“La música, i la cultura en general, tenen la clau de la porta de totes les ànimes”
Entrevistem l’excantant de Txarango, Marcel Lázara, i Júlia Arrey que actuen aquest divendres a la nit a la festa major de Sant Sadurní
La seva aventura musical es va gestar al Brasil, un país que Marcel Lázara i Júlia Arrey van recórrer durant dos anys en bicicleta. Ell és excantant i compositor dels populars Txarango, un grup del qual el projecte Marcel i Júlia ha heretat les lletres reivinidicatives. A ‘En òrbita, el seu segon treball discogràfic, la parella (que té dos fills en comú) canta a la Terra. Una Terra que ells asseguren que és un bon lloc per viure, però que els humans estem destruint amb la nostra cobdícia. Marcel i Júlia seran avui divendres a la festa major de Sant Sadurní per presentar el seu disc. Actuaran al pavelló de l’Ateneu, que reobre portes a la cultura després d’anys sense activitat. El seu és un cant a la vida, a la diversitat i, sobretot, a l’amor pel planeta.
Després de pedalar endins en solitari, ara heu decidit orbitar en banda…
Sí, En Òrbita parla de l’emergència climàtica, que és una realitat i una urgència global. Volíem “cridar més fort” per arribar a més gent.
La pandèmia ha fet que molts grups reduïssin el format dels bolos, però vosaltres l’heu ampliat. S’ha de ser valent.
He de reconèixer que teníem por. Havíem gravat el disc i el projecte ja estava caminant quan va esclatar la pandèmia. Finalment vam decidir arriscar i mantenir la proposta amb banda perquè artísticament així ho sentíem… Al final hem fet més de 40 concerts, així que estem súper contents.
‘En òrbita’ arriba després de ‘Pedalant endins’. Necessitàveu anar més enllà del Marcel i la Júlia?
Més que anar més enllà, volíem arribar a més gent per difondre el missatge.
Pedalant Endins era un viatge interior i introspectiu que volíem que fos al més pur i despullat possible. Ara, a En Òrbita, el camí és totalment a la inversa.
El nou disc està farcit de coŀlaboracions.
Sí, ens agrada compartir la música amb altres artistes, coneguts o no, i deixar que entri l’aire als discs. És enriquidor i divertit!
Què veurà la gent que aquest divendres us vingui a escoltar a Sant Sadurní?
Veuran el Marcel i Júlia de sempre, ens posarem En Òrbita, ballarem molt amb la banda perquè són espectaculars i cantarem i brindarem per la vida, i perquè la Terra és un bon lloc per viure.
El vostre és molt més que un projecte musical.
Per nosaltres la música és una manera de viure i entendre la vida.
Seguiu cantant a la terra. Marcel, tu amb Txarango ja tractaves aquests temes. La música és una bona fórmula per conscienciar sobre la problemàtica?
Sense cap mena de dubte! La música, i la cultura en general, són una finestra oberta al món i tenen la clau de la porta de totes les ànimes… La música és una arma poderosíssima, per això la vivim amb molta responsabilitat.
Brasil va ser la vostra llar durant dos anys. Pernambuco és una de les ciutats del món més amenaçada del canvi climàtic…
Sí. Tot el nord-est de Brasil està patint els efectes del canvi climàtic severament, també l’Amazones. El que vam veure i viure allà ens ha marcat per sempre. Hi ha un abans i un després a les nostres vides.
Què vau aprendre durant aquell viatge?
Sobretot vam aprendre a desaprendre. A buidar-nos per deixar que entrin coses noves.
I què hi vau deixar, al país? Pors, creences?
Pors i creences, segur. No ho sé, és un procés que es cuina a foc lent…
He llegit que dieu que heu après a viure amb poques coses. Som massa avariciosos, els humans?
Som impressionables i genèticament grans consumidors. Aquest model de societat, basat en el creixement infinit, ens empeny a totes cap a aquesta espiral viciosa. Cal trencar-la.
Creieu que la pandèmia ha sacsejat consciències, en aquest sentit?
Al principi sí, però ho oblidem ràpidament.
Teniu dos fills en comú. Creieu que som a temps de deixar als infants un món millor del que ens hem trobat?
Segur que sí. Depèn de totes nosaltres. Els hi devem; la vida és un deute de gratitud que es paga cap endavant. Tot el que fem ho fem per ells.
Marcel i Júlia és un projecte de llarg recorregut?
Per a nosaltres és un projecte de vida, així que sí. La resta és bonic però secundari. El temps dirà.
