Cuinar la vida

Maria Torra

Ada Parellada és una d’aquelles dones que no només cuinen plats, sinó que cuinen vides. Amb la seva energia contagiosa, converteix el treball quotidià en una declaració d’amor a l’ofici, a les persones i al país. Quan parla de la restauració, no ho fa com d’una feina esclava sinó com d’un espai de llibertat creativa, d’aprenentatge constant i de connexió amb els altres. Al Semproniana, diu, ho ha fet tot sense sortir-ne: innovar, ensenyar, escriure, compartir. Reconeix que ser empresària li imposa vertigen, però també li dona sentit, perquè donar feina és donar futur. No busca l’èxit sinó la coherència. Sap que la felicitat no és fer-ho tot perfecte, sinó fer-ho amb sentit. Per això, quan un dia tot se li fa feixuc, seu un moment al vestíbul de l’Hospital Clínic i recorda que és una dona afortunada: els seus clients entren per gaudir, no per patir. I torna a somriure. Ara, al tram madur de la seva trajectòria, diu que ja no treballa per guanyar-se la vida sinó per guanyar-se el respecte, per anar pel carrer amb el cap ben alt. Vol que el seu restaurant deixi empremta al territori, que cada plat sigui un acte de responsabilitat amb qui produeix, amb qui menja i amb el planeta que ens alimenta. Potser el restaurant Semproniana s’acabarà amb ella, però el seu llegat continuarà viu allà on hi hagi algú que cregui que cuinar és també cuidar. Divendres passat, Dones d’Empresa de la FEGP Federació d’empresaris del Gran Penedès li va atorgar un Reconeixement Honorífic en el Congrés CREA per la seva trajectòria i pels valors que encarna: esforç, compromís i generositat. Valors que, com els seus plats, alimenten ànimes abans que estómacs. Deixeu-vos cuidar per ella.