“He intentat fer una novel·la per donar a conèixer la festa major i el territori vitivinícola”
Joan Ríos ha escrit la seva primera novel·la titulada “30 d’agost”. Es defineix com un amant de la bona literatura.
Ríos va ser el fundador l’any 2005 d’AMPERT i també va ocupar la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès durant una legislatura. Es defineix com un amant de la bona literatura i com a lector empedreït de novel·la, especialment en català. Des del 2017 publica periòdicament una ressenya literària al 3d8.
Què el va motivar a escriure la seva primera novel·la i quant de temps li va comportar?
Tot va començar ara fa més de cinc anys. Vaig fer dos cursos de narrativa i dos de novel·la a l’Escola de Lletres de l’Odissea. Durant els cursos, els alumnes havíem d’escollir un tema per una suposada novel·la i se’m va ocórrer fer-la sobre què passaria si Vilafranca es quedés sense el seu sant patró el dia més important de la festa major, el 30 d’agost. A partir de la idea base em vaig haver d’inventar una trama amb una història i uns personatges. Tot plegat han estat cinc anys i en tot aquest temps he après molt de la meva mentora, la Silvana Voght. Fer una novel·la ben feta és molt lent perquè té moltes fases. Vaig haver de fer fins a set sinopsis i de cadascun dels personatges en vaig fer una fitxa on expliqués com és físicament, què pensa, què vol fer, quina relació té amb els seus familiars, amb la gent, els seus desitjos, etc… El curs va acabar i jo tenia la novel·la a mig fer. Va ser llavors quan em vaig decidir a acabar-la. Després de fer-me les revisions pertinents, la meva mestra, llavors va ser quan va sonar la flauta i un editor va considerar interesant de publicar-la.
S’hauria imaginat escrivint una novel·la?
Sempre he escrit coses per a mi. Fins i tot he escrit coses llargues sobre les meves experiències personals que mai s’han publicat i tampoc crec que ho faci mai. Considero que amb els cursos vaig guanyar molt en la qualitat narrativa pel fet d’haver tingut una gran mestra i això és molt important.
Tot és ficció o hi ha afegit tocs de realitat?
Hi ha de tot. Evidentment la trama principal, que és el robatori de Sant Fèlix, que a mi em consti és ficció i no sé si ha passat mai. Ara bé, també hi ha coses que estan basades al voltant de la meva vida personal amb fets reals.
S’endinsa en el món de la viticultura. Li ve de família?
No. El món de la viticultura sempre m’ha interessat molt i en relació amb aquest món, el tema paisatigístic del Penedès, de les vinyes verdes, dels ceps, tot m’ha interessat perquè penso que som uns privilegiats del lloc on vivim. Vaig pensar que la temàtica d’aquest món la podia relacionar a la novel·la. Volia fer una temàtica localista de Vilafranca, però també del món que l’engloba com és el Penedès.
En la història introdueix la greu malaltia del càncer que vostè va viure en primera persona?
Vaig pensar aprofitar la meva experiència personal i introduir alguns fragments que són reals a la meva vida. Per exemple, quan parla de la Dolors que està malalta i que abans de morir-se vol anar a veure el Serrat. Aquest és un fet real i a l’Empar, un 27 d’agost la vaig portar a veure el Serrat i va morir un 2 de setembre. D’això ja en fa tretze anys.
La Dolors és l’Empar?
Hi ha moments que sí, hi ha moments que no. Per l’edat no, perquè la protagonista és una persona gran i el diagnòstic tampoc no és el mateix que el de l’Empar, però hi ha coses que sí.
El seu relat és un homenatge a “la més típica”?
Totalment. A mi la “més típica” sempre m’ha agradat moltíssim i de ben petit l’he viscut molt. Amb els meus pares, a casa, quan vaig ballar amb el Ball Pla i des de diferents vessants sempre l’he viscut molt, la festa major. Penso que té una riquesa cultural inacabable que no es pot definir en quatre paraules i crec que mai s’havia donat que una novel·la girés al voltant de la festa major de Vilafranca, amb la intenció de donar a conèixer la festa vista a partir de la visió dels vilafranquins. He volgut donar-ho a conèixer a la gent de Vilafranca i la comarca però també a la gent de fora de les nostres contrades.
Creu que aquest any hi haurà més seguretat al voltant de Sant Fèlix?
(riu) És evident que a la novel·la aporto pistes de com es pot arribar a fer desaparèixer la figura del sant. Encara que hi hagi una inventiva, el que tenia molt clar és que havia de ser un fet creïble i per tant la manera com el personatge principal ho vol fer penso que és a partir de la inventiva, però que pot ser creïble. Normalment tot es dona per fet fins que no està fet. És a dir, tots donem per fet que el dia 30 d’agost Sant Fèlix sortirà pels carrers perquè sempre ha estat així i mai ha passat res, però també podria ser que el dia 22, quan comencen els goigs es donés la fatalitat que no hi hagués ningú per cantar-los.
La portada del llibre és l’estampa de fa dos anys i que va dissenyar la seva filla.
La idea inicial va ser de l’editor, Jordi Castelló. El primer dia que vaig anar a parlar-hi li vaig fer veure la possibilitat que la portada fos l’estampa del 2017. La idea li va encantar i per part de l’Ajuntament i dels administradors no hi va haver cap problema. D’aquesta primera edició n’hem fet 200 exemplars que es podran trobar a les llibreries a partir del dia 15.
“L’èxit se’ns menjarà i arribarà el dia que els d’aquí no podrem gaudir la nostra tradició com cal”. Són afirmacions que subscriu vostè?
Sí. Tu pots ser crític o no ser-ho. En el cas que ho siguis, sempre pot ser una crítica constructiva o no. En el cas d’aquesta afirmació vol ser constructiva, perquè si arriba un moment, que jo crec que ja hi estem arribant, on els vilafranquins no podem accedir amb uns mínims de comoditat a l’entrada de Sant Fèlix o a la diada castellera del dia 30, és perquè ve molta gent de fora i, per tant, això suposa un èxit de la festa, però també va en contra dels habitants de la mateixa zona. És el mateix que passa amb altres festes populars com poden ser la Patum o els Sanfermines. És una crítica que deixo anar.
