Per què ens ofenem?
Maite Colomer
Ofendre’s és un sentiment molt habitual, però amb moltes subtileses i formes diferents de reacció.
Hi ha situacions evidents d’insult o agressió i hem de defensar-nos-en utilitzant la comunicació assertiva per fer-nos valdre respectuosament, però hi ha altres casos on la nostra percepció és esbiaixada.
El nostre cervell és molt intel·ligent i de ràpida reacció, i, de fet, necessita ser-ho per tal de poder seguir el ritme de les diverses situacions que ens anem trobant. Per poder fer-ho es basa en les nostres experiències i coneixements, i està modulat per les circumstàncies i l’estat d’ànim del moment.
El mateix comentari o intervenció serà interpretat de manera diferent per cada persona. Que ens prenguem una intervenció com a ofensa, depèn de nosaltres més que de la intervenció en si mateixa.
I la nostra resposta pot ser molt diversa, des de defensar-nos i agredir l’ofensor, treure-li importància, sentir-nos culpables o, simplement no reaccionar.
En el moment en què percebem una ofensa és complicat poder analitzar la situació d’una manera objectiva, ens cal fer un exercici d’introspecció per analitzar què ha activat la nostra resposta.
Els principals factors que poden incrementar la susceptibilitat poden ser des d’una ferida de fa temps no resolta, baixa autoestima que ens fa dependents de l’opinió dels altres o l’hàbit de repetir pensaments i conductes anteriors que impedeixen que es trobin respostes diferents.
Hem de comprendre que ningú no ens ofèn, ens ofenem nosaltres, i com que no podem controlar com es comporten els altres, ens caldrà intentar controlar les nostres reaccions, preguntar abans de fer suposicions i no donar per fet intencions negatives quan de vegades no hi són.
