Mor als 72 anys el pintor Aureli Andrés Doroteo
Vilafranquí de llarga nissaga, era conegut com “l’Aureli dels ous” fent esment al popular comerç familiar que va regentar fins a la seva jubilació
El passat dimecres, dia 30, moria als 72 anys després d’una llarga malaltia el pintor Aureli Andrés Doroteo. Vilafranquí de llarga nissaga, conegut con “l’Aureli dels ous” tot fent esment al popular comerç familiar que va regentar fins a la seva jubilació fa gairebé una dècada. Per damunt de la seva labor comercial i artística, cal remarcar que l’Aureli era una persona d’esperit tan humil com obert, farcit de bonhomia i caracteritzat per una generositat extraordinària. Excursionista i enamorat de la muntanya penedesenca, l’havia resseguit amb el seu gran amic Ton Massanell, fins i tot en els temps de malaltia del poeta i historiador.
En acabar el 2012 l’Aureli va cloure l’establiment de la placeta de Lluís Via després de 105 anys d’activitat i es va dedicar amb plenitud a la pintura, de manera que d’ell ens en queda també la seva extraordinària obra plàstica, la del paisatge penedesenc que tan bé coneixia i el de la costa. Igualment interiors i retrats van ser objecte de la seva labor creativa de formació autodidacta, caracteritzada per la llibertat de formulacions i la riquesa cromàtica i de línies, labor a la que es va aplicar en la seva maduresa vital, ja passada la cinquantena, amb una empenta extraordinària i entusiasta, fins i tot quan la malaltia va començar a afeblir-li les forces.
Resultat d’aquesta voluntat d’art van ser més d’una seixantena d’exposicions arreu de Catalunya entre les que cal destacar la realitzada a Valls el 2010 i especialment “Blau, groc, verd i vermell”· el gener del 2011 al vilafranquí Fòrum Berger Balaguer, i “Ratlles i taques de colors” que amb un cert caire antològic es va presentar a la capella de Sant Joan el 2018. Una part d’aquesta obra es va aplegar al llibre Taques i ratlles. Pintura. Aureli Andrés, publicat el febrer del 2018 i que va comptar amb la col·laboració d’una colla d’escriptors penedesencs com Jordi Llavina o Ricard Rafecas, que van oferir la seva visió de la persona i l’obra del que ha estat considerat el creador penedesenc més singular de les darreres dècades.
