“Els Falcons de Vilafranca han estat, són i seran sempre la meva família”
Entrevistem Foix Cuyàs Ribas, que farà avui divendres el pregó del 60è aniversari dels Falcons de Vilafranca
Foix Cuyàs té 37 anys, treballa al sector farmacèutic, és mare d’una nena de quatre anys i d’un nen d’un i ha estat un nom vinculat als Falcons de Vilafranca des de sempre. Filla de l’històric falconer Joan Cuyàs, va ser escollida al mes de març com a pregonera del 60è aniversari dels Falcons de Vilafranca. Mai abans s’havia triat un pregoner tan d’hora, però la colla tenia clar que volia que fos ella. No hi havia cap dubte, i ella ho va acceptar entre sorpresa i encantada. Cuyàs forma part del selecte grup dels escuts de plata, un reconeixement que es dona als falconers amb una trajectòria de més de 25 anys a la colla. De fet, Cuyàs n’hi va estar pràcticament 30. Durant tot aquest temps ha estat cap de tècnica i també la única presidenta dels de la faixa verda. El pregó es podrà escoltar avui a partir de les 20.30h al Fòrum Berger Balaguer de Vilafranca.
Quan va entrar als Falcons de Vilafranca?
Oficialment va ser quan tenia tres anys, però segurament ja hi anava abans perquè el meu pare era falconer. Jo vaig ser falconera en actiu durant pràcticament 30 anys. De fet, vaig plegar quan em vaig quedar embarassada de la meva filla.
Què tenen, els Falcons, que enganxen tant?
És una colla que no és ni massa gran ni massa petita. Això fa que coneguis a tothom, i com que passes tantes hores junts vas generant un vincle i afinitat molt grans. De fet, jo conservo molts amics que vaig conèixer als Falcons, alguns dels quals vam entrar-hi de ben petits. Ara els nostres fills sovint juguen junts, i això és molt bonic. A més, també hi ha gent a qui veus només un cop l’any durant l’aniversari de la colla, però sembla que no hagi passat el temps. També hem fet molts bons amics al País Basc, per exemple. Igualment, destacaria l’actitud de tothom que entra a la colla, que estan predisposats a formar-ne part d’una manera força activa.
Digui’m un moment bo i un altre de dolent del seu pas per la colla.
Ser cap de tècnica va tenir moments bons i també dolents, ja que la colla aleshores estava en una mica baixa forma i va costar tirar endavant, però va ser molt maco remar tots cap a la mateixa direcció. Els pitjors moments com a tècnica són quan caus, és clar, i també el fet que a vegades costa encaixar les crítiques.
De fet, és la primera i única dona cap de tècnica i presidenta que l’entitat ha tingut fins ara. Com recorda aquella etapa?
Vaig començar a l’equip tècnic de la canalla quan tot just tenia 18 anys. Després va haver-hi un canvi de generació, va plegar l’Oriol Udina de cap de tècnica i també va marxar molta gent. Un grup de persones vam començar a involucrar-nos-hi una mica més i així vaig arribar a ser cap de tècnica per, després, ser-ne presidenta. Jo, però, em quedo amb la part tècnica, perquè ser presidenta té part de relacions més polítiques o formals que no m’agraden.
Per què creu que de moment no hi ha hagut més dones al capdavant dels Falcons?
Potser perquè han tingut altres prioritats, ja que als Falcons mai s’ha posat pals a les rodes per ser dona. Al contrari. Ara hi ha més dones que homes, i quan jo vaig entrar érem només dues nenes. Als Falcons de Vilafranca la dona està molt implicada, i si no es posa al capdavant és perquè no vol.
En què creu que l’han ajudat els Falcons?
A banda de donar-me molts bons amics, jo era una persona molt tímida i els Falcons em van ajudar a deixar de ser-ho. I crec que als nens i nenes tímids els va bé entrar en una colla tan oberta com els Falcons perquè ajuden a superar moltes pors i inseguretats. I ho fan sense forçar.
Amb quina figura es queda, de totes les que fan?
Gaudeixo moltíssim de l’escala d’onze i també de la pira. La piràmide drets m’agrada, però també em fa patir moltíssim.
Li agradaria que els seus fills fossin falconers?
Em sembla que anem pel camí… La meva filla gran té 4 anys i ja portem tota la temporada anant a assaig… I em sembla que jo hi he tingut a veure alguna cosa, perquè li agradin!
Quan li van dir si volia ser pregonera? Com va anar?
M’ho van dir al març, just un mes abans de reincorporar-me a la feina després de la meva baixa maternal. Al principi no m’ho creia. Pensava que m’estaven fent una broma, però no podia dir que no!
Què podrem sentir al seu pregó?
Per mi fer el pregó dels 60 anys dels Falcons de Vilafranca vol dir compartir experiències, explicar qui són i què signifiquen per mi. Els Falcons per mi han estat, són i seran la meva família.
