Mor Josep Badell i Badell, cofundador de la coral infantil l’Espinguet
Era un gran entusiasta del cant coral i va ser un dels impulsors del grup d’havaneres Xaloc
Dissabte a la tarda va morir, a l’edat de 78 anys, Josep Badell i Badell. Nascut a Olesa de Bonesvalls, quan en tenia setze es va traslladar amb tota la seva família a Vilafranca, on es van establir per crear un taller de confecció de punt que actualment tenia la seu al parc de Sant Salvador. Badell, que era una persona entregada al món del cant coral, l’any 1965 va ser cofundador, juntament amb Josep Anton Casas i Rosa Soler, de la coral infantil l’Espinguet arran d’una proposta sorgida des de l’Agrupació Folklòrica del Casal de Vilafranca. Igualment, Badell va ser qui va tenir l’honor de dirigir la primera cançó de la coral infantil Els tres tambors.
D’altra banda, el 22 d’abril de 2014 Paton Soler li va dedicar un dels capítols del seu programa Músics d’aquí, que encara es pot veure a la web de Penedès TV. Josep Badell hi explica una anècdota de quan era petit, i és que amb onze anys va fer una prova per entrar a l’Escola de Montserrat que va superar, però finalment no hi va poder accedir perquè era un any més gran. Badell tenia una gran veu i cantava en la corda de baríton-baix. Així, l’any 1986 va cofundar el grup d’havaneres Xaloc. Gran amant de les caramelles, havia dirigit nombrosos cors de diferents poblacions penedesenques, com Olesa de Bonesvalls, Sant Pere Molanta, Lavern, els Monjos, Castellví, el Pla, Guardiola, etc. També va participar al Coro de Vilafranca (del qual va ser cantaire i director) per acabar a Torrelles de Foix. Com a cantaire també havia participat en diferents corals de Vilafranca, l’última de les quals la del Centre Excursionista del Penedès.
Havia estat molt implicat amb el cant gregorià a Vilafranca, on va ser cantant i fins i tot director, i també va participar en l’Escola Gregoriana de Catalunya. A les litúrgies havia col·laborat sempre dirigint els cants i mai havia faltat al cant dels Goigs a Sant Fèlix, i tampoc havia amagat la seva posició al voltant de la integració de les veus femenines al cor d’aquesta música religiosa.
