“La immersió lingüística és un model exitós que pot millorar, i molt”
Entrevistem la vendrellenca Montserrat Sendra, autora del llibre ‘Immersió lingüística. Una immersió ràpida’
La vendrellenca Montserrat Sendra i Rovira és llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (UB), màster en Estudis Avançats i Aplicats en Llengua i Literatura Catalanes (UAB-UB) i màster en Formació del Professorat per la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona. Actualment és investigadora del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la UB, professora associada del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la mateixa universitat, i col·laboradora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Ha participat en diversos projectes de recerca sobre sociolingüística educativa i la promoció de l’ús del català als centres educatius, ha redactat diversos capítols, per exemple, per a llibres de la lingüista Maria Carme Junyent, i aquest setembre ha publicat amb Elvira Riera el llibre Immersió lingüística. Una immersió ràpida (Tibidabo Edicions).
Quin és l’objectiu del llibre que ha publicat?
És un encàrrec amb doble objectiu: un primer de divulgatiu, perquè sovint es parla de la immersió lingüística sense saber gaire què és i, per tant, perquè es pugui parlar amb propietat i coneixent una mica del que es parla; i un segon per crear material universitari, del qual es va fer un gran esforç als anys vuitanta per tenir manuals de física, biologia i moltes altres temàtiques en català. Ara s’ha perdut una mica aquesta tradició divulgativa de la universitat i es va pensar que seria rellevant tenir un manual sobre la immersió lingüística.
Resumeixi què és la immersió lingüística.
No és res més que una tècnica pedagògica, però que a vegades es confon amb l’ensenyament i fer les classes en català. És una tècnica que fa que el mestre, essent conscient que els alumnes no tenen, en el cas de Catalunya, el català com a primera llengua, pugui aplicar una metodologia de parlar més a poc a poc, ensenyi vocabulari o utilitzi dibuixos i altres elements de suport visual perquè es pugui seguir millor el seu discurs i faciliti el procés d’aprenentatge.
Quin va ser el seu origen?
Catalunya la va copiar als anys vuitanta del Quebec, al Canadà, on s’havia implantat per al francès i l’anglès vint anys abans.
No devia ser una decisió espontània?
No. Des del Departament d’Educació, amb Joaquim Arenas i el seu equip com a elements clau, van investigar quins eren els millors ensenyaments de dues llengües arreu del món. En una primera fase va implantar-se en una escola de Santa Coloma de Gramenet i tota la seva zona.
Sovint es diu que no ha servit, però el que es volia amb la immersió és que els alumnes sortissin de l’escola podent parlar i escriure el català i el castellà –i avui també l’anglès–, i el que s’ha aconseguit és precisament això”
Quin balanç fa del resultat del sistema?
Sovint es diu que no ha servit, però el que es volia amb la immersió és que els alumnes sortissin de l’escola podent parlar i escriure el català i el castellà –i avui també l’anglès–, i el que s’ha aconseguit és precisament això, bilingüitzar tota la població escolar amb un nivell notable de les dues llengües.
Amb una societat molt diferent d’aleshores, el model és plenament vigent?
De fet, ja s’ha anat modificant el dels anys vuitanta, sobretot a partir de l’onada immigratòria internacional de fa 20 anys. Ara el que s’està fent és buscar un model que sigui més apte per al treball en grup. Moltes escoles ja deixen de fer tasques entre mestres i alumnes i es promou l’aprenentatge en grups petits d’alumnes. Aquí la immersió necessitarà algunes altres eines que encara no s’han trobat, però sí que és un sistema que està en contínua actualització.
Què s’hauria de potenciar?
Hi ha moltes mancances, però potser el més important seria treballar més la llengua oral a dins de les escoles, perquè això permet que els alumnes col·loquialitzin el català i sàpiguen utilitzar la llengua en registres formals, informals, etcètera. Per exemple, a vegades s’oblida aquest factor lingüístic en les classes d’assignatures que no són el català, el castellà o l’anglès, i caldria que hi hagués més consciència en aquest sentit entre el col·lectiu de mestres.
