Som vulnerables
Daniel García Peris
Cinc segons. Només cinc segons. Aquest va ser el temps que vam necessitar per tocar el zero elèctric i adonar-nos com d’extremadament fràgil és el món que hem construït. L’apagada general del 28 d’abril de 2025 serà recordada sempre. No només va paralitzar trens, empreses i comunicacions. Ens va deixar desprotegits.
A hores d’ara encara no sabem amb certesa què va passar. Un atac informàtic? Un error tècnic? Un fenomen atmosfèric? La manca d’informació oficial, combinada amb una gestió comunicativa tardana per part del govern, va agreujar encara més la sensació d’inseguretat. Les operadores no van saber mantenir el servei i la confusió es va escampar mentre esperàvem una explicació. Ens vam quedar sols.
Als pobles com Gelida, l’absència del toc de campanes era tot un símbol de l’anormalitat. A les ciutats, la gent al carrer com un Sant Jordi sense llibres ni roses. A l’estació de Sants, centenars de persones buscaven per un lloc on passar la nit. Als pobles, van haver d’acollir trens sencers plens de passatgers. L’autobús no va ser una alternativa real, i el menjar, a milers de comerços i llars, es va malmetre irremeiablement. Però el cost més alt no va ser l’econòmic.
Vam veure com els més vulnerables quedaven desemparats: gent gran atrapada i persones amb discapacitat sense assistència. Els protocols d’emergència no van servir sense comunicació. Sense electricitat no podem treballar, ni moure’ns, ni comprar, ni informar-nos: no sabem ni què fer. Hem delegat tantes funcions en la tecnologia que, quan aquesta falla, ens quedem paralitzats. Malgrat tot, enmig del caos, va aparèixer una escletxa d’humanitat i solidaritat. Hi va haver comerciants que van fiar els seus productes, veïns que van obrir portes i la veu de la ràdio ens va ajudar a connectar d’una altra manera.
Aquest dia no hauria de ser només una anècdota o un motiu per buscar culpables. Hauria de ser un avís. Una reflexió sobre com vivim, com generem i emmagatzemem l’energia, la necessitat de recuperar certes pràctiques antigues com tenir diners en efectiu o conèixer els nostres veïns. El progrés no ha de ser fragilitat disfressada. Ens cal un nou equilibri entre la tecnologia i la resiliència humana. Encara som a temps de preparar-nos millor.
