“Hem de recuperar la pagesia com a ofici, no com a feina, si volem adaptar-nos als canvis”
Entrevistem Robert Savé, investigador emèrit de l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) i professor d’ecologia de la Universitat Autònoma
Malgrat les evidències, hi ha persones que encara neguen el canvi climàtic. Desenes de governs, empreses i particulars d’arreu del món s’entesten a assegurar que l’escalfament del planeta només és real en la imaginació d’uns quants que exageren les alteracions climatològiques a les quals hem de fer front. Experts com Robert Savé, investigador emèrit de l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) i professor d’ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, fa dècades que demostren amb els seus estudis que les alteracions en el clima són una realitat i que afecten i afectaran el sistema de vida que hem conegut fins ara. Al Penedès, un dels cultius que ja en nota els efectes és la vinya. Malgrat tot, Savé pensa que es podrà continuar vivint del seu conreu.
Hem començat l’any amb temperatures que bé podrien ser de finals de primavera. És normal?
Sí, entra dins d’una certa normalitat. Aquestes calmes anticiclòniques són freqüents i no ens hem d’alarmar. Ara bé, això no vol dir que no estiguem davant una emergència climàtica. Hi és. Parlem de canvi climàtic, però hem de tenir en compte que no és una cosa que vindrà, sinó que ja és aquí.
Fa uns dies vam veure imatges de ceps que començaven a brotar…
La temperatura cada vegada és més alta, i s’està eixamplant la diferència tèrmica entre el dia i la nit. No és estrany que hi hagi ceps que comencin a brotar, i no ens ha d’alterar. També és cert que les baixes temperatures dels últims dies estan afavorint que es morin les possibles malalties que hi ha als ceps i al sòl. Ara bé, hem d’estar atents. Si la bonança es torna a imposar, i el cep brota en poques setmanes, una mala gelada pot ser molt perjudicial.
Els viticultors s’han d’acostumar a aquests canvis?
Els viticultors i tothom. Les coses són diferents, i haurem de funcionar d’una altra manera. No passa res per fer-ho, però ens hi hem d’acostumar. Ens hem tornat tan sibarites, que la incomoditat ens molesta. Quan parlem de canvi climàtic, hauríem de vincular el terme a la paraula sobrietat. Per fer front al que estem vivint, hem de tenir clar que ens hem de decantar per un estil de vida més sobri.
Entenc que la feina de cada individu és determinant per encarar l’emergència climàtica. Ho és també la del pagès?
Sí, sens dubte. Quan em parlen de la tecnificació de l’agricultura, la meva resposta és un sí rotund. Ara bé, sempre que hi hagi algú amb dues cames i braços que ho aprofiti. Robotitzar una hectàrea de vinya pot ser molt positiu. Tot i així, si no hi ha un home o una dona que controli l’evolució de cada cep, difícilment podrà igualar el creixement de cada un d’ells. Hem de recuperar la pagesia com a ofici, no com a feina, si volem adaptar-nos als canvis. S’han d’aprofitar totes les eines meteorològiques, tecnològiques i estadístiques que tenim a l’abast, però també recuperar la llibreta de l’avi i adaptar-la al món actual.
En són conscients, els viticultors?
El de la vinya és un dels sectors agrícoles amb més consciència del que està passant, perquè el raïm (i el vi que se’n deriva) són productes molt arrelats a la terra. Elaborar un vi no és el mateix que produir un refresc, que es pot fer amb qualsevol mena d’aigua. Això ha fet que els viticultors siguin conscients del problema que hi ha i s’hagin parat a buscar solucions per adaptar-se.
Es calcula que a finals de segle, la temperatura mitjana pujarà uns quatre graus. Podran viure els viticultors en aquest escenari?
Rotundament sí. Ara bé, hem de tenir clar que tot serà d’una altra manera. Serà pitjor el vi? No, serà diferent. Ho dic perquè hi haurà gent que d’aquesta situació en farà virtut, i a partir d’aquesta nova composició faran filigranes i s’obriran a un altre món. Potser es collirà abans o més tard per obtenir característiques diferents. Se’ns obre un món de variabilitat que pot ser molt positiva.
Malgrat les evidències, hi ha gent que encara posa en dubte el canvi climàtic?
Hi ha molta informació, però molt poca formació. Aquest és el problema. En una situació com aquesta, en què hauria de primar l’austeritat i la sobrietat, la gent ens bloquegem davant un potencial canvi negatiu, i l’obviem. Tothom sap què és, el canvi climàtic. Tanmateix, la majoria de gent com el combat? Per exemple, separant la brossa. Això és bo, solidari… però és la xocolata del lloro. A la UE només recicla el 12% de la població. Estem fent molt poc davant una qüestió molt greu, i penso que augmentar la formació pot ser clau per millorar-ho.
Vostè és un dels 190 investigadors que han participat en l’estudi sobre els efectes del canvi climàtic a la Mediterrània. Conclou el que ja pensaven?
Hi havia informes que apuntaven que la Mediterrània és un dels punts calents del món pel que fa al canvi climàtic. A més, a Catalunya, els tres estudis del clima que s’han fet ja ho deien. Sabem que tenim un problema que serà més gran amb els anys, i és un problema global. Ens afecta a nosaltres i als nostres veïns del nord d’Àfrica, per exemple. Amb les dades que tenim, hem de poder posar les migracions en context, per exemple, perquè sembla que sigui una dificultat que no va amb nosaltres. Però no és així. El canvi climàtic farà variar moltes coses al nostre voltant (l’agricultura, la ramaderia, la pesca…) i hem de ser conscients que això provocarà modificacions en el nostre estil de vida. Pensem que l’alimentació és el primer pas vers la salut individual i social.
