“El vi és com una obra d’art: l’única cosa important quan el tastes és decidir si t’agrada o no”
Entrevistem la sommelier Meritxell Falgueras que aquesta setmana ha presentat a Vilafranca el seu darrer llibre ‘Divinament’
Si hagués de triar un adjectiu per definir Meritxell Falgueras, sens dubte seria ‘revolucionària’. N’hi ha un milió més que serviren per explicar com és i com pensa la reconeguda sommelier catalana, però si algun s’adapta al seu estil és aquell que impliqui moviment, i sobretot, canvi. Falgueras ha revolucionat la forma de comunicar el vi, la forma d’entendre’l i també la forma de gaudir-ne.
Amb els seus llibres –dimecres va presentar a l’Enològica de Vilafranca el seu quart títol, ‘Divinament’– ha mostrat que es pot gaudir del vi sense complexos. Tal com és ella. Defensora acèrrima de la feminitat en el sector del vi, Meritxell Falgueras assegura que moltes vegades no s’ha entès –o no s’ha acceptat– la seva manera de comunicar. Ara se sap valorada i, sobretot, estimada.
Vostè no és una sommelier corrent.
Em considero un cupatge de lletres i vins. No entenc el vi sense la paraula i sense la comunicació. M’agrada comunicar el vi, però fer-ho d’una manera diferent. Ajunto el vi amb la cultura, la moda, l’amor, l’amistat… Penso que això és el que sumo al sector.
Renovar-se o morir.
Crec que la nova era del vi demana comunicar-lo d’una manera diferent, i això és el que intento fer. Fer l’univers vinícola més accessible, més atractiu, més simpàtic i informal. I no crec que resti importància al producte, fent això, sinó que li dono un valor afegit. Al final, la gent no es recorda de la marca o de la varietat, sinó de l’experiència.
No s’ha entès, a vegades, la seva forma de comunicar?
Fa gairebé deu anys, quan em vaig casar, vaig marxar a Itàlia farta de tot, amb la cua entre cames. Estava farta que es riguessin de mi, que sempre m’agafessin als llocs com a presentadora tenint tanta experiència o que critiquessin com anava vestida. Aleshores no m’adonava que era pur masclisme. Jo volia sumar i la gent no ho entenia.
Ara ha tornat, i continua fent el mateix que feia.
Sí, he tornat i continuo fent el mateix, i ara em sento molt valorada! He notat un canvi molt bèstia en la gent. Hi ha una nova generació en el món del vi, i moltes més dones. I hi ha noies que em diuen que han fet sommelieria gràcies mi. Jo comunico de la mateixa manera des de fa anys, però abans no agradava. Se’m capava molt, i es burlaven de la meva manera de transmetre l’amor pel vi i per tot allò que m’agrada.
Això és una mica absurd, si es té en compte la seva trajectòria.
Soc la cinquena generació del Celler de Gelida. M’he impregnat de les olors del vi des que era petita. Amb vint anys em vaig convertir en la sommelier catalana i espanyola més jove, i des d’aleshores m’he format arreu del món.
Amb això n’hi hauria d’haver prou per, com a mínim, escoltar-la.
Sí, i penso que ara es fa. Coŀlaboro amb diferents cadenes de televisió, he escrit llibres, la gent em segueix molt a les xarxes socials. M’he empoderat i ara no em fa por explicar allò que penso, tal com em surt. Soc com soc i no me n’amago. Soc presumida, m’agrada arreglar-me i m’agrada comunicar el vi d’una forma diferent. Així soc, i m’agrado.
Sent que pel fet de ser dona se l’ha castigat més que a un altre?
Abans, quan et sorties del que es considerava normal en el món del vi, et fustigaven. Ara, per sort, el sector s’ha modernitzat molt, i s’ha feminitzat. Hi ha gent més jove. Abans volíem que ens prenguessin tan seriosament que no era ni natural. Jo estic encantada amb el canvi, eh! [riu]. Les xarxes han ajudat molt a establir una comunicació més directa.
És un espai on vostè es mou com un peix a l’aigua.
M’agrada molt! A través de @winesandthecities parlo de tot el que m’apassiona, i ho faig sense complexos. Però faig el mateix a la televisió. M’encanta ser el centre d’atenció, i no me n’amago. Són espais on em sento còmode, i des d’on puc transmetre els valors del vi, que al final és el que m’interessa.
També ho fa a través dels seus llibres.
Sí. Acabo de publicar Divinament, el meu quart títol. És un llibre on arribo a la Z del món del vi. Els altres eren l’ABC, i aquest va un pas més enllà. Hi ha tota mena de material complementari i fins i tot un examen al final!
Els tastos de vins de vegades sí que semblen exàmens. Tantes paraules tècniques i complicades…!
El vi és com una obra d’art. L’única cosa important quan el tastes és decidir si t’agrada o no. És evident que si t’expliquen el context del producte, en gaudeixes més. Però al final és una cosa per a tu, perquè t’ho passis bé, no per demostrar res. No ens ha d’estressar. La gent que comunica sobre vi només parla de vi. I a la gent que li agrada beure’l, li agraden moltes altres coses. Per què no ajuntar-les?
Sempre s’ha declarat fan del Penedès. Com veu el sector del vi al territori?
M’entusiasma aquesta generació de gent jove i de dones que estan revolucionant el Penedès. Crec que és la zona vinícola del món on estan passant més coses, però no se li està donant la veu que es mereix. Ara mateix, el Penedès és un focus, com abans ho havien sigut Bordeus o el Priorat. Hi ha una nova generació molt preparada, i de les més punteres en l’àmbit de la innovació. El que passa és que no es comunica com cal.