Això per què passa?
Hi havia més consciència als anys vuitanta i ara, amb la normalització de la llengua, ha anat baixant aquesta sensibilització.
Si mirem les estadístiques veiem que la corba de saber el català oral i escrit, no només d’entendre’l, ha estat paral·lela a l’èxit de la implantació de la immersió lingüística”
Ha variat gaire el grau de coneixement del català els últims anys?
Si mirem les estadístiques veiem que la corba de saber el català oral i escrit, no només d’entendre’l, ha estat paral·lela a l’èxit de la implantació de la immersió lingüística en el sistema educatiu des dels anys vuitanta.
El seu llibre respon a si el model d’immersió lingüística ha estat un èxit o un fracàs. Faci’n espòiler…
És un model exitós que, òbviament, es pot millorar, i molt; però ha donat bon resultat en general, i si el comparem internacionalment amb altres models és bo i serveix de referència per a altres comunitats similars a la nostra.
Per què creu que, sovint, la immersió lingüística es fa servir com a munició per a atacs polítics i judicials?
Perquè formem part de dues comunitats nacionals enfrontades i l’escola, en el fons, reflecteix la tensió Catalunya/Espanya. Els estats han utilitzat tradicionalment el sistema educatiu com a eina per crear i perfilar les competències i ideologia dels futurs ciutadans, i això crea conflicte en el cas de l’escola.
No era molt més complicat posar d’acord els partits polítics per implantar la immersió fa 40 anys que no pas per mantenir el model ara?
Tampoc no és que fos fàcil quan es va crear. A vegades, el relat que es fa és que hi va haver consens i que tot van ser flors i violes i, tot i que parlamentàriament sí que es va arribar a un pacte, la mestra Maria Carme Cardó sempre explica les discussions i batalles que va tenir per implantar l’ensenyament del català al Vendrell. Per tant, no va ser fàcil aleshores i ara ho és també perquè la societat ha augmentat en complexitat lingüística i social. Simplificant, abans jugàvem en català i castellà i ara a Catalunya competim amb unes 300 llengües. Hi ha aules amb només un o dos catalanoparlants.
Creu que està garantit que no s’hagi d’acabar implantant un 25% de presència del castellà a les escoles?
Mentre formem part del sistema legal i judicial espanyol, no podem tenir aquesta garantia perquè sabem que la voluntat d’alguns òrgans i certs sectors estatals és aconseguir precisament això com a mínim; tot i que la voluntat real és arribar al 50%.
Quin sentiment té quan veu que una sola família pot canviar la política lingüística de tota una escola?
Em sap greu veure que els pares, demanant aquest sistema, no són conscients que els seus fills no apendran català i aleshores els estan privant d’una sèrie d’oportunitats laborals en el futur i d’una sèrie de beneficis que dona la societat a una persona que sí que parla català. Si no aprenen el català a l’escola, que és l’únic moment que poden aprendre’l, a aquests alumnes els estan tallant les ales abans de començar a volar. Per tant, aquells pares no són conscients de l’impacte que pot tenir en el futur laboral dels seus fills.
Vostè va coordinar la petició ciutadana perquè Maria Carme Cardó rebés la Creu de Sant Jordi. Amb què es queda de tot el procés?
Vaig estar molt contenta que es reconegués una feina ingent als anys vuitanta i que se li havia reconegut amb alguns homenatges, però penso que havia de tenir la màxima condecoració de la Generalitat. Ha estat la cirereta del pastís de tota la seva trajectòria i ella mateixa ho diu: l’Ajuntament l’ha fet filla predilecta, la Generalitat li ha donat la Creu de Sant Jordi i l’Església li està agraïda pels diners que ha donat per a la construcció d’un centre de dia; de manera que el poble, el país i la part eclesiàtica li han donat les gràcies per tota la feina que ha fet al llarg de la vida, i és una manera d’acabar-la al màxim nivell possible. A més, tanca un cercle i ho fa en vida, que això no sempre passa, com hem vist amb la Núria Feliu.
