“Per entrenar quatre equips en un mateix any t’has de saber organitzar molt bé”
Entrevistem Pau Romagosa, entrenador sadurninenc de diversos clubs d’hoquei patins
Pau Romagosa ha viscut una temporada d’or al món de l’hoquei patins comarcal. Ha combinat la tasca d’entrenador al CE Noia B (Nacional Catalana) i al CE Torrelavit (Segona Catalana) i amb tots dos equips ha aconseguit l’ascens de categoria. A més, també ha estat segon entrenador del primer equip del CE Noia i del júnior cavista. Uns mesos bojos que el confirmen, als seus 31 anys, com un dels grans entrenadors emergents de l’hoquei patins català i estatal. Romagosa porta tota la vida lligat a aquest esport. Va ser porter, entre d’altres, del Patí Vilafranca a l’OK Lliga, i quan la falta de temps el va obligar a triar es va decantar de manera definitiva per les banquetes. Després dels èxits d’aquesta temporada, la propera campanya dirigirà el Noia B a l’OK Plata i el CE Torrelavit a Primera Catalana. Serà un nou repte personal per a un Pau Romagosa que sembla no tenir sostre en aquest esport.
Com a entrenador d’hoquei patins has viscut una temporada frenètica d’èxits i de treball al Noia i al Torrelavit, com t’ho fas?
He estat a quatre banquetes diferents, i això comporta un gran esforç, però la clau és saber organitzar-te molt bé el temps. Des de ben petit he estat vinculat a l’hoquei patins i a l’esport en general i sé bé com fer-ho per quadrar l’agenda i poder arribar a tot arreu.
Has aconseguit dos ascensos en una mateixa campanya, amb el Noia B i el Torrelavit, una fita gens fàcil d’aconseguir…
Estic molt content per la feina feta, però sobretot pels jugadors i els clubs respectius. L’ascens del Noia B a l’OK Plata és una fita històrica per a l’entitat. Tenir els dos equips del club a les dues primeres categories de l’hoquei estatal és el ‘no va més’. Per a un apassionat del Noia com jo, és un orgull molt gran. Pel que fa al Torrelavit, és el premi del treball d’un grup d’amics que ens vàrem ajuntar fa dos anys, i en aquest temps hem aconseguit dos ascensos.
Com veus el futur de la base del Noia i de l’equip filial?
Haver aconseguit un ascens a l’OK Plata ja diu molt clar que tenim uns jugadors amb una magnífica projecció. Els Pau Andreu, Luca Xaus, Jordi Dasca o Gerard Monserrat, entre d’altres, poden ser referències. El Noia sempre planteja molta exigència als seus membres, però crec que tenim una base molt preparada per encarar aquest repte.
Serà una temporada complicada a l’OK Plata tant en el vessant esportiu com també econòmic, si finalment l’equip milita a la Plata Nord, on hi haurà diversos desplaçaments…
Ho sabem, però tots estem plenament implicats en el projecte. Traurem ganes i dedicació d’on sigui, i si per beneficiar el nostre club hem de viatjar en furgonetes, ho farem sense cap mena de problema.
Què t’ha donat l’hoquei patins com a persona?
Podria dir que una mica tot. Des dels 2 anys hi jugo i tots els meus amics hi estan vinculats d’una o altra manera. La meva colla s’ha format a partir de l’hoquei patins, i això ja ho diu una mica tot.
Vas ser jugador, en concret porter, durant molts anys, però finalment et vas decantar per dedicar-te de ple a ser entrenador, què et va fer decidir?
M’ho vaig passar molt bé jugant i vaig arribar a metes personals que m’havia marcat, com el fet de jugar a l’OK Lliga amb el Patí Vilafranca, però va arribar un moment que m’anava més bé combinar la tasca d’entrenador amb la meva vida personal i vaig prendre una decisió. Gaudeixo tant jugant com entrenant; per tant, no va ser una decisió complicada.
En tres anys acumules ascensos i uns quants títols…
Sí, a part dels ascensos amb el Noia B i el Torrelavit d’aquest any, també formava part del cos tècnic del CE Vendrell, que l’any passat va guanyar la Copa de la Princesa, per exemple, o vaig ser segon entrenador de Toni Aranda al Patí Vilafranca la campanya 2023/2024, de l’ascens a l’OK Lliga. Amb el Torrelavit també vaig pujar de Segona a Primera Catalana l’any passat.
Com a persona estretament vinculada al món de l’hoquei patins és obligat preguntar-te pels molts problemes federatius en forma d’impugnacions que hi ha hagut aquest final de temporada…
És una pena el desgavell que estem vivint. Al final, molts clubs no saben si poden inscriure o no algun jugador jove i com que hi ha molts dubtes, no ho fan, i el més perjudicat acaba sent el mateix jugador. I situacions com la que ha viscut el Patí Vilafranca a la promoció d’ascens a l’OK Lliga no s’hauria d’haver produït. Acaba pagant el club que menys culpa té de tot l’enrenou creat.
