la Patum de Berga m’hi passava una setmana. La vaig viure per dintre. En aquell temps no ho feia ningú. Vaig començar amb diapositiva i gastava un carret per bèstia. Avui dia tinc unes 500.000 fotografies entres diapositives i digitals. Una col·lecció inèdita que ningú més té.
Digui’m, quina és la figura més emblemàtica del bestiari català?
Ja hi som. El Drac de Vilafranca (respon amb contundència). És el meu drac i és l’avi de tots els dracs. A veure, n’hi ha dos que s’hi acosten, com són el de Solsona i el de la Bisbal d’Empordà, però el de Vilafranca és el meu. Aquell drac que de petit em feia por perquè anàvem mudats i sempre la mare em deia que anés amb compte d’embrutar-me.
Vostè és un vilafranquí del 38 que ha viscut els últims 70 anys a Vilanova i la Geltrú. Com ho ha portat?
Sempre he dit que jo dormo a Vilanova. M’ha costat molt perquè Vilafranca m’ha estirat molt. A mi el Carnaval no em va i en canvi els castells m’apassionen, i la festa major de Vilafranca no me l’he perdut mai.
I diu també que als anys setanta és quan es passa als 16 mm i comença a enregistrar.
L’origen de tot el va iniciar un veí meu de Vilanova. Ell era de Petrer, un poble d’Alacant. Allà s’hi fan les festes de Moros i Cristians i em van encomanar de gravar les festes. Hi vaig anar dotze anys convidat pel president de les festes i sempre a primera fila. Primer vaig començar amb Súper 8 però ràpidament vaig veure que ho havia de fer en 16 mm.
I allò el va engrescar a captar festes majors i castells.
M’hi vaig llançar. Festes majors, concursos de castells, actuacions castelleres. El 16 mm era molt car, però. Una pel·lícula de 15 metres et permetia gravar tres minuts i em costava 2.000 pessetes cadascuna.
Les seves fotografies han protagonitzat portades i exposicions.
A Tarragona vaig fer una exposició d’àligues. També vaig fer una de bestiari europeu a Tarragona i Reus, dues ciutats que m’han ajudat molt, més que les dues meves. Moltes d’aquestes exposicions després van recórrer tot Catalunya.
A Europa també hi ha bestiari.
Sí, però no tant com aquí a casa nostra. El bestiari és català i el drac també, i a Europa ho fan més com un espectacle. Li haig de dir, però, que a Occitània aquest fet ha ressuscitat. Amb vint anys s’ha despertat aquesta tradició. A Loupian, per exemple, hi he anat molts anys com a convidat. Em van tractar molt bé i vaig descobrir-hi el seu bestiari.
