“A la casa nadiua de Pau Casals hi ha l’esperit i l’essència del Mestre”
Entrevistem Griselda Dalmau, guia de la casa nadiua de Pau Casals i de Cal Guimerà del Vendrell durant 25 anys
Griselda Dalmau ha estat 25 anys la guia de la casa nadiua de Pau Casals, al carrer de Santa Anna del Vendrell, a més de fer també de guia de la casa pairal d’Àngel Guimerà, gairebé a tocar de la casa del Mestre. Precisament avui, divendres, s’inaugura al Vendrell l’Any Guimerà, coincidint amb el centenari de la mort del dramaturg nascut a les Canàries, però fill de pare vendrellenc, i que va arribar a la vila als 9 anys.
Dalmau parla dels dos iŀlustres vendrellencs amb passió, la mateixa que ha transmès durant aquests 25 anys a milers de persones que s’han acostat a visitar els dos equipaments culturals.
Abans de fer de guia de la casa nadiua de Casals i d’on Guimerà va passar una part de la infantesa, Dalmau ja havia estat treballant en altres tasques per a l’Ajuntament del Vendrell. El proper 13 de març es jubilarà, però ara ja gaudeix d’unes merescudes vacances anticipades.
Com va ser que va començar a fer de guia a la casa nadiua de Pau Casals?
Ja treballava a l’Ajuntament del Vendrell, vaig estar un temps a la Sala del Portal del Pardo i vaig començar a fer de guia a Cal Guimerà perquè faltava una noia els caps de setmana. Des del primer moment, però, ja vaig ensenyar la casa pairal dels Guimerà i la casa nadiua de Pau Casals.
Què destacaria d’aquesta?
Té un encant meravellós, que és el d’una casa petita i estreta, però que la conservem en un 70% tal qual era l’original del s. XIX. Això agrada molt i hi ha molta gent que troba el Museu Pau Casals preciós, però aquí a la casa hi ha l’esperit i l’essència del Mestre.
Ja ho entenc…
Aquesta casa va ser la primera escola de música de Pau Casals, amb el pare, que era professor de música, polític, organista, compositor, escriptor… Pau Casals hi va aprendre les primeres notes musicals. I també hi ha la influència de la mare, que neix en una família que es posa en contra de l’esclavatge i ja defensa la humanitat. Aquests valors els porta de Puerto Rico cap a Catalunya i el Vendrell.
Quina creu que és la ‘joia de la corona’ de la casa?
Dues coses molt importants que he tingut el goig d’ensenyar i explicar els últims anys: l’harmònium que tocava el pare de Pau Casals a les festes populars i que Pau ja tocava de petit, que és a la planta baixa, i des de fa uns dos anys i mig tenim el piano que Casals va tenir durant anys a Prada de Conflent, al primer exili en acabar la guerra civil.
La ‘carbasseta’, però, és a la Viŀla Museu Pau Casals, oi?
Sí, l’original és a Sant Salvador, però a la casa nadiua no pot faltar mai explicar que va ser el primer violoncel que Pau Casals va tenir en la infància. Sense la ‘carbasseta’ no s’hauria enamorat d’escoltar el violoncel per primera vegada a l’edat d’11 anys, al Vendrell. Sempre deia que s’havia enamorat de l’instrument per la ‘carbasseta’ que li van fer el pare i el Pere Simó, el guitarrista que coneixem com el ‘Peret barber’ [ofici de Simó, que va ser decisiu perquè Carles Casals –pare del Mestre– arribés al Vendrell per fer-se càrrec de l’orgue parroquial]. De tota manera, no s’inventen un instrument musical, perquè a Sud-amèrica ja es feien servir carabasses per tocar.
Amb els anys com a guia, té la impressió de conèixer personalment el Mestre?
Tinc la sort que de petita ja sentia a parlar d’ell a casa, encara que fos nascuda a Vilanova, perquè el meu pare sí que el va conèixer. Part de la família del meu pare vivia al Vendrell i tenien una amistat molt gran amb Pau Casals. Tot i que m’agradava el TBO i altres coses, als 10 anys ja em vaig llegir una biografia de Pau Casals. Al cap dels anys, també hi ha hagut moltes persones que m’han explicat coses d’ell. Pensa que al Vendrell encara hi viu família d’una àvia de Pau Casals.
A vostè la deuen haver ajudat molt aquests relats…
Sí, i he arribat a fer algunes conferències per Catalunya amb un gran èxit.
Deu sobtar la gent veure que les famílies Casals i Guimerà van ser veïnes…
Sí, i a pocs metres també hi va néixer Andreu Nin. Són tres grans personatges, tot i que no ben bé coetanis, perquè Guimerà i Casals, per exemple, van néixer amb uns 30 anys de diferència. Les visites a les dues cases les combinem dividint els grups, primer una o l’altra i a l’inrevés.
Aquest divendres comença precisament l’Any Guimerà, aquí al Vendrell. Què destacaria del personatge?
Quan vaig arribar al Vendrell el coneixia per les obres Terra Baixa i Maria Rosa i, al cap d’un temps, per Mar i cel. Soc una gran enamorada de la història; en entrar a la casa vaig quedar encantada i he tingut la sort també d’entrar-hi a treballar. De Guimerà, que es podria donar la mà amb Casals, destaco que amb les seves obres arribés fins i tot a Hollywood i també el seu compromís de lluitar per la pau i la llibertat.
Quina és la seva ‘joia de la corona’ de Cal Guimerà?
Tota la informació sobre els Jocs Florals i, esclar, el teatre. I com a espai, el despatx que Guimerà tenia al carrer Petritxol de Barcelona, on va morir fa 100 anys.
Molta gent deu venir a veure les dues cases des de molt lluny…
Sí, de tot el món. És un gran goig que et diguin que venen al Vendrell perquè són uns grans enamorats del mestre Pau Casals i t’agraeixen la visita que els ofereixes. Molta gent se m’ha posat a plorar i, esclar, això m’afecta. I fins i tot m’han vingut infants i joves portats pels pares i que el tenen com un ídol contemporani.
Expliqui’m una anècdota, per acabar…
Un senyor va venir fa anys després de perdre l’esposa i l’únic fill, em va dir que se sentia sol i sense ganes de viure i que marxava del Vendrell amb ganes de viure només pel fet de voler conèixer i saber més sobre Àngel Guimerà i Pau Casals. No acabaríem mai d’explicar anècdotes…
