El canvi climàtic, una realitat al Penedès
Un estudi encarregat per l’IRTA determina que, en el millor dels casos, la temperatura mitjana pujarà 1 grau centígrad d’ara fins al 2100 al territori
El canvi climàtic és una realitat, tot i que encara hi ha qui ho posa en dubte. Els estudis que s’estan fent a escala mundial demostren no només que l’escalfament del planeta augmenta, sinó que ho fa més ràpidament del que s’esperava. De fet, l’ONU ja ha alertat que si no es prenen mesures més ambicioses de les acordades a París el 2015, el futur pot ser molt més complicat del que es preveia.
El Penedès tampoc s’escapa d’aquesta problemàtica, tal com ho demostra un treball encarregat per l’Institut d’Investigació i Tecnologia Agroalimentàries de la Generalitat (IRTA), on s’apunta que des del 1951 la temperatura mitjana al territori ha pujat 1,7 graus, uns 0,25 graus cada deu anys.
Aquest treball, que es va encarregar justament per saber quin impacte podria tenir sobre la vinya un nou escenari climàtic, també posa de manifest que la temperatura màxima està pujant a un ritme superior que la mínima, amb augments de o,5 graus el decenni des del 1981 fins el 2015, enfront dels 0,25 graus que ha pujat la mínima.
Com passa en altres zones del món, l’estudi elaborat per Marc Prohom reflecteix que l’estiu és l’època en què més canvi de temperatura hi ha hagut, amb increments de temperatures que arriben als 0,40 graus. Aquest fet és especialment preocupant si es té en compte que en aquesta estació és quan es produeix la floració i la maduració del fruit, uns processos clau en la qualitat de la fruita que es collirà.
La pujada global de les temperatures també ha deixat al Penedès variacions importants en els dies més calorosos que s’han registrat. Així, del 1951 al 2015 hi ha hagut 44 dies més d’estiu del que era habitual (amb més de 30 graus de temperatura) i 20 nits tropicals més (20 graus de mínima).
Si això en sí ja és preocupant, a més cal sumar-hi que l’estudi de l’IRTA determina que la mitjana de precipitacions anual ha caigut un 2% cada decenni des del 51, amb un global de -13%. Una altra vegada és a l’estiu on es registra el descens més pronunciat, amb reduccions del 25% de pluja de mitjana. Aquesta baixada ha estat homogènia a tot el Penedès.
Quin futur ens espera?
Una de les parts més valuoses del treball signat per Marc Prohom és l’escenari de futur que s’albira per al Penedès, i sobre el qual l’administració i els cellers treballen per adaptar la forma de cultivar raïm. L’estudi es planteja dos escenaris: el primer s’analitza sota la premissa que no es farà cap acció per mitigar el cavi climàtic, i el segon es calcula tenint en compte que ja s’està intentant frenar-lo.
Així, en el cas més pessimista, el text assenyala que d’aquí al 2100 la temperatura mitjana podria augmentar encara 3,6 graus, mentre que la versió optimista assenyala que l’augment estaria al voltant d’un grau.
La primavera i la tardor són les estacions en què es preveu que hi hagi més variacions, i les zones ubicades en cotes baixes (Sant Sadurní i Gelida, per exemple) patiran un augment més marcat de temperatures que altres municipis ubicats a més alçada, com Mediona.
L’estudi encarregat per l’IRTA també contempla un descens de les precipitacions les pròximes dècades, tot i que és molt menys preocupant que el de les temperatures. En aquest aspecte no hi ha diferències entre les diverses zones que hi ha al Penedès.
El territori ha estat dels primers a disposar d’aquesta eina, que actualment ja tenen altres denominacions d’origen com el Priorat o la Conca de Barberà, que d’aquí a no gaires anys hauran de fer front, també, a l’inevitable canvi que patirà la vinya si no es prenen mesures per fer que s’adapti al nou escenari climàtic.
