“Un malalt de càncer requereix acompanyament moral i estètic”
Entrevista a l’esteticista oncològica, Núria Sánchez
Núria Sánchez és una peça clau en el tractament de pacients amb càncer. Ella és esteticista oncològica, una feina adreçada a tractar els efectes secundaris que provoquen els tractaments que reben les persones malaltes. La quimioteràpia és tan tòxica que, a banda del mateix rastre de la malaltia, s’ho endú tot, tant dolent com bo. I la pell és una de les grans damnificades.
La seva, però, és una feina doblement important perquè, més enllà del físic, també fa un acompanyament moral a persones, sovint molt tocades en l’aspecte emocional.
Tot va començar quan feia assessoria d’imatge i va topar amb una clienta amb càncer. L’impacte va ser tan gran en veure el patiment interior d’aquella persona que va decidir decantar-se per l’estètica oncològica. Es va formar a Itàlia, on li van donar les eines necessàries i va continuar la seva formació.
Dona un servei que, malauradament, la sanitat pública encara no pot oferir per falta de recursos econòmics i, de moment, el presta des de Vilanova per a tot el Penedès i el Garraf, sempre amb supervisió mèdica.
Quin és el seu paper en el procés oncològic?
El meu paper és, sobretot, d’acompanyament, i no només moral, sinó també estètic. El que tracto són els efectes secundaris cutanis dels tractaments oncològics.
En el vessant físic, el que rep més efectes secundaris és la pell, oi?
Exacte. La quimioteràpia és toxicitat pura. Actua sobre les cèŀlules canceroses, però també sobre les sanes.
Quins són els efectes?
D’entrada, una sequedat cutània extrema. Amb la químio, el primer que es perd és la capa còrnia de l’epidermis. I aquest és un focus d’entrada i sortida. Si una pell no està ben tractada, la químio pot arribar a provocar una infecció.
I el tractament?
Primer de tot el que hem d’evitar és qualsevol aturada del tractament oncològic. És a dir, cal evitar que una lesió cutània provoqui l’aturada del tractament, perquè en aquest cas, la malaltia no s’atura. Per això és molt important cuidar la pell durant la teràpia oncològica.
Com minimitzar els efectes d’un tractament oncològic abans d’iniciar-lo?
Per nosaltres és fantàstic que arribin pacients acabats de diagnosticar perquè des de l’inici del camí anem seguint passes en un procés més controlat. En altres casos hem de valorar l’estat de la pell per començar
a treballar. Com més prevenció fem, millors resultats tindrem.
I tot el que ve després requereix una intervenció de caire físic, però també psicològic.
Això mateix. El tractament oncològic és un procés traumàtic. Sovint, els metges han de transmetre molta informació sobre la malaltia i no tenen temps d’explicar més enllà del procés mèdic i els efectes físics.
I aquí entra vostè.
Sí. L’acompanyament emocional del pacient també es concreta amb massatges oncològics. Nosaltres sabem on podem tocar i on no; cal fer un massatge suau perquè les condicions de la pell no són les mateixes que les d’una persona sana. Depenent de la pressió que es fa, fins i tot pots provocar blaus a la pell. A més, el massatge no només relaxa, sinó que pot ajudar a evitar altres efectes, com les nàusees, i a dormir millor.
Però cada persona és un món.
Per això donem un servei personalitzat. Comencem per obrir una fitxa pràcticament com la d’un metge, perquè hem de saber exactament en quin punt es troba la persona. En general, però, és millor començar com és aviat millor, perquè així la podem informar pas a pas sobre el que esdevindrà.
Però també posa deures als pacients.
Sí, i en això soc molt exigent. Jo puc fer un tractament en cabina, però si el malalt no fa un seguiment a casa, sempre anirem coixos. Entenc que després d’una químio no hi ha ganes de fer res, però posar-se crema per hidratar-se és un pas imprescindible.
Serveix per a tot tipus de càncer?
Sí. En el cas de la radiació, sobretot en càncer de mama i càncer de cap i coll.
Tan important és cuidar el malalt com cuidar el cuidador o cuidadora.
Cuidar la persona cuidadora és importantíssim, perquè porta una càrrega molt elevada a sobre. Aleshores és bo que al cuidador se li pugui dir “vine i relaxa’t, fes-te un massatge”, i això, anímicament, també li va molt bé.
Quina és la resposta del malalt?
La resposta és d’un agraïment molt gran, perquè se senten acompanyats i escoltats. Progressivament noten els canvis. És un procés molt enriquidor per a totes dues parts, tant per a qui el dona com per a qui el rep.
