La merda a la muntanya no fa pudor!
Pere Casanovas
Ja sabeu que tot el tema de la brutícia i la deixadesa als espais públics em posa de mal humor. Més encara: em posa de molt mala llet! Aquests dies he vist una colla de màquines que tallen l’herba dels vorals dels camins. Imagino que és la Diputació qui ho executa. N’he vist prop de Vilobí i també a l’entorn de Vilafranca, tot i que suposo que forma part d’un pla de neteja més general. Bé, el cas és que el panorama que deixen al seu pas les ‘maquinotes’ és esfereïdor! Com a conseqüència de segar l’herba, queden a la vista milers de llaunes i bosses de plàstic, abans amagades i ara esbotzades. I jo em pregunto: d’on surt tota aquesta xusma, aquesta gentussa que no en vol saber res, de tenir cura de la netedat de la cosa pública, és a dir, de casa nostra? Tota aquesta púrria insolidària que, dia sí, dia també, embruta per allà on passa.
Obres la finestreta del cotxe i apa, llauna que surt volant! “Aquí deixo constància del meu absurd pas per aquest món! Algú altre ja ho recollirà i, si no, se me’n refot!”
Uns anys abans de la Revolució Francesa, el pensador Rousseau deixava anar alguns conceptes revolucionaris per a l’època, com ara que la sobirania pertany al poble i que l’interès comú passa per davant dels interessos particulars. Tota persona és lliure i, alhora, està sotmesa a les lleis que la comunitat s’ha donat col·lectivament. Dins d’aquestes normes, ja fa segles que mantenir net el nostre entorn forma part dels principis més elementals de convivència. Aleshores, què en fem, d’aquests individus que no se senten lligats per cap contracte social? Què passa amb aquesta colla que voluntàriament es queden al marge del sistema i no se senten lligats per cap norma comunitària? És a dir: jo tinc tots els drets, però només tindré en compte els deures que em vinguin de gust? Com va, això?
I avui, que em sento generós, us regalo una paraula nova: un neologisme que pren sentit arran d’unes declaracions d’auto-culpabilització de l’actor Enric Auquer, protagonista del film policíac Cronos. En aquest context vull fer una ‘auquerada’ i em declaro responsable del fet que entre nosaltres hi visquin, sense cap problema, tants i tants brètols. Alguna cosa dec haver fet malament jo també, alguna acció meva deu haver agreujat l’estat mental d’aquestes persones, amb unes capacitats ja prou minvades per si mateixes!
Ah, que me’n oblidava; felicitacions sinceres al funcionari de la Diputació que des del seu ordinador s’encarrega de la neteja de vorals. I és que també ha resolt brillantment el problema de les molestes deixalles que la maquineta ha deixat al descobert! Diu que només cal esperar que plogui una mica i les noves herbes taparan un cop més l’obscena immundícia global!
