La soledat no desitjada
Maite Colomer
El sentiment de soledat és diferent i molt superior a la soledat social. La soledat social la pateixen les persones que viuen soles, i el sentiment de soledat afecta totes aquelles persones que se senten soles, bé visquin acompanyades o no. És un sentiment subjectiu que, segons diverses enquestes, es dona sobretot en adolescents i en la gent més gran, i, en aquest últim cas, augmenta amb l’edat.
Pot afectar tant la salut mental i emocional com física. Les persones som un sistema complex i el fet de sentir-nos emocionalment malament afectarà la nostra salut física.
La soledat no desitjada por provocar problemes d’hipertensió, cardiovasculars o alteracions del son. Per la part psicològica pot afectar la memòria o altres problemes neurovegetatius i, per la part emocional, pot arribar a provocar depressions. I, evidentment, pot agreujar qualsevol problema ja existent, bé sigui físic, psicològic o emocional.
Aquests dies he tingut l’oportunitat de visitar una residència per a gent gran i he topat amb una d’aquestes realitats que ja coneixes, però que necessites que algú te la recordi de tant en tant: en la nostra societat cada vegada són més les persones grans i moltes d’elles arriben a una edat molt avançada en condicions físiques o psicològiques no gaire bones. Només cal afegir-hi el sentiment de soledat per dibuixar un final de vida molt trist.
Per sort per a tots nosaltres, el personal d’aquestes residències fa les tasques que li corresponen d’una manera totalment vocacional, amb un somriure i paraules reconfortants, malgrat l’excés de feina. Però sovint no n’hi ha prou. Caldrien més recursos si volem aconseguir que el final de vida de les nostres persones grans sigui feliç.
