“Les infermeres pediàtriques som el referent d’aquell infant que atenem i de la seva família”
Entrevistem Gisela García, infermera de pediatria de la Xarxa Santa Tecla al CAP Baix Penedès Interior de l’Arboç
Gisela García és infermera especialista en pediatria i treballa des de fa un any i mig a l’ambulatori (CAP) de l’Arboç, on va arribar des de l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) de Calafell. S’encarrega de les consultes rurals de l’ABS Baix Penedès Interior, cosa que implica fer revisions pediàtriques als ambulatoris de Banyeres del Penedès, Sant Jaume dels Domenys i de Llorenç del Penedès. A més, fa consultes de nutrició per als trastorns d’alimentació que es detecten a l’atenció primària i és la infermera de referència de la Comissió Comunitària de la Xarxa Sanitària Santa Tecla, amb el doctor Josep Maria Biarnés, a tota la demarcació de Tarragona.
Perdoni, però com s’ho fa per gestio-nar tanta feina?
Dedicant-hi molta energia, perquè les infermeres tenim moltes tasques a fer i se’ns està obrint un ventall ben gran, i amb il·lusió.
A les infermeres se’ls suposa la vocació. Per què se’n va fer, vostè?
Vaig acabar la carrera el 1998 i vaig estudiar infermeria perquè m’agrada molt atendre la població i, sobretot, moltíssim ser una infermera de pediatria. Amb els nens i nenes portes tota la seva evolució des que neixen fins als 15 anys.
Què li agrada més de tractar amb els infants?
Veure’n l’evolució fins a l’adolescència i ajudar-los a ells i la seva família si els passa res.
Com està la pediatria al país?
Faltarien més infermeres, esclar, però és un bon moment perquè fem moltes revisions nosaltres soles, sense la necessitat del pediatre com a tal; tot i que, evidentment, sabem on tenim els límits i quan hem de derivar. Per tant, estem plenament capacitades per fer tot el seguiment d’un infant sa.
Què faltaria per millorar més?
Crec que les infermeres ja assumim ara el que cal que assumim, perquè més seria assumir la malaltia, i aquesta ja és responsabilitat del metge pediatre. Les infermeres, a més, tenim una part humanista i, per exemple, a mi m’agrada treballar l’alimentació relacionada amb l’estat de benestar emocional –si estem més nerviosos, tristos, mengem més o no…–, no com a patologia en si mateixa.
Ha notat diferències emocionals en els infants d’ara respecte de quan va començar a exercir?
Sí, però també la nostra visió és diferent. Ara hi ha molta influència de les pantalles i internet i costa molt, de manera general, posar límits des del vessant parental; i la pandèmia ha fet molt de mal en la salut mental. Sobretot, en adolescents, que començaven a sortir i se’ls ha tancat dos anys. Ara estan amb la necessitat de sortir o, al contrari, no han tingut relació social i es tanquen. I, per exemple, molts aprofiten encara la mascareta com a pantalla protectora.
Com ha portat professionalment la pandèmia?
Amb moltíssima feina, perquè tot el seguiment del pacient Covid l’hem portat des d’infermeria i hem hagut de fer moltes trucades telefòniques, donar els consells de Salut i, per exemple, prescriure segons quins tipus de tractament.
Quines serien les principals reivindicacions del seu col·lectiu?
El reconeixement professional, amb millors sous per les tasques que fem; tenir més infermeres treballant i que no s’aturi el reconeixement de la població, que ja comença a estar acostumada que siguem les infermeres les que tractem un refredat, per exemple. Hi ha les excepcions de qui vol veure el seu metge.
Quan fa que s’està potenciant la infermeria de pediatria?
Des que es va instaurar la especialitat, potser fa uns cinc anys. Ara bé, la formació per poder fer revisions mèdiques pediàtriques soles va per zones. Naltros encara fem 4 o 5 revisions dels 0 als 15 anys dels infants sans conjuntament amb el pediatre, mentre que en segons quins llocs de Catalunya, com al CAP Can Bou de Castelldefels, on em vaig formar, ja ho fan només les infermeres de pediatria.
En un futur més o menys immediat les infermeres faran totes les revisions?
Crec que sí, perquè si estem formades i sabem fer bé la nostra professió som molt capaces de fer-ho. Jo mateixa no em trobo amb dificultats i conec els meus límits i quan he de derivar un pacient al metge. Les infermeres pediàtriques som el referent d’aquell infant que atenem i de la seva família.
Com veu el sector de la infermeria a la Xarxa Santa Tecla?
Bé, tot i que sempre estaria bé que fóssim més infermeres, evidentment. Es potencia moltíssim la tasca de la infermera i, realment, em sento molt ben valorada. A més, en l’àmbit professional, des que estic al CAP de l’Arboç he crescut. I, per exemple, aquest divendres se’ns organitza una festa al Port de Segur de Calafell per reconèixer la feina que fem les infermeres i les TCAI [auxiliars d’infermeria].
