“Les persones són el primer i l’Ajuntament té l’obligació de millorar-ne la vida”
Entrevista a l’alcaldessa de Santa Margarida i els Monjos, Imma Ferret
L’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos és possiblement un dels pocs de tot Catalunya, si és que n’hi ha algun, que sempre ha tingut al govern municipal el mateix color polític des de les primeres eleccions democràtiques. El PSC regna al municipi des del 1979 amb només un alcalde i una alcaldessa. Imma Ferret va agafar el relleu a l’històric Jordi Girona a l’alcaldia, que hi va ser fins al 2011. L’alcaldessa encara des de l’any passat la seva quarta legislatura i, a més, entoma un altre repte, intentar convertir-se, per primer cop, en diputada al Parlament, una fita de la que en té opcions reals, ja que ocupa el número 16 de la llista del PSC per Barcelona.
Quina és la fórmula per aconseguir aquesta longevitat en una alcaldia?
No sé si hi ha una fórmula PSC, però sí que és una manera de fer les coses. Més enllà de les sigles, fem equips de persones amb gent vinculada a entitats que coneix la realitat social del municipi. Fórmules màgiques no n’existeixen però compartim la voluntat de posar les persones al centre.
Va agafar el testimoni de Jordi Girona. Quin és el segell d’Imma Ferret?
No m’atreveixo a dir que he seguit una línia continuista perquè les coses han canviat molt. Quan Jordi Girona va aconseguir l’alcaldia el 1979 tot estava per fer. Els municipis es començaven a posar en marxa i es va haver de fer equipaments i oferir serveis bàsics que no hi havia. Quan vam aconseguir l’alcaldia, aquí pràcticament no teníem ni aigua potable, ni clavegueram ni carrers asfaltats. Així que amb els anys ens hem hagut d’adaptar i reajustar a la realitat del moment. Però hem coincidit en què les persones són el primer i que l’Ajuntament té l’obligació de fer accions encaminades a millorar la vida de la ciutadania.
Alcaldessa des del 2011. Anys complicats, els seus.
Ja estàvem arrossegant la crisi del 2008; el 2013 encara hi havia un atur altíssim, del 23% d’aleshores ara estem al 10%; un marc polític convuls pels anys del Procés; la pandèmia del 2020, el gran punt d’inflexió perquè va demostrar que els municipis són clau per tirar endavant les polítiques que afecten més directament les persones. I arribem al 2024 i ens trobem que no tenim pressupostos a Catalunya ni a l’Estat, estem a les portes d’unes eleccions al Parlament i a Europa. I aquí estem, gestionant les incerteses, que és el que he fet els darrers 12 anys.
Aquesta falta d’alternança té més avantatges o inconvenients?
Si ens presentem és perquè volem continuar amb el compromís de treballar per a la ciutadania. I si ens voten serà perquè no ho fem tan malament. El més important en un equip és la cohesió i tenir una visió conjunta, cadascú des de la seva àrea.
L’increment de costos és un maldecap per als ajuntaments.
Ara estem acabant de planificar el mandat, intentant mantenir els mateixos serveis però que ens costin menys, perquè els ajuntaments hem de ser més eficients a l’hora de gestionar les despeses, sobretot en contractes energètics, a l’hora de fer les licitacions… L’encariment ens limita a l’hora de poder prestar els mateixos serveis de la mateixa manera.
Una de les potes que sustenta l’economia del municipi és la indústria, que ha patit uns anys de forta crisi.
El nostre és un municipi industrial i des del 2013 ens han tancat empreses importants, ben arrelades al municipi. Però altres empreses, relacionades amb la construcció i l’automoció, s’han sabut reconvertir o adaptar-se. El nostre municipi es nodreix de l’IAE, que en impostos directes representa gairebé la meitat. Ens han tancat empreses però també n’han vingut d’altres, i l’important és que es mantinguin.
Hi ha marge per créixer més?
El planejament urbanístic preveu només una petita ampliació al polígon Casanovas, però apostem per mantenir les que ja tenim i els llocs de treball.
La convivència de tanta indústria amb el medi ambient no és fàcil.
La indústria genera ingressos però també molèsties. L’Ajuntament té l’obligació de controlar els sorolls, les partícules en suspensió i les olors. Sempre hi hem treballat molt, està regulat i fem complir la normativa. Pel que fa a les olors, estem treballant en una ordenança, perquè ara hi ha un buit, de manera que les olors, més enllà de ser perjudicials per a la salut o no, si ens molesten es puguin minimitzar.
Un altre eix de l’economia actualment és el turisme.
Tenim un mercat setmanal molt potent que, a banda del negoci que genera, atrau molts visitants, a qui podem ensenyar els molts atractius que tenim: pel que fa a natura, formem part del Parc del Foix; tenim una bona estructura esportiva, que cada setmana genera un flux de visitants; pel que fa a patrimoni, el Castell de Penyafort, en procés de restauració, i el Ciarga, que recull la memòria històrica i ensenya els vestigis de la Guerra Civil. A més, tenim tota la xarxa d’eixos viaris i pedalables i formem part de l’eix ferroviari amb el projecte tren-bici.
Impensable fa 40 anys.
Hem passat de ser un municipi més aviat gris a mantenir la indústria i, alhora, obrir tots els espais que tenim i ensenyar-los.
Indústria, turisme i, una altra pota, el comerç.
El comerç, a banda del benefici que genera, té una funció social que implica la socialització dels veïns i veïnes. Un projecte com el Compra a prop, que ens permet relacionar-nos amb municipis veïns i donar a conèixer el que tenim a la vora. Tenim el Remeiart, que té un pes específic molt gran i dona visibilitat al municipi.
El seu és un municipi d’acollida d’immigració. Com s’encaixen els nouvinguts?
Sempre hem rebut persones migrades que han vingut a treballar i buscar aquí una vida millor. Onades migratòries als anys 60 i 70, sobretot del sud d’Espanya, i a partir del 2006, especialment del Marroc, països de l’est d’Europa i de Sud-amèrica. Això ens ha fet diversos i plurals. El que treballem molt és donar a conèixer l’idioma, a l’escola d’adults oferint coneixement de l’entorn, alfabetització bàsica en català o castellà, perquè a l’hora d’acollir, si vols treballar aquí necessites un mínim i això ho treballem a l’escola i també amb les famílies.
Si no té temps de fer tot el que s’ha proposat aquest mandat, es tornarà a presentar a una cinquena legislatura?
Això ja ho veurem. Sempre dic que els mandats de 4 anys són insuficients per dur a terme un projecte polític. Perquè els projectes polítics o els penses a 10 anys vista o estàs condemnat a desaparèixer. Soc conscient que tot el que tenim programat, el 2027 no estarà acabat. Jo tinc la il·lusió d’aquest mandat, que és al que em vaig comprometre; després ja ho veurem.
Com es veu en el futur?
Com sempre, amb la mateixa iŀlusió, encarant reptes, que cada cop n’hi ha de nous. De moment programem aquest mandat amb el gran repte de la sequera, que a mi em preocupa moltíssim, perquè ens hi juguem molt.
Té moltes opcions d’entrar al Parlament. Com valora la incorporació a la llista de Salvador Illa?
Amb molta satisfacció i iŀlusió, amb orgull per la confiança del partit. És una oportunitat de traslladar la veu i el bon fer del municipalisme al Parlament. Els municipis som l’eina bàsica per fer avançar Catalunya i encarar millor els reptes que té. Si s’aposta per governs que facin millor les coses, seran més eficaços i eficients.
