Síndrome postvacacional
Maite Colomer
La síndrome postvacacional no és una patologia en si mateixa, sinó un trastorn adaptatiu amb una sèrie de símptomes que es donen després de les vacances i en el moment de reincorporar-se a la feina i a la rutina diària.
Afecta de manera molt diferent en funció de la persona, el seu entorn i responsabilitats i és més important quan les vacances han estat més llargues i hem desconnectat totalment de la rutina. En aquests casos és quan ens costarà més tornar a agafar el ritme.
És normal que apareguin molèsties tant de caire físic com psicològic, els símptomes són molt similars als de l’estrès o ansietat, com poden ser ansietat, apatia, depressió, canvis d’humor, falta d’energia…
La síndrome postvacacional no hauria de durar més de 2 o 3 setmanes. Si s’allarga en el temps, pot desembocar en un estat d’ansietat generalitzada o estrès crònic. Aquests casos són més greus i requeririen ajuda d’un professional.
Es recomana reservar-se uns dies després de les vacances abans de reprendre la rutina laboral. Si és possible, va bé iniciar algunes de les activitats extralaborals abans de reincorporar-se a la feina, per anar començant la rutina.
L’exercici físic és un recurs molt important per reduir l’estrès. És molt recomanable practicar-lo tant durant les vacances com en la rutina diària.
Dormir bé i recuperar lentament els horaris de dormir abans d’acabar les vacances, així com alimentar-se bé, també en el període de vacances.
Cos i ment estan íntimament relacionats, cal que donem al nostre cos el benestar que necessita perquè la nostra ment pugui trobar el seu equilibri. Cap dels consells d’aquest escrit no escapa al nostre pensament lògic; el que és difícil és posar-ho en pràctica.
