“La dreta intenta guanyar als tribunals el que no ha pogut guanyar a les urnes”
Entrevistem Joan Mena, diputat al Congrés per En Comú Podem, en la presentació a Vilafranca del seu llibre ‘No parlaràs mai un bon català’
El sabadellenc Joan Mena és llicenciat en Filologia Hispànica i diputat al Congrés des del 2015 per En Comú Podem. Abans, havia estat professor de castellà a l’Institut Ferran Casablancas de la seva ciutat natal, on també va ser regidor, i també va ser diputat al Parlament. Mena ha estat aquesta setmana a Vilafranca per presentar el seu llibre No parlaràs mai un bon català. Les mentides sobre la immersió lingüística.
No parlaràs mai un bon català. Per què el títol d’aquest llibre?
Doncs perquè va ser una frase que em va dir una professora de català de l’institut, quan feia primer de batxillerat, perquè no sabia distingir entre la vocal “o” oberta i la tancada. Jo vull pensar que la professora ho va fer per incentivar-me, per estimular-me i superar els meus límits, que és una de les tasques que també hem de fer els docents. Li agraeixo que m’hagi estimulat per diferenciar entre la “o” oberta i tancada tot i que hi ha molts parlants del català que no les distingeixen. Aquesta frase em va marcar tant que vaig escollir-la com a títol del llibre.
Vostè es considera fill de la immersió lin-güística…
Sí. Per la meva història personal, com la de tants altres. Els meus pares van venir als anys seixanta d’un poble de Granada amb una mà davant i una darrere i ells van ser els més interessats en què els seus fills i filles parlessin el català per tenir més igualtat d’oportunitats i generar una cohesió social important. Jo sempre dic que sense la immersió lingüística no seria bilingüe i, per tant, no podria triar, dins la meva llibertat, si m’expresso en català o en castellà. La immersió lingüística i el model d’escola pública de Catalunya han fet molta feina en cohesió social i igualtat d’oportunitats.
Quan parla d’immersió lingüística a Madrid, amb què es troba?
Em trobo amb molta gent que entén que en una societat com Catalunya, que som bilingües, necessitem ciutadans que tinguin doble competència, i és evident que hi ha un sector de la població que, des del desconeixement –perquè no saben quin és el model d’immersió lingüística, ni són capaços de veure’n els resultats–, la critiquen.
De fet, normalment qui la critica és qui la desconeix…
Per això en un dels capítols del llibre he volgut donar la veu a gent que va lluitar per la immersió lingüística, molts d’ells sense haver nascut a Catalunya, per contraposar Arrimades i Riveres de torn amb gent del meu barri, de Torre-romeu de Sabadell, que és un barri de majoria castellanoparlant que es va generar als anys seixanta fruit de la immigració que va venir del sud d’Espanya i com aquestes persones expliquen els efectes positius de la immersió lingüística per al país.
Em parla d’Inés Arrimadas, Albert Rivera… que són catalans i parlen perfectament el castellà però critiquen la immersió… S’hi troba sovint?
En l’àmbit de la política, sí, molt, però amb una voluntat purament electoralista, que és el que més em preocupa. Jo crec que tots els debats són legítims, però en un d’aquest tipus hem de posar per damunt de tot els interessos pedagògics. Jo no he sentit cap d’ells posar en dubte el model d’immersió lingüística amb criteris pedagògics sinó polítics o judicials. Davant d’un model pedagògic, hem de fer argumentació pedagògica, que és el que intento traslladar en aquest llibre.
Estem parlant de polítics de Ciutadans, però amb Vox deu ser pitjor, no?
Ciutadans va sembrar la llavor perquè després pogués entrar una força desacomplexadament feixista i antidemocràtica, amb missatges homòfobs, xenòfobs, racistes, masclistes… sense que l’autoritat del Congrés li retiri la paraula o l’hi demani. El que ha aconseguit Vox és normalitzar un discurs no només anticatalà sinó antidemocràtic i em preocupa molt la capacitat que ha tingut Vox d’arrossegar la dreta cap a ells.
