“M’agradaria molt veure la torre de 10 amb folre, manilles i puntals”
Entrevistem el periodista Josep Torreño que acaba de rebre el XXXI Premi Joan Ventura i Solé de periodisme casteller que atorga la colla Joves Xiquets de Valls.
Josep Torreño Domínguez va néixer a Ubrique (Cadis), tot i que des que tenia un any es va establir a Lavern. Casteller dels verds des del 1991 i en actiu fins al 2017, esporàdicament encara es posa la camisa.
Des del 2015 dirigeix el portal digital elMonCasteller.cat. El 1995 va començar a col·laborar al programa Al so de la gralla de Ràdio Vilafranca, que en aquell moment presentava Jaume Grau. “Em va convèncer i li estic molt agraït, perquè el món de la ràdio també m’apassiona”, diu. Del 1997 al 2001 va conduir espais i transmissions castellers a la Cadena SER Penedès-Garraf, de la qual recorda una etapa molt bonica. El 1999 va presentar la temporada del programa Va de castells a Vilafranca TV. El 2011 i 2012 va presentar el programa Amb T de Torre, de Canal 20 Ràdio, i del 2013 al 2017 va ser copresentador del Va de castells, de Ràdio Vilafranca. Ara, i des de fa unes temporades, coŀlabora un altre cop a la ràdio de casa en algunes retransmissions amb Pep Ribes. Actualment participa en espais castellers com 3 Rondes, de Catalunya Ràdio, o el Gamma Extra, de Penedès TV i a la Xarxa de Televisions Locals i en mitjans escrits. Fa pocs dies va guanyar el XXXI Premi Joan Ventura i Solé de periodisme casteller, que atorga la colla Joves Xiquets de Valls, en reconeixement a la seva dilatada trajectòria i contribució al món casteller en l’àmbit comunicatiu, i que, dissabte, rebrà.
Rebre un premi per la teva trajectòria i contribució al món casteller en l’àmbit comunicatiu que representa per tu.
Una emoció molt gran i, sobretot, un reconeixement que em fa molta il·lusió perquè ve del mateix món casteller i en concret d’una colla que admiro molt. Quan vaig començar a fer castells, la Colla Joves Xiquets de Valls dominava el panorama, i això quan ets un nen d’11 o 12 anys, et queda marcat per sempre. Al final, quan t’estimes tant aquesta tradició i fa tants anys que hi dediques tantes hores, tants caps de setmana, que algú valori aquesta feina és molt agraït.
Quins van ser els teus inicis com a cronista casteller?
Els inicis van ser l’any 1995 a Ràdio Vilafranca, amb el ‘Al so de la gralla” que en aquell moment presentava el Jaume Grau, el mestre. No m’hi veía gens, perquè no sabia què era això de fer ràdio. Però em va convencer i li estic molt agraït perquè el món de la ràdio també m’apassiona. Més tard vaig col·laborar amb la Cadena SER Penedès-Garraf, on vaig aprendre moltíssim d’aquest mitja de comunicació, gràcies a la Imma Pulido i tot l’equip. Va ser una etapa molt bonica, i des de fa unes temporadades col·laboro un altre cop a la ràdio de casa amb algunes retransmissions amb el Pep Ribes.
Què és el que et va atrapar més d’aquest món?
Sobretot, la combinació de dues passions: els castells i la ràdio. La ràdio és el mitjà on m’ho he passat millor narrant castells, fent programes i vivint les diades d’una manera molt intensa. Compartir estones, converses i experiències amb gent molt interessant, en antena o fora d’antena, que potser sense l’excusa de la ràdio no hauria conegut.
Com ha canviat la manera d’explicar els castells des que vas començar fins avui?
Ha canviat moltíssim, sobretot ha canviat el consum de la informació. Jo en el dia a dia estic bolcat amb elMonCasteller.cat, i per tant, un mitjà digital, que exigeix molta immediatesa. I la immediatesa no pot substituir el rigor. Informar ràpid està bé, però fer-ho bé és imprescindible. Com a digital també implica donar un valor afegit a les xarxes, ja sigui amb dades o sobretot, molt multimèdia. És un repte adaptar-nos als nous formats sense perdre context.
