Si la tecnologia pensa per nosaltres, què ens queda a nosaltres?
Jordi Parellada
Fa un temps que em dedico a la intel·ligència artificial, assessorant empreses per adoptar-la o, simplement, per decidir si els convé, on aplicar-la o què han de millorar per treure’n profit. Des de l’esclat de ChatGPT el 2023, la IA ha passat a ser una realitat quotidiana que transforma la manera com treballem, ens informem i ens relacionem.
Els seus defensors —jo entre ells— destaquem amb raó els avantatges: automatització de tasques feixugues, millores en camps com la medicina, optimització de recursos, accés immediat al coneixement i noves oportunitats creatives. La IA pot ajudar a detectar malalties abans, reduir accidents o fer més eficients serveis públics que fins ara eren lents i costosos, curiosament creats per la intel·ligència humana.
Però aquest progrés no és neutral ni exempt de riscos. Un dels més evidents és la dependència creixent de sistemes automatitzats. Quan deleguem decisions, memòria o criteri a màquines, correm el perill d’atrofiar capacitats humanes bàsiques com el pensament crític, la creativitat o la responsabilitat individual. Si la tecnologia pensa per nosaltres, què ens queda a nosaltres?
Aquesta dependència pot provocar una deshumanització subtil però profunda, especialment quan algoritmes decideixen qui obté una feina, un crèdit o una ajuda social, sovint ignorant contextos personals o valors ètics difícils de quantificar. A més, la IA aprèn de dades del passat, plenes de biaixos i interessos, i pot perpetuar discriminacions sota una falsa aparença d’objectivitat.
Un altre aspecte preocupant és el frau i la manipulació. Les falsificacions digitals, les veus sintètiques o els textos generats automàticament faciliten estafes, desinformació i suplantacions d’identitat cada cop més creïbles, especialment en mans de la ciberdelinqüència. La confiança social se’n ressent quan ja no sabem què és real o què no ho és.
Per mi, la qüestió clau no és aturar la IA, sinó governar-la. Sense una regulació, una educació digital i un debat ètic profund, la tecnologia avançarà més ràpid que la nostra capacitat d’entendre’n les conseqüències. La IA pot ser una eina poderosa, però la humanitat no es pot programar, ni s’hauria de poder fer!
