Quan tot arriba massa ràpid

Maria Torra

Fa anys, les crisis eren llunyanes. Passaven en altres països, avançaven lentament i teníem temps d’entendre què succeïa abans que entressin a les nostres converses habituals. Ara no. Aquests dies s’ha seguit mundialment un brot d’hantavirus relacionat amb un creuer a Sud-amèrica. El més inquietant, però, no és exactament el virus. És la velocitat. La rapidesa amb què un fet localitzat passa a formar part de les notícies, dels controls aeroportuaris, de les preguntes i de la sensació que alguna cosa pot desbordar-se abans que ningú sàpiga ben bé què està passant. Potser és això el que defineix millor el moment actual: vivim en un món on les coses arriben abans que les puguem interpretar. La informació circula més de pressa que la comprensió. I sovint opinem abans de tenir context. Sabem que està passant alguna cosa, però encara no sabem quina dimensió tindrà, ni si realment ens afectarà, ni quant de soroll hi ha barrejat amb els fets. A vegades penso que no és només una qüestió tecnològica o sanitària. És també una manera nova de viure la incertesa. Tot està connectat: els vols, les empreses, els mercats, els sistemes informatius, les pors. Qualsevol incident petit pot acabar tenint conseqüències molt més àmplies del que semblava al principi. Abans esperàvem comprendre per reaccionar i ara, quan ho fem, ja forma part del problema. Potser per això cada vegada es parla més de preparació, de resiliència o de continuïtat. No perquè puguem preveure exactament què passarà, sinó perquè cada cop és més difícil tenir temps per reaccionar. Abans les crisis començaven lluny i avançaven lentament. Ara entren a la pantalla del mòbil mentre encara estan passant.