Mor Josep Parera Ripoll, expresident de Caixa Penedès i del Museu de Vilafranca
Tenia 101 anys i va ser impulsor i fundador dels Joves d’Acció Catòlica i de l’Institut d’Estudis Penedesencs
Aquest dimarts va morir a Vilafranca i als 101 anys d’edat Josep Parera Ripoll després d’una ben llarga trajectòria personal i humana que, d’alguna manera, sintetitza també la història de la Vilafranca del segle XX. El funeral per donar-li l’últim adeu serà aquest dijous, a les 16h, a la basílica de Santa Maria.
La Caixa d’Estalvis del Penedès, Càritas Interparroquial, el Museu de Vilafranca, Acció Catòlica o l’Institut d’Estudis Penedesencs són algunes de les fites -possiblement incompletes i ben difícils de sintetitzar en unes breus línies- d’aquesta història que Parera va impulsar de manera decidida i que queden reflectides en els tres volums que amb el títol “Una presidència, un testimoniatge” va publicar Caixa Penedès tot recollint els principals pròlegs, parlaments i intervencions dels que Parera n’era autor, textos de prosa precisa i acurada que sintetitzen el seu pensament social d’arrel cristiana.
Fill del poeta i impressor Parera Ràfols, els seus anys de joventut es van veure determinats pels esdeveniments del final de la Guerra Civil. Home de formació autodidàctica, amb un caràcter marcat també per un humor finíssim i un punt sorneguer, a més de jugador de futbol.
Professionalment es va dedicar a la gestió empresarial de l’empresa familiar, però des dels anys de la primera postguerra va destacar per les seves inquietuds en els temes culturals i socials d’arrel cristiana sota el guiatge de Mn. Lluís Via i posteriorment Mn. Vergés i Mn. Batlles. Així, el 1941 Parera va ser un dels fundadors de la Joventut d’Acció Catòlica. Cap a les primeries de la dècada dels anys cinquanta va participar també de manera directa en la fundació de Càritas Interparroquial de Vilafranca des de la que, entre moltes altres iniciatives, el 1960 es va constituir el Foment de la Propietat Familiar que va fer possible la construcció d’un grup d’habitatges a Vilafranca davant les greus mancances que hi havia en aquest àmbit.
D’aquests anys és també la seva relació estreta amb Montserrat forjada possiblement en les trobades anuals al monestir a partir del 1956.
President del Museu de Vilafranca
Habitual del Museu de Vilafranca, el 1971 es va incorporar a la junta, sota la presidència d’Enric Llorach i el 1973 va passar a ocupar-ne la presidència fins el 1979. Aquesta va ser una de les etapes de desenvolupament de l’entitat amb la construcció del nou edifici de cal Paifigues que acolliria algunes de les col·leccions aconseguides per donació, com la d’art de Manuel Trens o la de ceràmica de Mn. Joan Bonet, incorporacions que es van gestionar gràcies a l’empenta coordinada del Museu i Caixa Penedès.
Igualment, va promoure els premis Sant Ramon de Penyafort per a treballs de recerca local i comarcal, l’edició de bona part dels treballs premiats i a partir del 1976 la publicació de la revista “Olerdulae” des de la que es va promoure la constitució el 1977 de l’Institut d’Estudis Penedesencs, entitat de la qual Parera en va ser promotor directe i fundador al costat de Joan Tarrada Massanell.
25 anys de tasca social a Caixa Penedès
Aquest conjunt d’iniciatives culturals i altres de caràcter social tenien la seva base en la definició d’una línia d’actuació en les finalitats de l’obra social de Caixa Penedès, fins llavors molt centrada en els aspectes de beneficència. Primer com a vicepresident i des del 1978 com a president de Caixa Penedès, labor en la qual va incidir amb constància durant vint-i-cinc anys.
L’espectacular desenvolupament econòmic de l’entitat d’estalvi va anar acompanyat d’un plantejament coherent de què havia de ser l’obra social de l’entitat i la dedicació dels recursos econòmics que Caixa Penedès generava. Aquesta labor, que va comptar amb nombroses ramificacions com va ser l’empenta a l’escola familiar agrària Camp Joliu de l’Arboç, queda sintetitzada en els tres volums “Una presidència, un testimoniatge” publicats per Caixa Penedès entre 1991 i 2004 que apleguen un conjunt de textos diversos: parlaments, pròlegs i escrits esparsos que remarquen els trets ètics i les condicions d’una obra social de la qual n’és hereva directa l’actual Fundació Pinnae.
Premi Josep Parera
Aquests mateixos aspectes es van remarcar amb la creació per Caixa Penedès el 2005 del premi Josep Parera en reconeixement a la tasca social d’una persona o entitat. En la mateixa línia, el 2007 Josep Parera va rebre la Creu de l’Orde de Sant Raimon de Penyafort que concedeix el Ministeri de Justícia en reconeixement als mèrits contrets pels qui intervenen en el cultiu i aplicació de la justícia.
