“Més que continguts, hem d’ensenyar l’alumne a aprendre”
Entrevista a Yolanda Vallvé, directora de l’Institut-escola Teresina Martorell del Vendrell.
Yolanda Vallvé, tarragonina titulada en Magisteri i especialitzada en Ciències Naturals i Matemàtiques, ha estat mestra a escoles de Santa Oliva, Tarragona, la Canonja i, durant 10 anys, a l’escola Els Secallets de Coma-ruga abans de ser nomenada, a partir del proper 1 de juliol, nova directora de l’Institut-escola Teresina Martorell del Vendrell. El centre compta amb una trentena de professors i 294 alumnes i el proper curs ja tindrà dues línies de primer d’ESO.
Per què ha acceptat el càrrec de directora?
Perquè sóc una persona que m’agraden molt els projectes, tenir iniciativa i perquè és un repte per a mi.
Com l’afronta i quins objectius principals es marca d’entrada?
Primer, analitzar com està i com funciona l’escola, i després donar-li una nova perspectiva i una nova visió, però no només pels que hi treballen sinó també exteriorment, de cara al municipi. Necessitem crear una imatge nova del centre.
A ningú no se li escapa que aquesta imatge ha estat condicionada per una presència important de nouvinguts, suposo que fruit de la zonificació escolar. Com es canvia això?
A curt termini és complicat, però penso que si es van fent accions, es va planificant bé i tothom hi posa una mica de la seva part, es pot fer un gran canvi. També és veritat que s’han de canviar dinàmiques i formes de treballar, i que tant el Departament (d’Ensenyament) com l’Ajuntament i fins i tot la pròpia gent del municipi ha d’estar predisposada i col·laborar d’alguna manera.
Com es cohesiona el fet que, per exemple, en una aula tots els alumnes siguin estrangers?
Amb la llengua del català i el castellà, la comunicació comuna entre tots. En principi, el que s’ha d’intentar és que qualsevol alumne que estigui al centre, sigui d’on sigui, quan entri a P-3 comenci a utilitzar el català. Aquesta és una de les bases que he de fomentar. Tot i així, tots els nens i les nenes tenen capacitat per poder aprendre llengües i, esclar, això ja és una gran base. Després, s’ha de fer un gran treball en això per poder anar assolint la resta de les llengües. I més, quan el català és una llengua que principalment es parla a l’aula, perquè després al carrer ja és una altra cosa. És important tenir ben assolida aquesta llengua per després poder anar afegint i construint el plurilingüisme amb les altres llengües. I també és bo que les famílies puguin aprendre el català, per poder-se integrar.
Per tant, es marcarà com a repte també obrir-se a la societat?
Sí. Donarem al·licients a les famílies perquè vulguin venir a l’escola a fer activitats. Parlant com a mare o pare, tothom vol donar el millor al seu fill.
Hi ha molts cops que les famílies se’n desentenen de la part de l’escola…
D’aquí ve la meva idea de fer activitats i anar tots a una. Ho comparo amb un tricicle, que té tres rodes, i per mi la roda que avança és l’alumne, però l’alumne no pot avançar en l’educació si no té les altres dues rodes que el guien: l’una és el professorat, els docents, i l’altra és la família. Si qualsevol de les rodes no tira endavant, serà impossible que es mogui aquest tricicle. Per tant, considero bàsic la comunicació amb les famílies, que s’han d’implicar en l’escola perquè és molt important pel seu fill o filla que anem tots a una.
En què pot beneficiar al seu centre el fet que el Vendrell passi a tenir una zonificació escolar única?
Perquè, com a qualsevol altre lloc, tothom podrà venir en aquest institut-escola.
Pot decidir gaire sobre els continguts acadèmics del nou institut-escola?
En teoria, el currículum està molt marcat pel departament d’Educació. Ara bé, la idea és que, com que jo sóc molt exigent amb mi mateixa i alhora també ho sóc amb la gent que m’envolta, sempre he dit que no hi ha cap alumne que no tingui possibilitat d’assolir una fita i som nosaltres els que tenim aquesta feina d’animar als alumnes, que vegin el potencial que poden arribar a tenir. Si des d’un primer moment ens frenem a donar-los aquesta oportunitat, ells mateixos se sentiran que no poden tirar endavant. Es tracta d’animar i acompanyar qualsevol alumne perquè s’adoni que té aquesta capacitat. Com a mínim, intentarem que pugui arribar al seu objectiu. I, per això, em plantejo que hi ha d’haver un bon nivell en tots els aspectes.
Pot remarcar alguna singularitat que es marqui per a la nova etapa del centre?
Les meves línies prioritàries aniran decantades cap a potenciar la llengua anglesa i l’esport, que potser no s’ha treballat molt a les escoles i el qual vull potenciar amb més hores dins l’horari lectiu i amb instal·lacions molt bones per poder desenvolupar-ho. Hi haurà un projecte de col·laboració amb l’Institut Andreu Nin perquè un mòdul d’activitats esportives es pugui desenvolupar a l’institut-escola.
Per què és important la figura d’un institut-escola?
Perquè pots fer una línia metodològica sencera sense trencaments a nivell curricular i evitar un canvi radical quan potser els alumnes encara són molt petits per anar a l’institut. I jo, per exemple, prioritzaré el seu acompanyament i que tinguin tutories molt individualitzades, amb un professor concret de referència.
Quina diferència destacaria dels alumnes d’ara amb els de quan va començar de mestra fa 27 anys?
Les noves tecnologies han afavorit que tinguin molts més ‘imputs’ i estan acostumats a la rapidesa en la resposta. Això pot ser un problema i fa que, a nivell docent i metodologia, haguem de fer un canvi perquè ens hem d’adaptar als alumnes també. Aleshores, les dinàmiques educatives han de ser molt més obertes, manipulatives i molt més centrades en l’alumne. Se l’ha de motivar perquè aprengui, conegui i sàpiga resoldre un problema. Més que ensenyar-li continguts, l’hem d’ensenyar a aprendre.
Què en pensa de la incidència dels telèfons mòbils en els joves?
Em preocupa. Tenim la consciència que són unes màquines, digitalment, i penso que és un error perquè sí que és veritat que tenen facilitat per la pràctica i per fer determinades coses, però són molt concretes i no són tan competents digitalment. Aleshores som naltros els que els hauríem d’ensenyar a ser-ho i, tot i que les noves tecnologies evolucionen tan ràpidament que és difícil posar-nos al dia, penso que els podem ensenyar més del que saben fer i a aprofitar més les capacitats tecnològiques que ells tenen.
Com ha anat el seu primer contacte amb el professorat i les famílies?
Vaig quedar-ne encantada perquè els mestres tenen moltes ganes de fer coses noves i d’implicar-s’hi, i en la xerrada amb les famílies també vaig rebre molt bona acollida.
