No hi ha més cera que la que crema

Jordi Parellada

D’ençà de la publicació dels resultats de l’OCDE, els PISA 2022 (programa internacional d’avaluació d’estudiants), altre cop, editorials i informatius es posen les mans al cap per la “gran davallada”.

La prova està enfocada a valorar la lectura, les matemàtiques i les ciències, els tres pilars fonamentals per estructurar la ment.

Uns i altres han sortit a argumentar, diverses vegades, els motius de la davallada.

Els mal resultats han arribat de sobte –per alguns– sense comprendre que no és un problema d’un any escolar, ni tan sols d’una legislatura. 

La situació és més greu, ve de lluny i ens hauria de preocupar molt més. 

Quan professionalment et trobes amb joves amb formació universitària incapaços de fer la “o” amb un canut o et trobes docents que escriuen o s’expressen amb problemes “greus”, sospites que han superat cursos per “altres motius” diferents a l’adquisició de coneixements.

Hi ha moltes possibles causes dels mals resultats: no es tracta d’un criteri únic, sinó d’un cúmul de factors i circumstàncies que hi col·laboren. Ni abans eren tan bons ni ara tan dolents.

És com la pinya dels castells: cal muntar una base sòlida per després aixecar una estructura perfectament viable i equilibrada. Com la torre de Pisa, que, per una fonamentació poc ferma, s’ha anat decantant durant dècades i necessita apuntalaments i reestructuracions constants, per mantenir l’equilibri constructiu –i turístic.

És un problema filosòfic i social –i, probablement, de destinació de recursos– de la mateixa societat, que caldria tractar transversalment seguint un model humanístic que defineixi el tarannà i la cultura comuna de futur.

Extrems d’alumnes com a Corea del Sud tampoc són exemple. Semblen més fruit d’una competició desbocada i sacrifici d’infants i joves sense temps per jugar i ser creatius, per més “primers llocs” que aconsegueixin.

En moments que la intel·ligència artificial ens vol abduir i, com a anècdota, un centre escolar de Silicon Valley (el Waldorf School of the Peninsula) fixa, com a objectius escolars, potenciar la creativitat dels infants, despertar la pròpia individualitat i les seves capacitats de pensar, de sentir i de voler, per humanitzar i transformar la societat a través de l’educació. I tot això sense mòbils ni tecnologia al centre. El 75% dels alumnes són fills del tecnòlegs que treballen a Silicon Valley.