Nervis als ajuntaments penedesencs per les plusvàlues
La dificultat de preveure els ingressos per l’impost retocat pot condicionar l’aprovació dels pressupostos municipals
El Consell de Ministres ha aprovat aquest mes de novembre, concretament dilluns dia 8, un reial decret llei per introduir algunes modificacions en la Llei reguladora de les hisendes locals, i més concretament sobre l’impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, després de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) emesa el 26 d’octubre i la qual anuŀlava l’impost de plusvàlua.
El fet va provocar nerviosisme als ajuntaments d’arreu perquè es tracta en molts casos de la segona font d’ingressos més important després de l’Impost de Béns Immobles (IBI).
Amb la darrera resolució del govern central s’estableix que, a partir d’ara, els propietaris que no obtinguin un benefici econòmic amb la venda del seu immoble estaran exempts de pagar aquest impost. Fins al moment, el contribuent havia de fer front al pagament de la plusvàlua obtingués o no benefici per la venda de la propietat immobiliària.
Tanmateix, amb la nova normativa s’estableixen dues fórmules que el contribuent podrà escollir, segons li sigui més o menys beneficiosa donat el cas: una base imposable a partir de multiplicar el valor cadastral per uns nous coeficients que tindran en compte la realitat immobiliària del municipi o a partir de la diferència del preu de venda i adquisició de l’immoble.
El govern de Pedro Sánchez considera que el nou reial decret llei servirà a la ciutadania per adaptar les bases imposables a la seva capacitat econòmica i li deixa escollir el mètode de tributació “més convenient”.
D’altra banda, evita que al mercat immobiliari hi hagi “distorsions” derivades de la suspensió de l’impost, segons l’executiu. El govern espanyol també subratlla que la naturalesa de l’impost “es manté” ja que l’alt tribunal no la va discutir i, per tant, pot gravar l’increment dels valors dels terrenys (no de les construccions).
La ministra portaveu del govern de l’Estat, Isabel Rodríguez, ha assegurat que a norma ha passat “tots els filtres de seguretat jurídica” davant un eventual recurs d’inconstitucionalitat.
A més, Rodríguez ha destacat que amb aquestes modificacions la llei tornarà a ser constitucional, després de la resolució del TC, i que es donarà seguretat als ajuntaments.
I és que, com apuntàvem, els consistoris tenen en aquest impost una important font d’ingressos –uns 2.500 milions d’euros d’acord amb dades de l’exercici del 2019– i tindran sis mesos per adaptar-se a la norma. Isabel Rodríguez ha remarcat que es tracta d’un impost vital per als ingressos dels ajuntaments i que des del govern han volgut accelerar l’aprovació del text perquè els consistoris estan en plena elaboració dels pressupostos per a l’any que ve i, per tant, depenen d’aquesta norma per elaborar-los.
Pendents d’uns 2 milions d’euros a Vilafranca
És el cas, per exemple, de l’Ajuntament de Vilafranca. El regidor d’Hisenda, Aureli Ruiz, explica que la sentència d’anuŀlació de la plusvàlua significava deixar d’ingressar un total de 2,1 milions d’euros al consistori vilafranquí, una xifra que ja comptaven com a ingrés per a l’any vinent.
Ara, amb la modificació de la llei i, per tant, la no anuŀlació de la plusvàlua, el consistori comptarà, doncs, amb alguns d’aquests ingressos però Ruiz deixa clar que el que vol llegir és “la lletra petita del que s’ha aprovat”, per veure fins a quin punt els afecta pressupostàriament o no.
De fet, ara mateix el regidor vilafranquí té aturada bona part de la proposta de pressupost per a l’any vinent a l’espera de veure els detalls de les modificacions de la llei, però no descarta prorrogar els pressupostos, cosa que no passa des de fa molts anys.
“Ara mateix tenim dos milions d’euros que ballen i, si no els tinc, optaré per prorrogar el pressupost per tenir una mica més de marge i fer els números més exactes amb la nova llei”, afirma Ruiz, al mateix temps que diu que prorrogar el pressupost “unes setmanes” no seria cap problema, però sí que passaria a ser-ho si s’allarga molt en el temps.
A més, Aureli Ruiz reconeix que les inversions quedarien congelades, però també es pot fer un dictamen per separat per aprovar les partides d’inversions per a l’any que ve a través d’una operació de crèdit. “Ara mateix tot encara està per veure, però és cert que aprovar aquests canvis ara ens agafa en el pitjor moment de l’any, que és quan estem tancant comptes”, clou el regidor d’Hisenda.
Pel que fa al calendari, des del govern de Vilafranca s’han donat de termini màxim l’última setmana de novembre per tenir l’afectació de la plusvàlua clara i decidir, finalment, si prorrogar els comptes o no.
Tercer impost al Vendrell
A l’altra capital penedesenca, el regidor d’Hisenda de l’Ajuntament del Vendrell, Baltasar Santos, apunta: “No sabrem fins que acabi l’any 2022 el que significa cobrar de més o de menys per les plusvàlues”, que al consistori vendrellenc han estat aquest exercici el tercer impost després dels ingressos per l’IBI i l’impost de vehicles.
Les plusvàlues també suposen en el cas del Vendrell uns ingressos d’uns 2 milions d’euros i, per exemple, al pressupost per a l’any que ve aprovat inicialment s’hi preveuen 2,2 milions d’euros, només per sota de l’IBI.
Tot i el cert nerviosisme originat en el món municipal, per bé que molt reduït després de la maniobra del govern de l’Estat arran de la sentència del TC a final d’octubre, Baltasar Santos diu que “cal estar tranquils, perquè en un pressupost tot és un supòsit i en les plusvàlues encara més, ja que no saps els habitatges que es vendran o s’hipotecaran els propers mesos”.
“Estem tranquils perquè és un tema que afecta tots els ajuntaments. A ningú li interessa deixar l’administració més propera al ciutadà sense aquesta important font d’ingressos, i s’ha vist que la solució ha sortit pràcticament paraŀlela a la sentència, en només una setmana”, afegeix el titular de l’àrea d’Hisenda de la capital del Baix Penedès, que conclou: “Segurament liquidarem menys per plusvàlues el 2022, però no crec que suposi massa problemes en un pressupost de 60 milions d’euros”.
Els serveis tècnics de l’Ajuntament del Vendrell estan estudiant què suposarà la nova normativa al voltant de les plusvàlues, sobretot perquè un dels dos supòsits a l’hora de fixar l’impost es basa en un increment teòric del valor del sòl i no sempre augmenta.
Sant Sadurní i Calafell
En el cas de Sant Sadurní, l’eliminació de l’impost de plusvàlues, per exemple, hauria suposat que l’Ajuntament deixés d’ingressar uns 450.000 euros. Aquesta xifra s’hauria hagut de restar d’un pressupost municipal ja tocat per la davallada d’ingressos per la pandèmia.
A falta encara de saber més detalls de la nova normativa, Josep Maria Ribas, alcalde del municipi, creu que Sant Sadurní mantindrà el nivell d’ingressos per aquest impost dels anys anteriors. “Tot i els petits canvis que s’han introduït, no crec que variï massa”, ha assegurat Ribas, que creu que els ciutadans puguin decidir la forma en què paguen aquest impost pot ser beneficiós per a moltes persones.
Finalment, val a dir que l’Ajuntament de Calafell ingressa uns 2,8 milions d’euros cada any per plusvàlues. El consistori està estudiant la nova situació perquè es tracta d’un 6% dels ingressos corrents. Amb tot, es creu que la normativa decretada pel govern central pot alleugerir força el nerviosisme inicial provocat pel Tribunal Constitucional.
