“El canvi climàtic està fent evolucionar els incendis. És cosa de tots mantenir-los a ratlla”
Josep Maria Flores (Arenys de Munt, 1969) es va convertir el 2009 en un periodista de referència per als que seguien la informació sobre el mortífer incendi d’Horta de Sant Joan
Cinc bombers van perdre la vida en aquell tràgic succés que Flores va seguir dia a dia com a corresponsal del diari ‘El Punt’. Les seves cròniques, que a diferència d’altres van donar veu als Bombers que van participar en les tasques d’extinció, el van convertir en un dels homes de confiança de Marc Castellnou, cap dels Grups de Reforç d’Actuacions Forestals (GRAF).
El 2013, Castellnou i Josep Pallàs, l’únic supervivent de l’incendi d’Horta, li van demanar que fes un llibre sobre l’incendi. Ell va coescriure el guió d”El gran silenci’, un documental d’èxit per a TV3. Fa uns dies, el canal autonòmic va estrenar la segona part de la cinta: ‘L’amenaça incandescent’.
Es van dir moltes mentides sobre l’incendi d’Horta de Sant Joan?
Es va parlar molt de l’incendi, però la majoria d’informació que es va donar després dels fets no incloïa la versió dels Bombers.
Vostè els va donar veu.
Quan hi va haver el foc, jo dirigia la secció de Societat d’El Punt. Em vaig encarregar del tema, i vaig demanar el contacte d’algú dels Bombers amb qui parlar. Em van donar el d’en Marc Castellnou, cap del GRAF, que d’entrada no em va posar les coses gaire fàcils.
Què vol dir?
Estaven escarmentats. Molts periodistes explicaven el que havia passat a Horta, però no donaven la seva versió. Em vaig trobar amb el Marc Castellnou en un bar de Vilafranca. Em va dir: “Si no m’agrada el que escrius, no cal que em truquis més”.
Li devia agradar, perquè es va convertir en un dels principals informadors dels fets.
Aquell només va ser el primer de molts reportatges del que havia passat a Horta. Vaig defensar l’actuació dels Bombers a través d’El Punt, i també a TV3, i de mica en mica en Marc i jo vam anar guanyant confiança.
Tanta, que fins i tot li va encarregar un llibre sobre els fets.
El 2013 em va dir que ell i el Pepe [Josep Pallàs] volien escriure un llibre per explicar què havia passat en aquella muntanya d’Horta de Sant Joan. Per retre homenatge a les víctimes i per analitzar què s’havia fet malament, i que no es tornés a repetir.
I vostès ho van convertir en un documental.
Per començar a escriure, vam decidir anar fins al lloc dels fets. En Pepe no hi havia pujat des que va tenir lloc l’incendi. L’allau d’emocions que vaig veure aquell dia no es podia explicar amb paraules. Per sort, havia decidit portar la càmera, i en vaig gravar imatges. D’aquí va néixer El gran silenci, el documental dirigit per Carles Caparrós, del qual vam coescriure el guió.
Al Penedès, la vinya fa de tallafoc natural, però hi ha molts llocs en què el treball al camp escasseja, i això no ajuda a mantenir neta la superfície forestal”
Josep Maria Flores, periodista
Un gran èxit d’audiència.
Quan es va estrenar el 2014 a TV3 el van veure més de mig milió de persones, i ara ja s’ha subtitulat a molts altres idiomes. El que s’explica al documental s’ha convertit en font d’estudi per als bombers d’arreu del món, i ha fet dels bombers catalans un referent, perquè des d’Horta, abans d’apagar un foc es crea una estratègia per encarar-lo.
Que innovador…
Per primera vegada, una cinta sobre un gran incendi es basa més a analitzar què va passar, i per què, que a explicar els fets. Estudiant cada una de les variables que van intervenir en el foc d’Horta, els Bombers van veure que el que havia passat allà era diferent. Que no s’assemblava als incendis anteriors, i que el canvi climàtic va ser determinant en el que va passar.
Expliqui-m’ho.
Els incendis han evolucionat molt. Ara ja es parla d’incendis de sisena generació. Els focs que venen seran molt diferents dels que hem viscut fins ara, i el clima és el que ho provocarà.
Això és el que explica a ‘L’amenaça incandescent’?
Aquest documental vol explorar com són els focs que hi ha avui dia. Els darrers anys hem vist focs grandiosos, com els de Xile o Austràlia, amb milers d’hectàrees cremades, que es poden reproduir en altres llocs i en zones on hi ha molta població.
Com hem arribat fins aquí?
L’augment de la temperatura, els canvis de clima sobtats o la disminució de la ramaderia i l’agricultura poden explicar aquesta nova situació. Al Penedès, la vinya fa de tallafoc natural, però hi ha molts llocs en què el treball al camp escasseja, i això no ajuda a mantenir neta la superfície forestal. Això s’hauria de tenir en compte quan es parla del preu del raïm i de la reordenació del paisatge.
Els incendis són responsabilitat de tots?
Sí, encara que hi ha molt poca gent que n’és conscient, però hi ha dades que demostren que el canvi climàtic està fent mutar els incendis, i que d’aquí a uns anys fins i tot les àrees urbanes poden ser unes de les grans afectades. És cosa de tots mantenir-los a ratlla.
Això serà el tema d’un nou documental?
Esperem que hi pugui haver un tercer documental que parli de per què hem arribat fins aquí. De quins factors han influït en el canvi. Així tancaríem la trilogia que esperem que serveixi per fer recapacitar tothom.
