Buit existencial

Maite Colomer

Amb tota la problemàtica social que estem vivint i la que preveiem que s’acosta, sembla irònic que parli del buit existencial que pateixen algunes persones.

També és cert que cada vegada, i sobretot des de la pandèmia, ens preocupem més per la nostra salut mental, l’anem ubicant al lloc que li pertoca. Posem noms a problemàtiques que, fa només uns anys, no n’havíem sentit parlar (persones que pateixen PAS; totes les addiccions a les xarxes socials o mòbils, etc.). Per a les persones que ho pateixen, és molt important posar-hi nom, sentir que no ets l’única persona amb aquells símptomes. Posar-hi nom també és el primer pas per iniciar el procés de superació.

Una de les problemàtiques que ha pres rellevància sobretot en els darrers anys és el buit existencial. En la nostra societat, els camins a seguir no estan tan pautats com abans i això fa que es creïn noves necessitats, com la cerca del plaer, la immediatesa, el reforç extern, etc.

El buit existencial no és una malaltia, sinó un indicador que hem de trobar noves necessitats o motivacions. No es troba sentit a l’existència, els afectats es troben desubicats i amb una crisi de valors… Pot afectar tothom, independentment de l’estatus social o edat. De fet, afecta persones joves.

També pot aparèixer quan acabem d’aconseguir l’única fita que ens havíem proposat en la nostra vida. En aquest cas, el que necessitem és trobar una fita nova.

Si no aconseguim resoldre el nostre buit, serà molt fàcil que s’acabi desenvolupant una malaltia mental com ara ansietat, depressió, addiccions, compres compulsives o d’altres. Per aquest motiu, és important poder resoldre aquest problema quan es presenta i no deixar que acabi en una malaltia que serà difícil de resoldre.