La propera vegada

Maria Torra

Des de fa anys, el Catalonia Summer Camp del Rotary Club Vilafranca ens porta a casa joves d’arreu del món. Cada experiència és diferent. Algunes deixen un record agradable. D’altres deixen vincles difícils d’explicar. Aquest any vam compartir tres dies amb una noia de Taiwan, la Renee. Vam parlar del seu país i del nostre, de llengües, de costums i de tot allò que acaba sorgint quan convius amb algú que fins fa unes hores era una desconeguda. Ben aviat, la prudència de l’inici va donar pas a una convivència natural. La nit abans de marxar em va demanar un full de paper. Vaig pensar que hi escriuria unes paraules de comiat. L’endemà, després d’esmorzar, quan ja havia baixat la maleta al garatge i li havíem dedicat unes paraules a la seva bandera de Taiwan, vaig pujar a l’habitació per veure si s’hi havia deixat res. Sobre el llit hi havia una carta. Era escrita en català. No era només un detall. Era la voluntat d’agrair-nos, en la nostra llengua, l’acollida d’aquells tres dies. Sentiments expressats amb paraules que fan pensar: “Quan torni a Taiwan començaré a aprendre castellà i català. Potser la propera vegada que ens veiem ens podrem comunicar encara millor”. “La propera vegada”. Em va sorprendre que parlés del futur amb aquella naturalitat. Com si tres dies haguessin estat suficients per donar per fet que ens tornaríem a veure. Vaig baixar al garatge amb la carta a la mà. Ella ja era dins del cotxe. No ens van caldre més paraules. Des d’aleshores, quan penso en aquells tres dies, entenc que hi ha trobades que no es mesuren pel temps que duren, sinó per la confiança que desperten i la petjada que deixen. De vegades, tres dies són més que suficients.