“El primer Casellas d’Albinyana, de nom Antonio, va venir l’any 1645 de la comarca del Solsonès”
Entrevistem Marc Casellas, autor de tres publicacions sobre la història del municipi d’Albinyana
Llicenciat en Ciències Polítiques i Gestió pública, aquest veí del nucli de les Peces d’Albinyana també és historiador per afició i dinamitzador cultural. Presideix la Societat de les Peces i també va estar a la Comissió de l’Any Perucho. És autor de tres llibres: ‘Les Peces. Una voluntat de ser’ (2018), ‘La Cooperativa d’Albinyana. 1969-2019’ (que va aparèoxer a finals de l’any 2020 i versa sobre els 50 anys de la cooperativa albinyanenca); i ‘Albinyana i Les Peces a l’Edat Moderna. Història, cases, masies i famílies. 1500-1800’, publicat aquest 2021.
Per què ha escrit fins ara tres obres amb temàtica històrica vinculada a Albinyana?
La història sempre m’ha agradat molt, i estava entre aquesta carrera i Ciències Polítiques i Dret (les dues que vaig començar pel pensament tonto que tenen més sortida), però sempre he viscut de prop la història i la cultura del meu poble. Vaig començar amb un llibre el 2018, pels 90 anys de la Societat, i que va incloure la història de les Peces. S’hi explica com es va anar construint l’església, el cementiri, l’escola… I també he coŀlaborat, per exemple, amb els tres últims articles del Salvador Arroyo, el meu sogre, que em va presentar l’historiador Joan Latorre.
Arroyo fa anys que coŀlabora amb el 3d8…
A través d’ell vaig arribar al Joan Latorre, que em va preguntar què m’interessava, de la història. Li vaig dir: “M’agradaria estudiar l’edat moderna, sobre la qual hi ha molt poca cosa escrita i trobo interessant perquè és on s’origina tot”. Em va parlar d’uns capbreus de l’Arxiu del monestir de Sant Cugat i em va fer de mentor del que és el llibre que ha sortit ara, a partir de molta documentació també d’arxius de Vilafranca, el Vendrell, Tarragona…
Quina època engloba l’edat moderna?
És la que hi ha entre els anys 1500 i 1800. Es diu edat moderna perquè la van batejar així els historiadors francesos al segle XIX en representar la fi de l’edat mitjana, una època obscura en què Déu era al centre de tot, davant d’una època que ve de l’Humanisme, el Renaixement, i en la qual l’home passa a ser el centre del món.
Què el va sorprendre de l’edat moderna pel que fa al terme d’Albinyana?
Que al final de l’edat mitjana i començament de la moderna es produeix un tall, i tot el que ha vingut després s’origina a la moderna. De l’edat mitjana es conserva molt poca cosa; hi havia dos castells, per exemple, i no se’n conserva cap. I pel que fa a la base del meu treball, l’origen de les famílies, les que hi havia en una o altra època no tenen res a veure.
Què vol dir?
Entre el segle XIV, que comença la pesta negra, i el segle XV, amb rebrots i onades que van venint (com ara passa amb la Covid-19), i altres episodis com la Guerra Civil catalana, es despobla el municipi, i es produirà aquest trencament en la continuïtat de les famílies.
Quina mida tenia la població del municipi?
L’any 1358 hi havia uns 60 caps de casa i el 1497, a final de l’edat mitjana, només en quedaven 15. I d’aquestes famílies, només 4 o 5 pertanyien a les antigues, i la resta havien arribat de fora. Entre els motius, bàsicament hi havia temes matrimonials i la immigració occitana.
