L’emergència de l’aigua
Daniel García Peris
En un any Catalunya ha passat de preocupar-se per la manca d’aigua a tenir por que arribi. Les pluges d’aquesta setmana ho han tornat a demostrar, especialment a l’Anoia i l’Alt Penedès, on en poques hores rieres i rius han crescut amb força, carrers i baixos s’han inundat i la mobilitat ha quedat molt afectada. El cabal del riu Anoia ha arribat als 86,9 metres cúbics per segon a Sant Sadurní. La imatge al seu pas per Gelida recordava estampes antigues, amb meandres d’una amplada difícil de veure actualment.
No és que abans no plogués així. El Mediterrani sempre ha conegut els aiguats. Però el canvi climàtic afegeix més calor al sistema i, amb ella, més capacitat de l’atmosfera per contenir vapor d’aigua. Els experts adverteixen que l’escalfament afavoreix l’augment dels fenòmens extrems. El problema és que sabem que poden arribar, però sovint no es pot determinar amb prou antelació exactament on descarregaran amb més violència.
En aquest escenari, els missatges ES-Alert han deixat de ser una excepcionalitat. Aquesta setmana els hem rebut per demanar que evitéssim desplaçaments i punts baixos. Són una eina necessària, perquè una riera pot passar de seca a desbordada en minuts. La prevenció és tan important com la resposta immediata. Val a dir que alguna vegada l’alerta ha arribat quan ja havia acabat l’episodi crític. Pot semblar més una acció per cobrir-se les espatlles davant futures reclamacions que no pas com un avís efectiu.
Un altre tema és què fem amb tota aquesta aigua. No podem retenir-la tota, ni convertir cada riu en una canonada. Però podem recuperar espais d’inundació natural, afavorir la infiltració, crear basses de laminació, aprofitar l’aigua de pluja, millorar els drenatges i recarregar aqüífers quan sigui possible.
El país s’ha acostumat a pensar en l’aigua en els dos extrems; quan falta és un problema, i quan sobra, també. Potser l’emergència real és una altra, aprendre a gestionar-la quan arriba. Perquè l’aigua que avui arrossega fang, vehicles i problemes és la mateixa que d’aquí uns mesos podem trobar a faltar.
