“Una temporada dels Nens del Vendrell que podia ser extraordinària ha quedat en bona”
Entrevistem el cap de la colla castellera dels Nens del Vendrell, Kevin Prados.
Kevin Prados ha complert el segon i últim any de la seva segona etapa com a cap de colla dels Nens del Vendrell. El mes de gener del 2026 deixarà pas al cap de colla que formi part del nou equip tècnic que sortirà escollit de l’assemblea anual de socis. Ara fem balanç de l’última temporada i del seu mandat.
Com valora la temporada 2025?
Si la fem purament numèrica, ha estat una molt bona temporada en comparació amb la història dels Nens. Hem fet la quarta millor temporada de les 99 de vida que tenim i, per exemple, el 5d8 és un castell que només havíem descarregat els anys 2015, 2016 i 2017. Tornar-lo a descarregar era una fita [els Nens n’han fet dos aquest any, més un de carregat], però tot i així les expectatives eren molt altes, perquè hi havia sensacions molt bones, i el gran nombre d’intents desmuntats i la impossibilitat que hem tingut per assolir reptes més grossos a plaça ens deixen una sensació que ha estat una temporada que sembla que podria haver estat extraordinària i que s’ha quedat només en una temporada bona. No volíem fer una temporada bona després del 2024, quan vam ser novens al Concurs; volíem créixer i no hem crescut. Per tant, és una temporada que se li poden treure moltes coses positives, però les sensacions que deixa no són les que volíem.
A què ho atribueix?
Hem hagut de fer molts canvis al tronc, molts, i hem hagut d’afrontar castells molt grossos amb gent al tronc que tot just començava a pujar. S’han carregat una responsabilitat gran a l’esquena, l’han tirat endavant i pel que fa a resultats es veu el que es veu, però pel que fa a creació de recursos de salut de colla, no hem tingut prou continuïtat de tronc per començar la temporada des d’on la vam deixar. Hem hagut de fer molta feina per posar-nos al nivell de la temporada anterior. I també crec que hem de donar un pas d’ambició i tenir més capacitat per poder superar obstacles i per enfrontar-nos a coses grosses amb valentia. Hem de donar un pas endavant en relació amb el caràcter, diria.
És una qüestió de manca de treball psicològic de grup?
N’hi hagut molt, d’aquest treball, molt, i hem superat coses, però no són coses que s’arreglin en dos mesos. Crec que cal que la gent vingui també treballada des de casa. Aquesta és una activitat que fem perquè ens agrada, perquè volem créixer i volem superar-nos. Representem una colla històrica i hem de posar tot el que puguem individualment perquè les coses vagin bé. Cal que pensem cadascú que podem donar al coŀlectiu.
Han fet 17 4d8; què ha passat amb el 4d9f? Atribueix que no s’hi hagi pogut fer l’aleta al que em deia de les estrenes al tronc?
Totalment. Hi ha alguns castellers de diferents posicions al castell de nou que l’any passat no havien fet gairebé cap castell de vuit. Sí que hem fet disset 4d8, que és una barbaritat, però perquè no hem fet gaires 5d8 ni la td8f o el 4d9f. Si haguéssim fet els castells que havíem de fer, el 4d8 no hauria sortit tant. De fet, tants 4d8 és senyal que no has pogut fer res més.
Amb tot, sí que han fet dos intents de 4d9f…
Sí, i crec que per la festa major estava bé, però se’ns van creuar els cables i va ser una diada que no ens va sortir res. Després del 5d8 a Sitges, quan se’ns lesiona gent de posicions compromeses, i això va impedir que es veiés tota la feina del 4d9f a l’assaig. Com a coŀlectiu, hem après i crescut molt i l’any que ve, al febrer, tota la sèrie de persones que han hagut d’entrar en posicions difícils dels castells començaran millor del que van començar aquesta temporada. Ens ho hem de plantejar així.
I com està un possible 3d9f?
Hi hem posat els quints molts cops i fins i tot un dia sisenes, i hem fet nou 3d8. És un castell que està allà, però ens hem de creure que som una colla amb capacitat no només de fer aquests castells, sinó de consolidar-los i fer-los nostres.
Es tracta, com diu, de canviar el xip per ser més ambiciosos?
Exactament. Com a cap de colla, en aquest sentit aquest any he fallat; vull dir que no estat capaç d’anticipar-me i solucionar aquest problema. Sempre he entès els castells des d’una manera molt metodològica, fins i tot et diria que molt freda, i crec que no he ajudat tampoc en això. Aleshores penso que anirà molt bé que hi hagi un canvi de lideratge en aquest sentit.
Està bé ser autocrític, però no creu que ho és massa amb vostè mateix?
He fet tres temporades com a cap de colla dels Nens del Vendrell: la del 2015, que va ser molt bona; la del 2024, que també ho va ser; però aquesta del 2025 no vull donar la culpa a la colla. Crec que he fallat i que no passa res, però també penso que ho podria haver fet millor. No me n’amago.
Què ha passat amb la td8f, que no heu pogut fer?
És un castell del qual no teníem el pom i si no el tens te n’has d’oblidar. Si ens haguéssim recuperat ràpid de la caiguda de Sitges, crec que hauria sortit, perquè hem acabat posant-li dosos a l’assaig amb una facilitat extraordinària i hem fet la td7 amb el folre a terra. Ara hi ha una feina feta a futur que crec que és molt gran. Hi ha moltíssimes raons per ser optimista. Jo em moro de ganes de començar la temporada que ve.
Parlem del centenari dels Nens. Què representa per a la colla?
És una efemèride molt important que ens ha de servir perquè tota la colla entenguem què són i què representen els Nens. Vull pensar que ens ha de servir i és una oportunitat per reivindicar-nos. Som una colla importantíssima, estem treballant bé i hem de créixer d’una vegada. Els actes del centenari ens han de servir per pujar l’autoestima i per crear esperit i sentit de colla. Totes les grans colles ho són perquè saben qui són i perquè s’ho creuen. Tothom té el seu esperit i ha de ser reconeixible. El centenari ha de servir també per a això, per fer-nos reconeixibles. Els Nens som hereus de la gent que mai, mai, ha tirat la tovallola; anessin les coses millor o pitjor.
Quins objectius hauria de tenir la nova junta directiva dels Nens?
Han de ser ells qui en parlin, jo no els hi posaré. Em posaré a les seves ordres per al que calgui i ja està.
Acabo amb el seu paper d’assessor de la sèrie ‘Pubertat’, ambientada en una colla castellera i premiada amb un Ondas. Com va viure l’experiència?
Vaig conèixer la Leticia [Dolera, directora del projecte] el 2021, quan estava parlant amb molta gent per documentar-se sobre el món casteller, que volia incorporar a la seva ficció, i hi va haver ‘feeling’ i em va fitxar pel seu equip. Vaig ajudar en com s’havien de rodar les escenes de castells i vaig fer de pont entre l’equip de direcció i la colla castellera implicada, en aquest cas, els Minyons de Terrassa. Ha estat una experiència brutal, enmig del rodatge d’una sèrie i que m’ha permès aprendre moltíssim d’un món que no coneixia.
Els Nens del Vendrell han acabat nomenant Dolera ambaixadora del centenari, juntament amb els Lax’n’Busto…
Sí. Es va implicar personalment a venir als assaigs i diades, també d’altres colles, però amb els Nens va crear-se un vincle perquè hi va venir amb mi i sempre s’hi ha trobat molt ben acollida. No ens coneixíem abans d’aquest projecte i ara som bons amics.
