“En el meu últim llibre he volgut fer una tria dels poemes que he publicat des del 2006”
Entrevistem l’escriptor gelidenc Jordi Llavina, que ha publicat l’antologia poètica ‘El test de la flor malva. Poesia 2006-2025’
L’escriptor gelidenc Jordi Llavina, coŀlaborador durant dècades del 3d8 en aquesta mateixa secció, ha publicat recentment una antologia poètica de la seva obra, amb el títol El test de la flor malva. Poesia 2006-2025 (Pagès Editors). Amb motiu d’aquesta novetat literària, hi hem mantingut la següent conversa.
L’octubre passat va posar fi a la seva secció al 3d8; per què?
Perquè vaig tenir la sensació que allò que escrivia ja era fet una mica d’ofici sense gaire esperit, però després m’ha sorprès la gent que em diu que em troba a faltar. Potser ho reprenc més endavant, no ho sé, perquè m’he adonat que tenia més repercussió de la que em pensava.
Parlem del seu nou llibre…
És una autoantologia, una sèrie de llibres amb una col·lecció de poemes que he triat d’entre la desena de llibres meus publicats des del 2006 fins fa tres anys. A més, hi ha un poema llarg inèdit dedicat a l’Àlex Susanna, que es diu ‘Carrer dels tarongers’, que és on vivia aquest amic a Gelida, i que sempre que el llegeixo en públic té bastant d’impacte.
Vostè hi estava lligadíssim, oi?
Sí. Per mi va ser com un mentor literari. El vaig conèixer el 1986, quan va venir a viure a Gelida i jo feia de carter substitut als estius. Sovint li duia cartes d’escriptors i això va donar peu a comentar moltes qüestions i a fer-nos bons amics.
Per què va decidir incloure aquest poema al seu llibre?
Per la nostra llarga amistat de 37 anys, fins que va morir, el 2024; precisament dilluns va fer dos anys. És un poema que recorda l’amistat i també l’últim mes de la seva vida, quan el vaig visitar molt sovint. Precisament estàvem establint l’edició de la seva obra completa, que l’Àlex no va poder veure aplegada.
Al marge d’aquest poema llarg, què hi trobem, al seu últim llibre?
És una mostra, per mi el bo i millor, del que he publicat en els meus llibres publicats en els darrers 20 anys.
Quin criteri ha seguit per fer-ne la tria? Hi ha alguna temàtica lligada?
No, tot i que hi ha una sèrie de temes, com el de la pèrdua, que es van repetint. Són poemes que he triat pel meu gust i preferències. Més o menys, he escollit una desena de poemes per llibre publicat i he volgut d’alguna manera, al marge del que vingui a partir d’ara, deixar una mostra del que ja he publicat. Com una mica de punt d’inflexió entre el que he fet i el que faré.
Quina resposta rep dels lectors?
Bona. Malgrat que hi ha gent que em diu que ja els havia llegit, el fet de recuperar els poemes i de posar-los en un context nou i veure’ls agrupats en diferents anys permet veure’n una evolució en la manera d’escriure’ls.
Sobretot, vostè la deu percebre…
Sí, però tampoc gaire, perquè vaig començar a publicar poesia ja bastant gran, cap als 40 anys, i la veu meva com a poeta penso que ja estava formada. Per tant, no hi ha grans diferències.
En què treballa ara?
Estic amb tres llibres d’encàrrec. Un des de fa un any i mig, amb un senyor de Montblanc que es diu Ramon Requesens, que el 12 de setembre farà 102 anys i que quan en va fer 100 la seva família li va voler regalar el llibre de la seva vida escrit per un escriptor. Té encara molta memòria i amb el que m’explica sobre la seva llarga vida i també amb ajut de la seva dona estic enllestint el relat.
I els altres dos llibres que té entre mans…?
L’un és sobre un tema delicat al voltant d’una nena adoptada a la Xina, mentre que el tercer és sobre una idea de Jaume Ciurana, un home de Convergència que havia estat amb temes de cultura a l’Ajuntament de Barcelona i que té una editorial que es diu Símbol. Se li va ocórrer encarregar a diversos escriptors biografies sobre unes muntanyes en concret. Es tracta de fer un llibre sobre la muntanya, si hi ha literatura, senders, històries personals…
Curiós…
El Vicenç Villatoro va fer Sant Llorenç, l’Albert Villaró va fer el Cadí; el Jordi Cabré, el Montseny; la Roser Vernet està fent el Montsant; la Blanca Busquets, el Collsacabra, i a mi m’ha tocat el caramel que és Montserrat. He entrevistat exescolans, monjos, un espeleòleg, escaladors… L’he de lliurar l’1 de setembre i, per tant, per Nadal ja serà a les llibreries. Em fa molta iŀlusió.
D’on treu el temps per a tanta feina?
Llevant-me molt d’hora, a les 5, i perquè la meva vida és la literatura. Optimitzo molt el temps.