I quin és el paper del PSOE en tot aquest entramat? Els comuns són socis de govern de l’Estat…
A mi m’ha sorprès que a vegades entenen més la immersió lingüística les ministres d’Educació que Salvador Illa, que ha demanat molts cops el compliment de la sentència del 25% del castellà. Probablement té a veure amb l’aposta dels socialistes per intentar recuperar els seus votants que van marxar a Ciutadans. Però a mi m’agradaria un partit socialista que tingués clar que amb la llengua ni s’hi juga ni s’hi ha de fer negoci. Per tant, cal que tornem a defensar i reivindicar el model d’escola pública catalana des de la transversalitat, que és una de les fortaleses i el que li ha garantit la perdurabilitat en el temps: que l’ha defensat gent de dretes i d’esquerres, gent independentista i gent, com jo, que no ho som; gent nascuda aquí, gent de fora, etc.
De totes les mentides que dius que es fan sobre la immersió lingüística, quina és la que li dol més?
Doncs la que diu que els nens castellanoparlants tenen pitjor resultat educatiu per culpa de la immersió, cosa que tots els estudis pedagògics diuen que és mentida. És cert que hi ha un condicionant sobre els resultats acadèmics, però és la situació socioeconòmica de les famílies i no pas la llengua materna. Em molesta la mentida perquè no només intenta fer mal al model d’immersió sinó amagar que una de les culpes del fracàs escolar rau en la situació socioeconòmica de les famílies, i el que hem de fer és combatre aquestes desigualtats.
Com es combaten aquestes mentides a Madrid?
Jo ho he defensat sobretot amb la meva experiència, que he explicat com a alumne i com a professor, i també ho defenso políticament.
Arriba un moment que entren els tribunals en escena obligant al 25% en castellà…
És d’un cinisme absolut. A Catalunya, per exemple, només el 5% de les sentències estan escrites en català i, per tant, la justícia no pot donar lliçons. Estem davant un problema democràtic perquè a Catalunya tenim majoria social i a les cambres tenim majoria política, no només al Parlament, sinó que al Congrés s’ha avalat la immersió lingüística amb la majoria que requereix, i a Catalunya. Però on les dretes no poden arribar via les urnes, intenten arribar-hi i guanyar-les a través de les sentències judicials.
Què hauria de fer el Govern català?
Hauria d’activar tres mecanismes de protecció: un cap a l’alumnat (retirar el focus mediàtic cap a l’alumne); un altre cap al professorat (que no sigui el responsable directe de la sentència) i un tercer element, que el Govern hauria d’activar un mecanisme judicial de protecció per intentar canviar les jurisprudències. Cal un canvi de paradigma, perquè tenim sentències que tenen com a paraigua un marc legislatiu que ja no és vigent.
Dins la complexitat, creu que el Govern podria fer més per defensar el català?
Sí, i jo no descarto que es faci alguna cosa…
Que dedueixo que no em pot explicar…
Exactament. Ja arribarà.
I el Govern de l’Estat… què ha de fer?
Té l’obligació de reconèixer, promocionar i protegir les llengües oficials, entre elles el català i, per tant, el que li exigim al Govern de l’Estat, del qual formem part, és que s’activin mecanismes per reconèixer la realitat del plurilingüisme a Espanya. No podem, per exemple, tenir lleis audiovisuals que no reconeguin la riquesa que tenim.
Però vostès estan dins del Govern estatal… No els pressionen?
Sí, i les exigències es fan per primer cop dins les meses de negociació internes del Govern mateix. Però recordem que estem en minoria i també hem de buscar aliances amb altres forces.
O sigui, que el Govern espanyol també hi pot fer més… I quina resposta els donen quan presenten iniciatives per protegir les llengües?
Sobre el paper hi estan d’acord, però després, quan arribem a la concreció, és quan costa més.
