Aquesta festa major
Maite Colomer
Ja tenim una nova festa major al davant. Un punt d’inflexió. S’ha dit moltes vegades que l’any vilafranquí comença i acaba amb la festa major.
Per a molts vilafranquins és un motiu de retrobament: amb amics, per participar conjuntament en algun dels diversos esdeveniments; amb coneguts que feia temps que no vèiem (potser un any, des de l’última festa) i ara tenim l’oportunitat de tornar-nos a trobar i saber de les seves vides; o amb la família, per seure al voltant de la taula plena dels millors àpats. Per a molts, poder seure amb la família i comentar els diversos actes, castells o qualsevol anècdota és la millor manera de celebració.
Aquesta festa major ens ofereix un espai de connexió social, genera emocions positives en comú amb familiars, amics o coneguts i reforça els nostres vincles.
Qui no té un familiar o amic que hagi ballat algun ball, hagi estat administrador o pregoner o hagi col·laborat en l’organització de la festa d’alguna manera? Aquest vincle amb la festa reforça el sentiment de pertinença a Vilafranca i amb els vilafranquins i, moltes vegades, aquest sentiment de comunitat ajuda a reduir la sensació de solitud.
De la mateixa manera que la festa major genera aquest grapat de sentiments positius en molts de nosaltres, per a les persones que han perdut una persona estimada recentment, la tristesa que genera la mateixa festa és molt gran. Qualsevol dinar, qualsevol toc de gralla o qualsevol castell ens recorda que ja no tenim al costat la persona estimada, i que això serà per sempre.
Em sap greu aigualir la festa d’aquesta manera, però, com sempre passa, el que per a molts és un motiu de gran alegria, per a d’altres és un motiu de gran tristesa. Una abraçada a totes elles.
