Guerra híbrida
Daniel García Peris
Avui dia la guerra ja no necessita declarar-se. Pot començar amb un missatge viral, una notícia falsa o un atac informàtic. La missió no és conquerir territoris, sinó erosionar la confiança, dividir la societat i fer que les institucions semblin incapaces de protegir-nos.
Europa és el principal objectiu a la vista de senyals inquietants. A Ceuta, l’allau de migrants de finals de juliol va anar precedida de convocatòries a les xarxes socials. Després, comptes vinculats a Rússia van amplificar missatges xenòfobs i conspiratius. No s’ha provat que Moscou organitzés l’entrada, però sí que hi ha indicis d’una explotació deliberada de la crisi.
A Barcelona, els aldarulls i saquejos del fenomen Blocus a l’octubre també van tenir una convocatòria difosa per plataformes de missatgeria. La hipòtesi d’una operació híbrida s’investiga, però no està demostrada. No podem convertir qualsevol disturbi en una conspiració, però tampoc ignorar qui pot beneficiar-se d’una societat enfrontada.
A diversos països europeus, ciberatacs han manipulat sistemes de refrigeració de cadenes de supermercats, que han fet malbé tones d’aliments, i han intentat destruir bancs de sang. No se’n coneix l’autoria. El fatal accident ferroviari de Toledo exposa la dependència tecnològica de les infraestructures. Una avaria del sistema i decisions errònies en la gestió del trànsit van precedir la coŀlisió. No hi ha proves de sabotatge, però cal una investigació exhaustiva. Quan falla la seguretat ferroviària, les conseqüències són irreparables.
Tot plegat genera molta inquietud. Els atacs poden arribar al mòbil, a la frontera, al ferrocarril o al menjar que tenim a la nevera. La Unió Europea documenta campanyes russes de desinformació i sabotatges atribuïts a interessos vinculats als seus serveis. No es pot descartar altres actors ni confondre sospites amb proves. Quin paper hi poden tenir Israel o els Estats Units de Trump? Cal investigar qualsevol ingerència, vingui d’on vingui, sense prejudicis.
La guerra híbrida explota febleses reals i fractures que ja tenim. No cal que l’enemic inventi el malestar, només l’ha d’amplificar. La resposta exigeix intel·ligència, ciberseguretat, transparència i institucions fiables. També ciutadans capaços de desconfiar dels missatges que generen por i divisió.