A Albinyana hi ha molts Casellas, per exemple…
Arribem a l’any 1645. El primer Casellas, de nom Antonio, ve del poble de Madrona (Solsonès) i es casa amb una dona del Vendrell. Segurament era un fill menor que feia de mosso en una casa de les Peces sense fills i el van adoptar i el van fer hereu pels serveis prestats durant uns anys. El cognom Nin, per exemple, que al cap d’uns cent anys arriba a representar un 30% de les famílies d’Albinyana, ve d’un veí de Salomó (Tarragonès) que es casa amb una pubilla del poble; els Riembau venen de Roda de Berà (Tarragonès) i els Ribas, de la Llacuna (Anoia).
Quants habitants tenia el municipi d’Albinyana a l’edat moderna?
Uns 300, amb uns 200 a Albinyana i la resta a les Peces. Ara la proporció ha canviat i a les Peces, amb unes 700 persones, hi viu més gent que al poble d’Albinyana.
Quin atractiu turístic té les Peces?
Físicament, l’edifici senyorial de Cal Gener –tot i que tothom, amb el temps, ho escriu Jané–, amb uns esgrafiats molt ben conservats. Com a element intangible, i a diferència del que passa a molts pobles, a les Peces no han existit mai dues entitats o associacions de bàndols polítics oposats. Sempre hi ha hagut una sola societat.
I això a què es deu?
A les Peces hi havia el sentiment d’estar menystinguda o abandonada respecte del nucli principal, que era Albinyana, i els pocs habitants que hi havia al segle XIX s’unien. Havien de caminar més de mitja hora pel camí vell fins al poble d’Albinyana per anar a l’església i a l’escola, per exemple.
Per què?
El rector d’Albinyana va arribar a negar-se que els veïns de les Peces construïssin una capella, tot i pagar-se-la, per por de perdre parroquians. Al final la construeixen; el 1913 fan el cementiri, el 1924 l’escola, el 1927 aconsegueixen ser una Entitat Local Menor i el 1928 es funda la Societat, hereva d’una altra de més antiga. Sempre pagant els veïns.
Van arribar a proposar una ‘independència’ de les Peces?
Sí, als anys 1930, però la Generalitat la va denegar perquè hi havia bastants problemes econòmics i dificultats per delimitar bé on començaven i acabaven les Peces i Albinyana. En acabar la Guerra Civil, les Peces va deixar de ser fins i tot Entitat Local Menor.
Quins nous objectius més o menys immediats té vostè?
Estic preparant un petit llibre perquè al desembre farem un acte amb el Salvador Arroyo i el Jordi Quintana, del Vendrell, i la neta del Joan Tomàs, promotor del cançoner popular de Catalunya, que l’any 1925 va venir a les Peces, s’hi va quedar dos dies i va recollir tot un seguit de cançons. Més a mitjà termini, vull seguir aquest camí de l’edat moderna, però en l’àmbit de la Baronia del Vendrell.
Quin àmbit englobava?
La Baronia del Vendrell eren els municipis que formaven part de l’Abadia de Sant Cugat: el Vendrell, Sant Vicenç de Calders, Santa Oliva, Bonastre i Albinyana. Neix a l’edat mitjana i s’acaba amb la fi de l’antic règim, a principis del segle XIX. Amb seu parlamentària, per dir-ho així, al terme d’Albinyana, a la masia del Mas Consell, la baronia funcionava com un tot, no per separat. Cada any, per Sant Antoni, escollien un batlle general. A cada municipi hi havia un comú o ajuntament amb un batlle civil pels temes civils i administratius, però el batlle important (el que impartia justícia, executava les lleis que manava l’abat i hi tenia contacte) era el batlle general, el qual podia ser de qualsevol municipi.
Costa trobar informació sobre tot plegat?
Sí, i a vegades tampoc no arribes a trobar res, perquè en aquesta zona es va perdre molta informació tant durant la Guerra del Francès com a la Guerra Civil. A Vilafranca, per exemple, es conserva tota la sèrie notarial des de l’edat mitjana fins ara, però al Vendrell, de notaris, només tenim quatre coses comptades dels últims anys del segle XVI, dels anys vint del segle XVII, i res de l’edat mitjana. Del segle XVIII, només a partir del 1723.
