“El que et pot portar més lluny és confiar en tu mateix”

La Suu va ser fa uns dies a Vilafranca dins el festival MUSiCVEU de la Fundació Pinnae
Judit Benages
21/04/2021 - 12:42h

Entrevistem la jove cantant barcelonina Susana Ventura, coneguda popularment com a Suu, amb motiu del seu concert a Vilafranca dins el festival MUSiCVEU

Susana Ventura, Suu, és en l’actualitat una de les artistes catalanes més seguides i escoltades, gràcies, en part, al seu particular timbre de veu i al seu do per a la composició. Suu va triomfar l’any passat amb el seu primer disc, ‘Natural’, pel qual va guanyar el premi Enderrock a millor artista revelació i a través de les xarxes socials. A més, bona part de la ciutadania la va conèixer quan TV3 va seleccionar la seva cançó ‘Tant de bo’ com a cançó de l’estiu.

Suu va ser diumenge a Cal Figarot de Vilafranca per presentar el seu segon àlbum, ‘Ventura’, en un concert organitzat per la Fundació Pinnae, dins el festival MUSiCVEU, amb totes les mesures de seguretat al qual van assistir 300 persones i en què es va reivindicar que la cultura és segura.

PUBLICITAT

Com Susana Ventura va passar a ser Suu? Com va començar?
La Suu va començar amb una guitarra tocant en una plaça de Gràcia fent cançons amb els amics. No crec que tingui una data de naixement concreta, sinó que s’ha anat fent i, en realitat, encara no està acabada. I crec que potser no estaré feta mai del tot, en el sentit que l’important és anar progressant i anar creixent amb la música que m’agrada escoltar i m’agrada tocar.

Però ja devia tenir formació musical…
Vaig començar de molt petita a l’escola de música tocant el baix elèctric, que no he tocat mai més a la vida. Vaig fer algunes classes de guitarra, però bàsicament podríem dir que soc autodidacta. De fet, jo no em considero experta ni en ukelele ni en guitarra, simplement faig el que puc per acompanyar les cançons que componc.

Quan s’adona del seu èxit?
Per mi l’èxit és relatiu, però potser m’adono que tot plegat comença a ser una mica seriós quan veig que la gent espera alguna cosa de mi.

Què vol dir?
Doncs que trec el primer disc i esperen veure què faig amb el segon, em diuen si els agrada o no… A mi em fa molta por decebre, i sempre intento que tothom estigui bé amb el que faig, però al final em vaig adonant que això és impossible i que l’important és fer el que a mi em faci feliç, que és el que estic fent ara mateix.

Li fa por decebre, però penja les seves cançons a les xarxes socials i tothom deu opinar, no?
Sí… per a bé i per a mal. Quan estava fent el segon disc, el que feia era penjar parts de cançons que estava component per veure si a la gent li agradaven o no. Per una banda estava bé, però per l’altra era arriscat perquè podia ser que aquell tros a la gent no li agradés, i potser és un temazo que no acabes perquè estàs condicionada per l’opinió del públic. I al final, crec que el que et pot portar més lluny és confiar en tu mateix, i la constància. I és el que estic intentant fer. Veurem com va!

Les seves lletres parlen del seu dia a dia. Creu que això fa que gairebé tothom s’hi pugui sentir identificat?
Faig cançons com si estigués explicant històries a la gent. Vaig començar així, component per explicar les coses a les meves amigues. Soc molt clara i parlo de la meva vida i, per tant, crec que tothom, en algun moment o altre, es pot identificar amb el que faig.

He sentit que fa cançons en castellà com a mode de posar-se una cuirassa. M’ho pot explicar?
Si, és una cosa que estic canviant. El català és la meva llengua materna i la que faig servir cada dia, de manera que escriure en castellà és una manera de fer que la gent de qui parlo a les cançons mai percebi que van per elles. Perquè mai els parlo en castellà. M’amagava darrere d’aquest vel, però ara ja estic escrivint més en català.

PUBLICITAT

Fins a quin punt el fet que una cançó seva fos seleccionada com el tema de l’estiu de TV3 la va portar a la fama?
Hi va influir moltíssim. Va ser una empenta molt gran, i hi estic molt agraïda. A més, això de la cançó de l’estiu pot funcionar, o et pot sortir al revés… Com que opina tanta gent, també hi ha més possibilitats que sigui un desastre i tothom et critiqui.

Però no va ser així.
Sembla que no! Li he de confessar que també he acabat una mica fins als nassos, com tothom, del paparapapapà de la cançó, però estic molt contenta.

Quin estil té la Suu? Perquè sembla que cada cançó en té un de diferent…
Potser hauríem de preguntar-nos: “Quin estil no té la Suu?”. En essència faig pop perquè és el que engloba més estils, però tinc rumba, una mica d’electrònica, una part més urbana… Faig de tot!

Però se sent més còmoda amb algun estil concret?
No m’agrada casar-me amb cap estil, però si he d’escollir potser trio l’indie, però en el seu vessant més extens.

Com afecta una pandèmia a una artista que, si m’ho permet, acabava de néixer professionalment?
Doncs acabava de treure disc al gener, esperava un any ple de concerts i de projectes i, de cop, tot s’atura. Però també li he de dir que jo em vull quedar amb la part positiva i, per exemple, em pregunto: “Sense pandèmia hauria estat cançó de l’estiu?”. No se sap mai. És molt dur, però em quedo, per exemple, amb la possibilitat de fer concerts més petits, més íntims, que m’agraden molt…

Com es porta fer un concert sense veure les cares de la gent?
Aprens a llegir el públic d’una altra manera. Potser mou el peu, potser mira la persona del costat… Al concert d’avui a Vilafranca, per exemple, he connectat molt amb el públic, tot i els impediments de la mascareta. Això a vegades passa i a vegades no, no ens enganyem. Però avui he sentit el públic molt a prop.

Quins són els seus projectes de futur?
Aviat sentireu cançons noves. L’any que ve segur que publicaré disc nou perquè em moro de ganes per fer ja coses noves.

També et pot interessar

Comentaris