“He guanyat moments que no contemplava”
Portar al món un infant o estar embarassada durant la pandèmia genera angoixa i incertesa, tal com tres dones ens han explicat en primera persona
Tenir un fill és sempre una aventura d’aquelles que els pares explicaran sempre que puguin. Però ara, en temps de pandèmia, encara ho és més.
Tant l’Hospital com Atenció Primària van establir des del primer moment circuits alternatius per tal de minimitzar el contagi per Covid-19. Només van atendre visites prioritàries d’embaràs i urgències, però algunes dones no volen ni anar-hi.
L’angoixa de les mares s’ha anat relaxant una mica i els centres estan treballant molt les visites a través de videoconferència.
Pel que fa a l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès, la supervisora del bloc obstètric, Gloria Villena, apunta que va blindar tota la planta de parts i postparts i que les dones tenen molta por, però sobretot per manca d’informació. Així, per exemple, ressalta que els protocols no han canviat gaire durant els parts, ja que poden tenir un acompanyant, i que l’únic remarcable és que tots han d’anar amb mascareta, la dona inclosa.
Aquesta setmana, tres dones ens han explicat la seva experiència. Una d’elles, la vilafranquina Helena Canela:
“El primer dia de confinament estava de 14 setmanes d’embaràs, quan just ho començàvem a anunciar als amics. Per sort, la família ja ho sabia.
A alguns amics amb qui havíem quedat per explicar-los-ho, finalment els hem donat la notícia a través de la pantalla. Ben estrany, però igual de bonic, donades les circumstàncies.
Ara estic de 22 setmanes i em trobo molt bé. El confinament ha ajudat a trobar calma, a pensar en el moment i a notar les sensacions d’aquest meravellós procés de creació d’una nova vida. Ara no em puc moure, tot i que ho necessito, i per això he començat a fer ioga a casa. Això m’ajuda a connectar i a cuidar el meu cos canviant.
A casa hem començat a teletreballar, compaginant la feina amb el dia a dia d’una nena de cinc anys, l’Emma.
A l’inici no ha sigut fàcil, buscant la manera d’adaptar-nos a l’horari i a la nova rutina (com tothom). Però a mesura que ha anat passant el temps de confinament, hem trobat la manera d’adaptar-nos a la situació i estar agraïts que estiguem bé, a casa i guanyant un temps molt valuós que aviat, quan neixi el petit, haurem de repartir.
La setmana passada tenia l’ecografia de les 20 setmanes. Havíem decidit que hi aniríem tots 3, fent l’Emma partícip de l’embaràs del seu germanet. Donada la situació vaig anar-hi jo sola, amb totes les mesures de precaució. Va ser una situació molt estranya. Tot i que els professionals de l’hospital han procurat que sigui acollidora, no deixa de ser freda i distant, al no poder compartir la sensació d’alegria amb els altres protagonistes, el Faust i l’Emma.
La Covid ha canviat la meva manera de veure el meu embaràs, no podent-lo compartir amb els amics i el meu entorn d’escola. Però he guanyat altres moments que no contemplava, com passar més temps amb la família, amb la meva panxeta i amb mi mateixa”.
