Noviluni únic
Daniel García Peris
Hi ha llunes plenes que acaparen totes les mirades. Són fotogèniques, inspiradores i fàcils d’admirar. En canvi, les llunes noves acostumen a passar desapercebudes. Ningú no les busca perquè, senzillament, no es veuen. Però n’hi ha una que està destinada a convertir-se en protagonista absoluta. La del proper 12 d’agost.
En aquesta ocasió la Lluna s’alinearà amb una precisió extraordinària entre la Terra i el Sol i regalarà un eclipsi total que travessarà la península Ibèrica. Durant uns instants, el dia es convertirà en capvespre, les estrelles més brillants s’insinuaran al cel i la corona solar, habitualment amagada, es deixarà veure com una anella fantasmagòrica. Un espectacle que ens reconnectarà amb el planeta com mai.
No és estrany que aquest fenomen hagi desencadenat una autèntica migració. Allotjaments complets des de fa mesos, carreteres que s’ompliran de vehicles i aficionats a l’astronomia arribats de mig món buscant un únic objectiu: situar-se dins la franja de la totalitat. Perquè veure un eclipsi parcial és emocionant, però viure’n un de total és una experiència que tothom qui l’ha presenciada la descriuen com a transformadora.
Nosaltres anirem fins a Alcalà de Xivert i Alcossebre, on tinc família, i la geografia ha volgut regalar un dels millors seients possibles. Queda pràcticament al centre de la franja del cent per cent de totalitat. Costa imaginar un millor motiu per reunir-se amb els teus que compartir uns minuts en què el Sol desapareixerà del cel.
M’agrada pensar que aquesta vegada el destí del viatge no és un monument, ni una platja, ni un festival. El reclam és un instant que no es pot comprar ni repetir. Tots aixecarem el cap al mateix temps, sense pantalles ni presses, compartint el mateix silenci i la mateixa sorpresa.
Potser aquesta és la grandesa dels eclipsis. Ens recorden que, malgrat tota la tecnologia que ens envolta, continuem depenent del moviment perfecte dels astres. Som capaços de predir-lo amb una precisió mil·limètrica, però no podem accelerar-lo ni retenir-lo. Només ens queda esperar i gaudir-ne.
Quan el Sol torni a imposar-se i el dia recuperi la normalitat, el noviluni tornarà a ser invisible. Però aquell ja no serà un fenomen qualsevol. Haurà estat un moment únic que tothom recordarà on el va viure.