Quina diada de totes les que has viscut t’ha marcat especialment?
N’hi ha moltíssimes. Després de 35 anys lligat als castells, és complicat escollir-ne una! Qualsevol de Diada de Sant Fèlix per mi té un pes especial, perquè veus com aquell dia ningú no es reserva res, on les de fora van a màxims. I és clar, per tot el que suposa el 30 d’agost pels Castellers de Vilafranca. Però te’n et diré una de molt recent i que em va marcar molt: el Tots Sants dels verds de l’any passat. Als assajos previs es respiraven molt bones sensacions, però no hauria imaginat que acabarien descarregant els dos castells de 10 i el 4de9 sense folre. La resiliència d’aquesta colla va ser espectacular després de patir mitja temporada on les coses no sortien com s’esperava.
I en el públic de plaça. Has notat evolució en la manera de viure les diades?
Sí, crec que el públic de plaça ha canviat. Potser ara és un públic més passional, més connectat amb el moment, però també una mica més impacient. Ens hem acostumat a viure diades molt grans, amb tres o quatre castells de gamma extra per colla, i això de vegades fa que perdem una mica la perspectiva del que costa cada castell. Crec que en alguns moments falta una mica més d’empatia: entendre els temps, respectar els silencis, tenir paciencia…
Com veus el moment actual dels castells. Hi ha sostre. Quin seria per tu?
Venim d’un 2025 molt bo però la sensació és que el 2026 encara ho serà més. Hi ha moltes colles que ja estan ensenyant un nivell molt important, siguin les grans, mitjanes o petites. I d’altra banda, veig implicada a moltíssima gent jove. No sé quin seria per mi el sostre dels castells, però encara queden reptes pendents com descarregar com el 3de9 sense folre, el pilar de 9, la torre de 9 sense manilles…. Però m’agradaria molt veure la torre de 10 amb folre, manilles i puntals!
Algun castell en especial t’ha emocionat a plaça. O quin seria per tu el castell que has vist descarregar i que et va impressionar més?
Jo era dels que no confíava gaire en veure descarregar la torre de 8 sense folre, i ves per on, tinc el luxe o la sort d’haver-les vist totes, no me n’he perdut cap: ni dels verds ni de les colles vallenques. Ara, un castell de 10, amb tots els condicionants, emocionen molt. Et podría dir el 4de10fm dels verds al Concurs del 2016, que a més de certificar la victòria, va ser el primer descarregat per la colla.
Quina és la crònica perfecte que t’agradaria escriure?
No hi he pensat mai, es fa difícil de contestar! Però per exemple, la crònica del millor Sant Fèlix de la història per les 4 colles i amb tots els castells descarregats. I saber transmetre a algú que no ha estat a plaça què s’hi ha viscut de debò. Sempre intento que llegint-les es pugui sentir una mica la tensió, l’alegria, la frustració o l’orgull d’aquell moment.
Creus que el món casteller ha sabut adaptar-se als nous temps i a les xarxes socials?
En general, sí. Les colles han fet un salt molt important en comunicació de portes enfora, però falta que s’impliquin més amb els mitjans. Treballen bé les xarxes, generen continguts, expliquen el seu dia a dia i connecten amb nous públics. Això és fonamental, perquè els castells capten molt l’atenció de la gent. Ara bé, encara hi ha molt camí per recórrer. Penso que el vincle amb els mitjans especialitzats, com elMonCasteller.cat en el meu cas, s’hi podrien implicar molt més. Tenim un panorma format per un centenar de colles i no pots estar atent a totes. Penso que han d’entendre que estem al costat de totes les colles i no sempre ho aconseguim.
Tot just acaba de començar la temporada però creus que els Castellers de Vilafranca seguiran liderant els castells?
Els Castellers de Vilafranca sempre són una colla candidata a liderar la temporada. Per trajectòria, ambició i capacitat tècnica, acostumen a marcar el ritme del curs. Però he de dir que jo gaudeixo molt quan les seves colles perseguidores estan al mateix nivell. Als verds, que ja els agrada la pressió, també els va bé sentir que no estan sols al capdavant. Quan la Colla Vella, la Joves, o la Jove de Tarragona apugen el llistó, el món casteller hi surt guanyant. I els verds també.
