“Abans de patir la Covid-19 m’ofegava menys que ara, i també em canso molt més”

Ricard Vinyals
09/01/2021 - 18:06h

Entrevistem Jaime Barrancua, el primer pacient que va superar la Covid-19 a l’Hospital del Vendrell

El vendrellenc Jaime Barrancua va estar a punt de morir a causa de la Covid-19, però sortosament se’n va sortir. El març de l’any passat va ser notícia perquè va esdevenir el primer pacient de coronavirus donat d’alta a l’Hospital del Vendrell. Hi va ingressar el dia 15 i va abandonar el centre després de batre’s amb el SARS-CoV-2 durant deu dies. Aleshores va explicar al 3d8 que pateix una bronquitis asmàtica des de petit i que estava acostumat a no tenir prou aire per respirar, però que mai havia estat en la situació angoixant que va haver de viure ara fa 10 mesos. Treballador autònom i casat, Barrancua és pare d’una noia de 18 anys i d’un nen de 9.

Com es troba, al cap d’uns mesos de superar la Covid-19?
Va per temporades. Em trobo bé, però hi ha vegades que estic malament i no sé per què. Abans no tenia mal de cap, per exemple. Al principi de la segona onada de contagis em trobava molt malament.

Què li passava?
Tenia forts mals de cap i m’asfixiava més del costum pel fet de ser asmàtic. Abans m’ofegava menys, i ara també em canso molt més.

Com valora el 2020?
Se’m fa complicat trobar-hi alguna cosa positiva. Em quedo amb el fet que la meva família està bé i amb el dia que vaig sortir de l’hospital, que va ser molt emotiu.

PUBLICITAT

Què recorda més de la seva lluita contra el coronavirus?
Els primers dies em trobava molt malament, molt. I un dia em vaig llevar i vaig pensar: “Mira, estic bé…”, i fins avui. Però els primers dies no ho veia gens clar.

Hi troba alguna cosa positiva, en el sentit que pot gaudir d’una segona oportunitat per al que sigui?
Crec que una mica hem canviat tots per la pandèmia i, per com estem, no veig el futur gaire clar.

Ara ha començat la campanya de vacunacions…
Crec que la vacuna és un petit pedaç, però que seguirem igual que ara pel que fa a haver d’anar amb mascareta i mantenir les distàncies socials. Esclar que, tot i això, jo em vacunaré. Però res serà com abans de la pandèmia.

Pensa tirar endavant algun projecte que tenia aturat i que havent superat la Covid-19 ara farà de segur?
Cap en concret. Potser gaudir més del càmping, on anem sovint amb la família.

La malaltia ha canviat la seva escala de valors?
Això sí. Em preocupaven moltíssim els diners, i ara em segueixen preocupant perquè tots anem com anem, però d’una altra manera. Un cop he vist les orelles al llop, com es diu, ara penso que si tinc diners me’ls gastaré a gust amb la meva família.

Ha canviat la relació amb aquests éssers estimats més propers?
Hem canviat tots, esclar. I com a societat. La meva filla, per exemple, acabava de complir els divuit anys i volia sortir, i justament aleshores ho van tallar tot. Molta gent ha d’acudir als psicòlegs, que no donen a l’abast. Trobo bé que hi hagi restriccions, però també n’hi ha d’iŀlògiques.

Me’n pot dir alguna?
El primer confinament domiciliari el vaig trobar lògic, sobretot per culpa d’un bitxo del qual no se sabia gaire què era, però ara, per exemple, trobo que haurien d’haver tancat l’aeroport. També penso que hi ha massa gent als trens.

PUBLICITAT

Quina reacció li produeix veure gent sense mascareta?
Intento passar una mica d’això perquè, si no, ens tornaríem tots policies. Tot plegat és una barbaritat. Ara bé, a mi això m’ha agafat amb 47 anys i a la meva filla, amb 18. Diga-li a una noia de 18 que a les deu de la nit ha de ser a casa i que els caps de setmana no pot sortir ni reunir-se amb les amigues. És molt complicat.

Entén la seva situació?
Si, esclar. Ja no només m’afectaria no poder anar a la discoteca, sinó no reunir-me amb els amics. Ara bé, com que no han patit la Covid-19, hi ha gent a qui li costa, per exemple, no poder entrar en determinats locals. També entenc que aquesta gent no tingui por del coronavirus, perquè no han passat la malaltia. Tinc amics que van als bars, es treuen la mascareta i fumen, per exemple. Com li dius a una persona de 35 o 40 anys que no pot fer el que ha fet sempre? És complicat. A les persones que no han passat la Covid o no tenen ningú a prop que li hagi passat també les puc entendre.

A banda del seu cas personal, té algun contacte proper que hagi caigut malalt?
Sí, i en parlem. Tens por, perquè si agafes el coronavirus i no tens cap símptoma, no passa res, però si comences a tenir febre i a ofegar-te… És complicat!

El 2020 ha estat el seu pitjor any?
He tingut anys dolents, però aquest sí que penso que se n’emporta la palma.
S’ha proposat algun desig en concret per a l’any 2021?
Com li deia, visc més el dia a dia més i no faig projectes, que després poden sortir malament. Però si n’hi he de dir algun, potser seria lluitar per alguna cosa difícil, com comprar-nos una casa.

També et pot interessar

Comentaris